La llista

Un relat de: VEGETA

Sí, soc un assassí, mato per pur plaer, a les meves víctimes les agafo a l'atzar, sense triar, tan sols penso com es deu sentir la seva família si no ella hi sigues en aquest mon i pum....mort o morta.
Es com si fos una mena de calfred el que t'hi recorre tot el cos,portes una vida humana a les teves mans, tu hi decideixes, viure o morir.
Sempre he portat una mena de llista de persones a les que he mort, dones i homes per igual, això si, mai nens, gairebé no li trec plaer en matar a un marrec.
Una llista mortal la qual sempre porto damunt meu, sempre a sobre, es com si diguéssim...el meu tresor. Aquesta llista la porto jo i una altra persona mes, un policia.
Era un home molt ...com dir-ho....difícil, no en tenia de dona ni de família, l'hauria pogut matar fa anys però quin al·licient en te matar i que ningú no ho sàpiga, ell ho savia, igual com jo, portàvem el compte i això m'agradava. Però ara la cosa ha canviat, s'ha casat i en te dos fills de tres anys, ara si, ara el puc matar.
Nomes tinc un problema, si el mato qui em continuara la llista a part de jo mateix? Tant m'hi fa, nomes pensar en el plaer que això em portarà...
Va sortir de casa seva a les vuit del matí, va comprar el diari i es dirigir cap a comissaria, sis hores mes tard va tornar a casa seva, com cada dia , sempre igual.

Dissabte, 10 del matí, poc soroll a casa seva, el seus fill no en faran doncs els hi he tapat la boca, la seva dona? ...tampoc.
Ell es al lavabo, afaitant-se, es va quedar sense veu quan en va veure, vaig treure el ganivet, com sempre, m'agraden les armes que no fan cap soroll, de la víctima ja me'n ocupo jo.
Glaçat totalment però encara i això em va donar mes feina del que em pensava el lligar-lo, li vaig ensenyar el ganivet, net i polit amb una brillantor molt especial, no era un arma sinó el meu millor amic. Com m'agrada quan la fulla s'endinsa a la carn com si fos un bistec de vedella, tendre i alhora gustos.
Però...un moment...i la llista? l'he d'acabar, li vaig ficar un bolígraf a la seva ma i aquell home i jo vam seguir el que una vegada varem començar

-Signa!

I ho va fer, va signar la seva pròpia sentencia de mort, descansa en pau, no et preocupis dels teus fills...ja creixeran.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de VEGETA

VEGETA

17 Relats

14 Comentaris

17087 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
PETITA HISTORIA D'UN CATALÀ A MADRID
SILVERI GARCIA ROJAS

silverio.garcia2@gmail.com