La lluita

Un relat de: magda
On the computer in Philip Roth’s Upper West Side apartment these days is a Post-it note that reads, “The struggle with writing is over.” It’s a reminder to himself that Mr. Roth, who will be 80 in March and who has enjoyed one of the longest and most celebrated careers in American letters, has retired from writing fiction — 31 books since he started in 1959. “I look at that note every morning,” he said the other day, “and it gives me such strength.”
(New York Times, novembre del 2012)

El vell escriptor aixeca els ulls i deixa caure el diari on la seva foto ocupa mitja pàgina. La finestra està oberta i passa una mica d’aire fresc. És diumenge i se senten pocs cotxes. La ciutat sembla que respira, a poc a poc, amb timidesa i alegria. Mira al seu voltant, buscant alguna cosa. Quan la troba, la cara eixuta i pàl·lida assaja un petit somriure. Per fora li surt maliciós, com sempre, però ell el sent calent per dins. És una sensació nova i molt agradable. Agafa amb dits tremolosos el full escrit amb una lletra menuda però molt clara. El torna a llegir. Tanca els ulls i recorda els milers de pàgines que va escriure. Durant seixanta anys. Sempre buscant, sempre lluitant. Intentant entendre el significat de tot plegat. Intentant explicar el que no entenia. Deixant de banda coses tan incomprensibles que no podia ni plantejar com a preguntes, dones, fills, pares, amics. Inventant el que no entenia. Escrivint el que inventava.
No li’n sap greu. Ja no. Podria quedar-se mirant per la finestra, plorant per primer cop, acceptant la inutilitat de la seva obra tan admirada i tan controvertida, de la seva vida tan llarga i tan buida. Podria llançar-se per la finestra en un últim intent de donar sentit a la seva cerca. Podria cremar tots els llibres i tornar a escriure, la millor novel·la que mai hagi escrit ningú. Podria fer qualsevol cosa.
Somriu i aquesta vegada el somriure ja no sembla un gest de dolor. Els ulls se li il·luminen, respira fondo i acaricia matusserament la carta de la nena. Només té vuit anys però vol escriure una novel·la. La millor novel·la que mai hagi escrit ningú. Ell l’ajudarà.

Comentaris

  • Best Novel[Ofensiu]
    Ronaldsmith | 17-07-2019 | Valoració: 8

    My students feel affection for this Novel! They keep asking me to acquire further from this writer. They look to be capable to narrate to the characters. Most prominently, my students are understanding. Both boys and girls like the Novel. Pay to do my assignment

  • Preciós[Ofensiu]
    Encarna Romero | 11-01-2014 | Valoració: 10

    Un relat preciós. Una abraçada...

  • Vida per davant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-01-2014 | Valoració: 10

    La nena només té vuit anys i ell uns quants més. Des d'allà dalt els vuit anys tot just semblen l'inici de la vida, aquella vida que, malgrat l'escriure, l'ha deixat buit. Ara pot començar a trobar sentit al que ha escrit durant anys i anys gràcies a una vida menuda de vuit anys. I és que a vegades la vida et fa uns regals impressionants. Com impressionant ha sigut per a mi llegir aquest relat teu. Em recordes una mmica a la literatura anglesa o nordamericana. Magnífic! Una forta abraçada i felicitats pel teu estil.

    Aleix

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de magda

magda

45 Relats

108 Comentaris

33155 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
We are what we pretend to be, so we must be careful what we pretend to be.
Kurt Vonnegut