La llumenera

Un relat de: peres

Mai no l'havia vista tan brillant com avui. Ha plogut a la tarda amb fúria, des d'havent dinat fins al vespre, i després ha bufat fort el mestral, que s'ha endut esfilagarsats els darrers núvols. El sol ja no ha tingut temps de fer-se veure: quan tot ha acabat de passar encara no era fosc, però el reietó del nostre petit univers ja s'havia post. Llavors ha aparegut ella, rodona, atapeïda, lluent, plena. De la masia estant, lluny dels focus de la ciutat, apartada dels pobles veïns, diries que érem en un món diferent, com si fóssim en una altra galàxia. La senyora, juganera, seductora, orgullosa, que gairebé no es deixava mirar de tan lluent, estenia la resplendor pels contorns de la casa, pels dels quatre plàtans del davant, pels de la vella brabant decorativa que hi ha a l'entrada, i perfilava enllà una ombra prodigiosa. S'hi podria jugar a representacions xinesques. Tants i tants anys d'admiració, d'afecte, de companyia, i encara no coneixia tots els seus secrets i meravellosos misteris. I ella, tot aquest temps, ja era així d'esplèndida, era jo que no la veia: núvols, ulls entelats, boirines, altres llums... Divuit d'agost del dos mil cinc. Mai no l'havia vista com avui. Pagava la pena. M'he tornat a enamorar d'ella.

Comentaris

  • http://www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros[Ofensiu]

    http://www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros per penjar en llengua catalana.

    www.guimera.info/avui/tribuna , tambè, també, i de segur que hi ha més llocs encara !!!

  • Afuant els sentits...[Ofensiu]
    Jofre | 23-08-2005

    Això se'n diu tornar a afuar els sentits i donar valor a aquells fets que, en principi, no crèiem tan importants.
    Després resulta que són molt útils per entendre el perquè de tot plegat.

    Sincerament, aquest relat és diferent als anteriors: agradablement diferent (amb tots els respectes és clar).

    Ja t'ho deia Cançó en un altre relat: escriu amb el cor a la mà. Sense retòrica innecessària és clar, sinó amb sentiment.

    Gràcies i sobretot segueix escrivint!

    Salutacions!
    :-)

  • Un paisatge[Ofensiu]
    Cassiopeia | 21-08-2005

    preciós. La lluna esplèncida, l'olor de pluja, l'ambient fresc, el cor tranquil....
    La necessitat imperant d'apartar-se del soroll de ciutat i sobretot de la llum que contamina la foscor de la nit i no permet contemplar les meravelles del cel, orió, cassiopeia, o fins i tot la via làctia...
    Magnífic.

    Una bona manera de tornar a la rutina després d'unes vacances.

    Fins aviat!!

    P.S.- Moltes gràcies pel comentari que vas fer al meu darrer relat. M'he emocionat i tot, al llegir-lo. Ens continuarem llegint

  • Ostres![Ofensiu]
    ROSASP | 19-08-2005

    I qui no s'enamora d'aquesta màgia, misteri i encís sempre nou...
    Les llums de la ciutat la desdibuixen i molts cops tampoc li donem tanta importància i la seva bellesa ens passa desapercebuda.
    Però hi ha un dia en que tot va de cara i ens decidim a contemplar-la amb els cinc sentits, llavors ella juganera i entremaliada ens pica l'ullet i ens fa sentir breument un raig de llum.

    Ei, te'n adones de que has escrit un relat molt poètic?

    Quines coses pot fer la lluna i la profunditat d'una mirada, oi!

    Una abraçada i fins aviat!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

peres

72 Relats

288 Comentaris

128744 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com