La lluna i jo, i res més

Un relat de: Equinozio

Des de la meva finestra veig tot el que els fars del cotxe em deixen. Petites pinzellades de la realitat barrejades amb les meves aquarel·les. Els arbres passen ràpid, com estels fugaços en la nit de Sant Esteve però no porten desig a dins, les línies discontinues del terra van tombant a dreta i esquerra indicant la direcció de la carretera. Em sembla infinita perquè de la foscor van sortint petites línies tímides que van creixent fins desaparèixer. El volum de la ràdio està fluix i de fons sona Joan Isaac. Tot el cotxe està a les fosques tret dels espurnejos que fa la ràdio i les cases que puc veure des de lluny.
Giro el cap per mirar per la finestra i em recolzo a la porta. Tot el cel és fosc i en ell i brillen petites estrelles. La lluna, minvant o creixent no ho sé, té la forma de cove. És maca. Té un to pàl·lid bellíssim que fa que em quedi encisat. Magradaria poder arronsar-me sobre ella com si d'un nen petit em tractés i aixì quedar tota l'eternitat mirant el cel, les estrelles, els astres, balancejant-me eternament, plàcidament, encisat i gaudint del silenci etern.

___________________________________________________

No sabia que fer, estava confús. Era com si tot el que m'haguessin ensenyat fos fals, mentida i aquella ridícula idea no m'entrava al cap. Estava assentat en aquell banc pensant i cada vegada estava més confús. La gent passava pel meu davant amb la cara contenta, no els importava res del que succeïa en el món. Devien pensar "ja ho farà un altre". Jo estava allà, assentat sense saber que fer que no fos estar pensant. És així de trist però ho és. Que més dóna si ningú es trenca el cap per res i hi ha gent que ho fa per una tonteria. El món no canvia per una simple cosa que no els afecta, però sí, si els afecta a ells. No entenc com la gent pot actuar d'aquesta manera. És horrible.

___________________________________________________


- Mira al cel, oi que brillen les estrelles?
- Si, es clar... per què no haurien de brillar?
- Doncs, mentre hi hagi una única estrella en el cel jo t'estimaré.
- Home, gràcies... però... perquè ho dius?
- Perquè ho sàpigues... només era això, recorda-ho quan el cel sigui fosc i no puguis veure amb els teus ulls el món, recorda el que jo et vaig dir. Així potser se t'il·lumina un cantó del camí i ja podràs continuar . Ja sé que m'has deixat d'estimar, però jo no puc fer-ho... Jo sempre estaré al cel brillant per tu... i guiant-te en la foscor com l'estrella del nord... Ara...
- ... - el mira amb ulls plorosos - No tinc paraules per això que em dius.
- Doncs no diguis res. Així tot serà més fàcil per mi.
- Com t'ho puc agrair, Joan?
- Recorda'm, no m'oblidis, de la mateixa manera que faré jo.
- I res més?
- I què més puc demanar quan tu ja m'has donat tot el que has pogut?
- Doncs ara mira el cel - aixequen tots dos el cap - i mira la lluna.
- No hi és.
- No. Com el nostre amor, però saps que algun dia tornarà i creixerà fins que sigui plena. Recorda que si algun dia els nostres camins es tornen a ajuntar et tornaré a estimar com ho vam fer i llavors farem que la lluna brilli com el sol.
- ... - somriu amargament - això es possible?
- Perquè no? Tot és possible.
- Espero...
- Té - es treu una anell de la mà - si et plau agafa això.
- No, això no. És... teu... no ho puc... agafar... - li agafa la mà i li posa en un dit
- Si ho tens tu... algun dia tornaré a buscar-lo...


Comentaris

  • Sensible com en Joan Isaac[Ofensiu]
    jacobè | 21-05-2005 | Valoració: 9

    Ets un noi sensible. M'agrada. Jo també penso molt. I, també, com més ho faig més confusa estic. Però no és trist. Crec que pensem més que els altres i això de vegades ens fa patir. Però també disfrutem més que els altres perquè valorem les petites coses. I amb la música d'en Joan Isaac de fons, podem arribar a viure moments intensament maravellosos i tendres! M'agrada saber que hi ha més gent que li agrada aquest cantautor. L'escoltes molt? Vas als seus concerts? A mi m'encanta!

l´Autor

Foto de perfil de Equinozio

Equinozio

177 Relats

536 Comentaris

269355 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
i ara puc, al teu costat,
tornar a aprendre poesia,

ja estic preparat,
si et plau,
besa'm.
Camí de Polònia


'perqualsevolcosa'
equinozio arroba gmail punt com

Homenatge a un poeta (Brumari)


#flickr_badge_source_txt {padding:0; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif; color:#000000;}
#flickr_badge_icon {display:block !important; margin:0 !important; border: 1px solid rgb(0, 0, 0) !important;}
#flickr_icon_td {padding:0 5px 0 0 !important;}
.flickr_badge_image {text-align:center !important;}
.flickr_badge_image img {border: 1px solid black !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper {width:150px;}
#flickr_www {display:block; text-align:center; padding:0 10px 0 10px !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#3993ff !important;}
#flickr_badge_uber_wrapper a:hover,
#flickr_badge_uber_wrapper a:link,
#flickr_badge_uber_wrapper a:active,
#flickr_badge_uber_wrapper a:visited {text-decoration:none !important; background:inherit !important;color:#3333CC;}
#flickr_badge_wrapper {background-color:#FFFFFF;border: solid 1px #FFFFFF}
#flickr_badge_source {padding:0 !important; font: 11px Arial, Helvetica, Sans serif !important; color:#000000 !important;}

www.flickr.com




Equinozio's photos
More of Equinozio's photos





Em dic:
Enric Bisbe Gil