La llibreta vermella: vintè capítol: Passat-ficció

Us heu aturat alguna vegada a imaginar que hauria sigut de vosaltres si en algun dels encreuaments que es presenten a la vida haguéssiu agafat l'altre camí? És un exercici mental inútil ja que no es pot tornar el temps enrere, però algun cop he estat seduït per la temptació de fantasiejar sobre aquesta possibilitat. La dificultat és notable perquè quan et poses a pensar en l'elecció no realitzada i segueixes el fil d'una hipòtesi, ràpidament se't presenta una altre encreuament que demana una altra tria entre dues opcions diferents. L'avantatge de la realitat és manifesta doncs: un no ha de fer cap esforç mental per teixir un fil d'Ariadna que l'ajudi a sortir del laberint. N'hi ha prou amb recordar els esdeveniments que han marcat la pròpia vida i alegrar-se o lamentar-se de les decisions preses. El temps només va cap endavant i som la conseqüència d'un itinerari més o menys llarg, més o menys enrevessat que ens ha portat fins al moment present.

De resultes d'aquesta estèril elucubració un sempre arriba a la mateixa conclusió: Ja està bé com li han anat les coses. Davant la incertesa i la inseguretat un sempre dona per bones les experiències passades encara que no totes hagin sigut llamineres. Per edulcorar la vida tenim la memòria, que selecciona i arracona en l'oblit més o menys momentani les experiències doloroses i mitifica les agradables. Caiem en una mena de conformisme asserenant que ens porta a pensar que si no som feliços poc ens en falta. L'ambició només porta desassossec, el perfeccionisme és paralitzant, l'afany per no perdre's ni un instant ens enerva. La mera acceptació de les coses, de l'atzar i de la fatalitat ens donen saviesa i capacitat per gaudir de la vida. La badoqueria és una activitat plaent. La lentitud, una experiència vitalitzant.

Tan important com evitar el neguit per un futur incert és aprendre a conviure amb les ferides del passat. Un sempre pot adoptar una postura de conveniència: si t'ha ensenyat alguna cosa considera-ho una experiència d'aprenentatge que t'ha ajudat a madurar. Si és degradant, si no s'en pot salvar res i només representa una cruel constatació de la misèria humana, alegra't de no haver-ho de suportar en aquest moment. Digues-li cinisme, anomena-ho conformisme però no pots fer res per canviar-ho, per impedir una cadena d'esdeveniments que t'han portat fins aquí. La vida és una cursa de fons i un no es pot cremar en les primeres etapes ni accelerar el pas en cap moment perquè el neguit apareixerà. Cal seguir pas a pas, gaudir de les sensacions i parar de tant en tant a retrobar-se amb un mateix: reflexionar, filosofar o simplement deixar-se endur pel vol aparentment erràtic d'una oreneta. Com en el poema de Kavafis, has de tenir al cap la idea d'Ítaca, que et farà despertar cada matí i llevar-te amb alegria. I el passat, no li donem l'esquena, perquè si ha estat dolorós saps que no tornarà i si el goig dels sentits ha acompanyat la teva infància, sempre et quedarà el seu consol quan arribin els moments durs.