La llibreta vermella (Pròleg)

La llibreta vermella del títol és un bloc d'espiral d'aquest color que sempre m'emporto quan vaig de vacances o cap de setmana. En el lloc a on vaig a gaudir del sol, la platja i els plaers de l'estiu no tinc ordinador i si no m'emportés res per escriure, temo que la llei de Murphy fes de les seves i es presentés la inspiració sense avisar. No voldria doncs, que tot el devessall, el torrent d'idees, les imatges clares i diàfanes que urgeixen concreció no poguessin trobar una expressió per falta de material. Aquesta llibreta vermella, d'una marca molt coneguda, fabricada al Gironès, a tocar ja del Baix Empordà, ha servit de mitjà d'expressió o simplement de suport d'esborranys o gargots infantils, juvenils o adults a més d'una generació. Podríem dir que, amb tota aquesta experiència acumulada al llarg dels anys aquestes llibretes s'haurien d'escriure gairebé soles. Per art d'encanteri, per acte de bruixeria, haurien de confegir poemes, relats, contes, novelles. L'experiència és un grau i amb la màgia de les paraules, perquè, indiscutiblement, alguna cosa màgica hi ha en la literatura, les llibretes d'aquesta marca han servit per emplenar pàgines de dèries, somnis i cabòries i per alliberar la pressió, amb l'evasió de l'escriptura, de moltes ànimes turmentades.
També, amb aquest títol, expresso la meva profunda admiració per Josep Pla, un dels més grans escriptors catalans, del qual Espriu deia, que si s'hagués de concedir un Nobel de literatura a un català se li hauria de donar a ell. "La llibreta vermella", doncs, és una imitació a petita escala, salvant les evidents i inevitables distàncies, del "Quadern gris", l'obra més coneguda de l'homenot de Llofriu. La veritat és que cada vegada que el llegeixo quedo subjugat per les descripcions precises, de pintor realista i colorista, que fa del seu paisatge, del seu Empordanet, de la Costa Brava, o de tot el que va veure i viure en els seus viatges per tot Catalunya. Pla és el rei indiscutible de la crònica, del diari personal, perquè enriqueix tan les seves descripcions amb els adjectius més adients que et situa immediatament en el lloc i en la sensació que l'acompanya. Encara que de vegades donés una imatge de pagès maniàtic, misogin i despectiu, la prosa de Pla ens emociona, ens commou, encara que només sigui per la fantàstica precisió amb que pinta l'escena. El gran escriptor empordanès pot descasar en pau: Vint-i-sis anys després del seu traspàs, el seu dubte transcendental sobre si la seva obra es llegiria després de mort, ha quedat resolt de totes totes. Pla actualment és un referent de la nostra literatura. Només amb les obres que he llegit d'ell: "El quadern gris", "Les hores", "Girona" i "Cinc històries del mar" ja n'hi hauria prou per situar-lo, sense cap mena de dubte, en l'Olimp de la prosa catalana.
L'objectiu d'aquesta "Llibreta vermella" és fer una mena de diari retrospectiu dels dies de la meva infància, joventut o maduresa (ai!) que recordo especialment o de sensacions, emocions i vivències que, pel fet que es varen repetir durant un cert temps no poden portar una data concreta. No serà una autobiografia, ni en el sentit cronològic ni en la pretensió de explicar una vida. La meva edat tampoc dona per tant i com que no sóc famós ni he fet res important o que pugui ésser valorat més enllà del meu cercle íntim, em limitaré a deixar-me portar pels records però amb l'afegit, una mica anàrquic, de pensaments propis o sentències que consideri convenients en el context del que es parli, aforismes proporcionats per l'experiència que ara tinc, la que em va faltar en aquells anys i que, en el seu moment, va provocar més d'una decepció. M'agrada escriure així, deixar-me anar, que siguin els dits que segueixin el dictat de la ment, simples executors de les ordres del cervell, aquest zelós guardià de totes aquelles vivències que, d'una manera o altra, en algun moment de la meva vida, m'han commogut, m'han marcat i, inevitablement, han contribuït a definir la meva personalitat actual.