La llum enmig de la foscor

Un relat de: aleshores

I en certa manera morir és com néixer!
Potser com aleshores en posició fetal
arraulit t'agomboles sobre tu
- la natura és sàvia -
ajuntant els membres tant com pots
i tornes cap al no res d'on vas eixir.

Passes com aleshores per angoixossos tunels
malgrat que ara te'n vas d'esquenes a la llum.

Has tingut la sort inversemblant
de ser tu, un actor - amb tots nosaltres-
sortint de la foscor.

Entremig has pogut fer quelcom
pujant el llistó: t'ho agraïm.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer