LA LLIBRETA

Un relat de: Guiomar
Vaig aprendre a rebel•lar-me amb ella. I mai li estaré prou agraïda per ajudar-me a exercitar-me en aquell món de la protesta. Recordo com em barallava amb la meva mare quan encara vivia amb els pares. Era la noia de la casa al mig de dos germans i la nostra relació no era precisament una bassa d’oli. La meva mare tenia clar qui havia d’ajudar a casa. Com lluitava contra aquella injustícia! Els dies de festa no podia sortir fins que no havia acabat la feina de casa. I el pitjor de tot era que havia de fer el meu llit i els dels meus germans. Això em treia de polleguera. Era una discriminació tan flagrant! Una injustícia increïble! Les nostres baralles i les meves reivindicacions d’adolescent em van ajudar a ser una persona crítica amb el món al què em despertava i em van convertir en una lluitadora per uns drets que jo volia també per ella.
Encara la recordo esperant-me a les dues de la matinada, asseguda en una cadira del menjador i esbroncant-me amb l’excusa del què dirien els veïns. El pitjor del cas era que això passava dos dies abans què jo marxés de casa per començar una nova vida. Em va servir per enfortir aquesta lluita que s’endevinava difícil per les dones de la meva generació, i a refermar-me en les meves conviccions d’igualtat.
Recordo una llibreta imaginària en què apuntava sempre el què no faria com la meva mare, i sobretot el què no diria com ella. Moltes vegades em descobreixo repetint les seves frases i fent el que ella feia.
Ara s’ha fet gran i em necessita. Sóc al seu costat, no sense una mica de recança i cansament moltes vegades. I penso en la llibreta, però no apunto el què haig de fer. Hi ha un futur no gaire llunyà en què ella ja no hi serà i amb molta pena penso en el dia en què jo estaré en la seva situació i llavors no valdran reivindicacions, ni lluites ni injustícies, només caldrà l’amor, igual que ara, i sense llibretes.

Comentaris

  • Temps era temps...[Ofensiu]
    Materile | 15-05-2015 | Valoració: 10

    ... però no tant de temps. Un relat preciós i molt ben portat. Durant dos minuts he cregut que era jo la protagonista. Quina vida!, tot era un explotació sense pietat. Jo també vaig viure tot el que expliques. Crec que érem fruit del mateix patró.

    Una abraçada i felicitats pel relat,

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Gràcies[Ofensiu]
    Guiomar | 23-04-2015

    Moltes gràcies pels vostres comentaris! Si teniu molta raó, hem viscut moltes injustícies però les dones de la meva generació vam tenir l'oportunitat de rebel·lar-nos i molts ganes de canviar el món. Algunes coses vam aconseguir, queda molt encara per fer!

  • Realisme injust[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-04-2015 | Valoració: 10

    Hi ha un realisme injust de coses que són així i prou. I potser és hora de dir, prou! Malgrat les contradiccions del dia a dia, cal dir prou a les injustícies! Ara, el teu relat és molt realista perquè moltes vegades la teoria es queda a la llibreta i la pràctica és la que és, injusta. Una abraçada.

    Aleixç

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-04-2015 | Valoració: 10

    un bon relat.
    ens llegim
    montse

  • SEMPRE L'AMOR[Ofensiu]

    Quantes injustícies ens han tocat viure en nom de l'amor! Ens estmàvem i ens protegien i ens ensenyaven a ser dones de casa nostra, oi? Has fet un molt bon retrat de les dones d'una generació que volien rebelar-se, que potser cauen en els mateixos errors que les seves mares, però sempre els queda l'amor: a la família, als amics...i a aquells pares que, millor o pitjor, ho feien tot per elles.
    Enhorabona, Guiomar! M'ha encantat!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

21 Relats

138 Comentaris

9476 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!