La lluna i els núvols

Un relat de: Xavier Valeri

Els núvols caminaven damunt de la lluna que els descobria. Jo me la mirava: era el més bell que hi havia. Quan els núvols havien passat la llum de la lluna deixava veure els prats i els arbres. Per més horribles que siguin les coses que hi passen, el món és hermós. Jo mirava la lluna, els núvols, els arbres i els prats darrere la reixa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: