LA LLUM I LA FELICITAT

Un relat de: Itziar de la Rosa Matas


Una vegada hi va haver la llum i la felicitat. Tot el món era molt feliç i un dia una nena va fer un amic nou.

-Li va preguntar: com et dius?
- Em dic Oriol i tu, com et dius?
-Jo em dic Itziar.
-Molt bé Itziar, vols que juguem a fer carreres?
-Oh no, estic molt cansada, perquè no juguem a una altra cosa? perquè no juguem a la llum i la felicitat?
-Com si juga? - pregunta l'Oriol
-T'has de posar com una estrella - li diu la Itziar
-Que vols dir amb això, que és com una estrella?
-T'has de posar estirat a terra amb els braços i les cames obertes, com si fossi una estrella
-Ah - diu l'Oriol, no massa convençut
-I un altre ha de fer de lluna - segueix la Itziar
-I com es fa de lluna?
-T'has de posar a terra com l'estrella i fer la forma de la lluna
-I com es fa això? - pregunta l'Oriol sense acabar-ho d'entendre
-T'has d'estirar a terra tombat de costat, tirar el cul enrere, aixecar els braços com si anessis nedar però tirats una mica endavant i també estirar una mica les cames cap endavant.
-I això seria la lluna?
-Si, ja ho veuràs, prova-ho
- Val, ho provaré - diu l'Oriol estirant-se a terra com li ha dit la Itziar
-Oh, tens raó!
-Clar, no t'he enganyat. També podem portar altres amics, uns poden ser planetes i els altres estrelles.

L'Oriol pensa i diu:

-I tant, seria divertit. Vaig a avisar als meus amics!
-Espera't - li diu la Itziar
-Que vols? - pregunta l'Oriol
-Encara no saps el que t'has de posar!
-Que em tinc de posar?
-De quin color és la lluna Oriol?
-Es blanca
-Llavors tindràs de portar alguna cosa blanca i que la teva mare et faci rodones
-Perquè?
-Perquè sinó no semblaràs la lluna!
-I les estrelles?
-Han d'anar brillants clar, sinó no semblarien estrelles
-I de on traurem la roba brillant Itziar?
-Posant purpurina per sobre la mateixa roba
-De quin color?
-Platejada, sinó no semblarien estrelles de veritat
-Que xulo... I si féssim tots els planetes?
-Oh si, que xulo Oriol!
-Però com els fem?
-Mira, per exemple si féssim Mart algú hauria d'anar de color vermell. Tinc una amiga que li agrada molt el vermell, és el seu color preferit.
-I com es diu?
-Meritxell. Té uns leggings i una camiseta vermella, ah, i la gorra d'anar a la platja i uns mitjons vermells!
-I com sabrem com es diuen tots els planetes? i com sabrem de quin color són? i com sabrem com s'han de posar?
-Això és fàcil Oriol. Tinc un llibre que hi surten tots retratats i ho podem anar mirant per no equivocar-nos!
-Bé però, també els posarem a terra fent mitja lluna?
-No, hauran de ser rodons!
-I com es fa això?
-Dons... que s'estirin a terra, ajuntin els peus amb els genolls oberts i facin una rodona amb els braços per sobre del cap.
-Ah, si que quedaria bé!
-Espera Oriol, vaig a buscar el llibre i anem pensant
-Mira, és aquesta pàgina. Aquí hi ha la Terra, tens algun amic que li agradi el blau i el marró?
-I tant, en tinc un, es diu Nil. Té uns texans, una camiseta blava amb lletres marrons i mitjons blancs, com aquest dibuix.
-Molt bé Oriol, ara busquem un altre planeta
-Fem Júpiter Itziar?
-Val, de quin color és?
-Marró, gris, blau i color carn
-Ui, tinc una amiga, la Salut que té el cabell castany!
-Molt bé, ja tenim la part de dalt
-Li podem posar un collaret blau, la camiseta marró, pantalons texans i mitjons de color carn
-Guai! Vestim a Plutó ara?
-Si. Saps que Oriol? podria ser la meva amiga...
-Eh Itziar, que jo també vull que hi hagi amics meus!
-Val, dons pensa en algun
-En Marc
-No tens amigues? millor una nena...
-Perquè?
-És que com l'hem de vestir quedarà millor
-Es diu Plutó!
-Si però el vestit és més per una planeta
-Be... i com ha d'anar?
-Home, primer diguem quina nena serà.
-La Julia.
-Dons la Julia anirà...
-La Julia no, Plutó!!!
-Bé Oriol, Plutó!!!
-La vestirem de blanc i li posarem paper Albal per sobre perquè es vegi platejada.
-Li quedarà molt bé a la Julia.
-Ei Oriol, a Plutó!!!
-Si... a Plutó però saps que?
-Que
- Ens hem deixat l'ull de Júpiter!
-Oh! De quin color és?
-Marró molt claret
-Vols dir com beig?
-Si
-Cap problema Oriol, li posarem una enganxina
-Haurà de ser molt gran eh...
-Cap problema! Ara toca Neptú
-Ei, aquest sí que vull que sigui un nen
-Val i qui seria?
-El meu amic Miquel ho podria fer.
-Val, a veure com el vestim
-Mira Itziar, tot és de blau fosc!
-A veure i té roba blava
-I tant, té uns texans, una camiseta blau fosc, mitjons blau marí i crec que la seva gorra també es texana!
-Val, molt bé. I Mercuri?
-Mercuri... sembla tot de color gris!
-També ho podria fer un amic meu, en Pol!
-Dons a veure si té pantalons grisos, mitjons grisos i samarreta gris però mira, necessita una gorra blanca!
-Hauré de preguntar-li si ho té tot això!
-Home, si no en té a lo millor li compren, no?
-I Venus?
-Ei Oriol, aquest serà la meva amiga Elsa!
-Bé, dons haurà d'anar de color grog i marró clar!
-Es diu beig!!!
-Bé, dons beig!
-A veure, la Elsa té el cabell ros... fosc crec.
-Ros o fosc?
-Vull dir ros fosc Oriol! buf!!!
-Seguim, la part de dalt ja està, ara una camiseta groga i uns leggings de color marró clar.
-Ei Itziar, has dit beig!
-Val... beig! ah, i els mitjons també beig!
-Ens falta Saturn
-Aquest sí que vull que ho faci un amic meu!
-Bé Oriol, quin?
-El Toni!
-Val, aquest és fàcil, el vestirem amb una camiseta blanca, els pantalons grisos, mitjons blancs i gorra blanca.
-I aquesta rodona tan gran que l'envolta que Itziar?
-Ah, cap problema, la farem amb paper, fent una rodona molt gran
-I si no en trobem de tan gran?
-I posarem cel•lo!!!
-Ara necessitarem estrelles...
-Quantes en posem Oriol?
-12 o 15 o... és igual, busquem nens de la classe
-De la teva i de la meva
-Clar!
-Has vist quin cel més maco que tenim Oriol? es tot ple de llums de colors
-Es veritat, fa que tothom estigui content!
-I la felicitat? ens hem oblidat de posar-la Itziar!
-Bé, ens hem deixat el sol, tot i que, el sol és la felicitat, no creus? - li podríem posar Amor
-Amor? d'això no en hem parlat!
-No home, no es tracta de l'Amor!
-Dons com no t'expliquis millor...
-Amor s'ho diu la meva profe!
-Que és molt maca?
-Si, molt maca!
-Val. I com la vestim?
-Dons... buf, que complicat!
-Que va, el sol sempre és una rodona groga
-Però no el del llibre, no veus que és grog, taronja i vermell?
-Si, tens raó...
-Mira Oriol, una gorra taronja, la samarreta groga, els pantalons vermells i uns mitjons taronges, quedarà genial!

-Bé, i ara en quin ordre sortiran?
-Home, primer la nit i quan la lluna i tots els altres se'n vagin a dormir, sortirà el sol
-Que xulo, el sol si que fa claror...
-I tant, per això tothom és feliç amb la seva llum!









Comentaris

  • COMENTARI SOBRE EL RELAT[Ofensiu]
    Noia Targarina | 21-06-2016 | Valoració: 10

    Bona tarda,

    Es un dels relats que he llegit que m' agradat molt es molt original i molt descriptiu !!!

  • Hola Itziar!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 25-01-2016

    Has escrit un relat que demostra que ets una persona molt eixerida.
    És amé, entretingut i molt ben escrit.
    M'agrada veure que has heretat la facilitat per a escriure de la teva àvia Gemma. Una abraçada, preciosa i segueix escrivint que ho fas molt bé.

  • Que bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-01-2016 | Valoració: 10

    La nena sera bona relatarie com la iaia.Felicitats
    Es precios
    Montse

l´Autor

Foto de perfil de Itziar  de la Rosa Matas

Itziar de la Rosa Matas

1 Relats

3 Comentaris

1307 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
US TRANSMETO LES EXPLICACIONS QUE M'HA FET LA ITZIAR, LA MEVA NETA, I QUE LES HE ESCRIT AIXÍ PERQUÈ PODEU ENTENDRE QUE ÉS EL QUE TÉ EN EL PENSAMENT A L'HORA D'INICIAR-SE EN EL MÓN DE LA LITERATURA!
Hola,
Sóc la Itziar i tinc set anys. M'agrada molt pensar històries i també escriure.
La meva àvia Gemma, bé, com a relataire és diu Gemma Matas, ja fa molts anys que n'és i quan em va explicar que volia dir, ho vaig trobar molt interessant .
Em va explicar que s'estava preparant un concurs de contes per la Marató de TV3 i que s'havia de parlar de LA LLUM i em va dir que ella n'hi havia enviat un: L'AVI VA SER FANALER li va posar. Jo, sense ni pensar-ho, li vaig dir un nom: LA LLUM I LA FELICITAT!
L'àvia és va quedar molt parada i em va preguntar si és que volia escriure un conte i com que li vaig dir que si, li vaig anar explicant que volia dir i ella ho anava copiant. Quan vaig acabar tota la història i hi vaig haver fet un dibuix, l'àvia el va enviar al concurs i sabeu que? me'l van seleccionar!!!
Tant l'àvia com jo estem molt contentes perquè a ella també li van seleccionar el seu i resulta que totes dues el tenim escrit en el llibre LA LLUM, el seu i el meu!!!
Quan el van presentar a Barcelona, allà a la Sagrada Família, em va agradar molt com ho feien i a més a més, em van donar un diploma, igual que a l'àvia, i a més a més, una llibreta que deia JA ETS RELATAIRE!
No estava convençuda del tot però l'altre dia, divendres passat, el vam presentar a Sabadell. on vivim, i el vam llegir a l'escenari! L'avi Miquel va llegir molt de tros i jo, cap el final, el vaig anar seguint, sense llegir eh? de memòria, com si fes una obra de teatre i sabeu que?, hi havia molta gent però el que em va agradar molt va ser que també hi havia la meva profe i companys del meu cole, del Pau Casals, on vaig. Va ser genial...
Ara si que estic ben convençuda i vull ser relataire, més que res perquè tinc altres històries pensades i m'agradarà molt escriure-les i que altres companys relataires ho llegeixin i em diguin si els hi agrada, bé, això és el que m'ha explicat l'àvia que es fa.
De moment, el primer que us envio, és aquest que vaig escriure: LA LLUM I LA FELICITAT!


Últims relats de l'autor