La Llibreta Vermella -final feliç-

La Llibreta Vermella


Tant aviat va llegir un parell de pàgines d’aquella meravellosa prosa, li semblà tant allunyada de qualsevol producció literaria del moment que, aquella mateixa tarda, s'apressà a fer copies en pdf de tots els capítols d’unes memòries aparegudes en un bloc literari amb el convenciment de que havia trobat el filó del que durant tota una vida n'havia estat a la recerca. Un cop fet, ho edità i va canviar els noms dels llocs i dels personatges que hi sortien. Amb la simple funció 'reemplaçar' d'un tractament de textos hi va posar ‘quadern’ enlloc de "llibreta", 'roja' per "vermella", 'Cerbère' enlloc de "Portbou", 'Elvis Presley' per "Phil Collins", 'Ludovic' en lloc de "Lluis", i així anant fent. Un cop realitzades les substitucions, només calia canviar l'estructura de la novel•la -va pensar-. La millor manera era passar el format de la autobiografia a una biografia novel•lada. Així doncs, per a donar-li més emoció, hi va introduir un personatge que impressionés força, un criminal que tenia esgarrifada tota la gent des del Rosselló al Conflent. I el final de cada capítol l'acabaria amb la frase: "Els diaris es veuen obligats a tornar a titular: La Gendarmeria no pot atrapar a l'assassí de l'estació de Cerbère". Perquè quatre o cinc cops a l'any una víctima incauta queia a les vies de l'Estació Internacional i la policia no acabava de resoldre el cas, ni tant sols de fer el retrat robot de l'assassí. Semblava fruit de l fatalitat, fins i tot hi havia experts que defensaven la teoria dels accidents fortuïts. Un dia era una dona d'avançada edat, un altre un jove estudiant, un altre dia era un espanyol i un altre la persona inútilment sacrificada era un francès o romanès. Mai la víctima tenia un patró definit.

Fets tots els arranjaments, la fingida novel•la va seguir el seu curs i acabà sent finalista i premiada en el concurs literari més prestigiós d'Europa. El Best Seller va traspassar l'Atlàntic i la crítica americana va considerar l'estil com avantguardista. Seria l'assassí de Cervera el mateix personatge auto-biografiat? Aquesta intriga inherent a la composició del relat feia que els lectors acabessin els vint-i-un capítols en un tres i no res. Mentre, a Catalunya les vendes de la novel•la es van disparar quan un bon dia va desapareixer misteriosament el Llibre Vermell de Montserrat i el fet de que l'encapçalament de la versió original catalana començava així:

Scribere proposui de contemptu mundano
Ut degentes seculi non mulcentur in vano
Iam est hora surgere
A sompno mortis pravo

Vita brevis breviter in brevi finietur
Mors venit velociter quae neminem veretur
Omnia mors perimit
Et nulli miseretur

El cas és que, tant bon punt es publicà el llibre, al blogaire Henry Lapierre, entusiasta lector i seguidor de tots els grans premis literaris del continent, no li calgué arribar al final de la història, s'adonà del frau de seguida, allò era un plagi, aquella inconfusible prosa era la seva. Va reclamar la paternitat de la publicació, primer al jurat, després a la editorial, més tard, aconsellat per un parent seu advocat, interposà denuncia a la policia i, finalment, s'adreçà a la societat d'autors per a fer valer els seus arguments. La prova aportada per l'Henry era un manuscrit, una llibreta vermella a la que ja es feia al·lusió en el blog plagiat. Molts eren els que haurien testificat en favor d'ell davant d'un tribunal, però cap d'ells estava disposat a fer un viatge llarg i costós. Tot allò, doncs, no li va valer de res. És més, els advocats de la part contraria li feren pagar les costes dels judicis que foren molts, molt cars i a Paris. Havent perdut bous i esquelles, arruïnat pel deutes, el seu parent advocat se li va quedar amb la casa, el seu millor amic amb la seva dona i la seva dona amb el seu cotxe i la barca que tenia per anar els diumenges al calamar. En perdre també les il•lusions de veure arribar el dia en que s'hauria pogut comprar el iot del seus somnis, abandonat de tothom, es va abandonar ell a la beguda i acabà dormint totes les nits en un racó de l'estació internacional de Cerbère.

Mentre, l'èxit de l'obra anava en augment. A Hollywood en feren una pel·lícula dirigida i interpretada per Woody Allen. A la escena final de la versió cinematogràfica hi sortia un petit cafè dels voltants de Nova York i un personatge li diu a l'altre: "La paraula es fa carn... i l'acaben crucificant."

Un dia, mentre a l'estació hi reverberaven les notes de la música de In The Air Tonight , seguint sa malaurada invariable fortuna, donà un mal pas en caure a la via i el tren l'esbutzà. Els gendarmes retiraren el cos mentre les gents murmuraven: aquesta estació està maleïda... pobret, ja ho deia jo que aquest noi acabaria malament... el beure l'ha perdut... feia cara de ser bon noi...

La música de Phil Collins seguia sonant a l'estació quan va arribar el jutge per a fer l'aixecament del cadàver, va demanar a l'oficial que li'n retirés el suèter vermell que portava sota un anorak roig que es confonia amb el roig roella de la sang. Entre la samarreta i el suèter, afeixugat entre el braç i el cos, el cadàver, encara calent, es resistia a soltar un objecte que semblava com si se'l volés emportar a l'altre món. En no aconseguir-ho, un desconegut d'entre els que s'ho miraven es va avançar i dirigint-se al jutge mostrant el carnet professional d'advocat forense digué: Senyoria, permeti'm, em dic Lluis i, si em deixa, ja li ho retiraré jo que ja en tinc certa pràctica, i aquest home és l'indigent em va robar la setmana passada. Diu, i vostè com ho sap. Diu, què us hi voleu apostar que el que te ensarronat sota el braç és una llibreta vermella.

I dit això, l'intrús de darrera hora va arrabassar d'una estropada la llibreta d'espiral roja que el pretès difunt duia a la sina. L'estirall, però, no va produir més que un miracle. L'Henry Lapierre tornà de sobte en sí adquirint de nou la vida. Ressuscitat, ambdues mans retenien la llibreta alhora que les mans de l'advocat Lluís, que no era altre que el parent que se li havia quedat la casa, l'advocat que li havia fet perdre els plets pels drets d'autor, el mateix usurpador i plagiador de la novel·la, el misteriós lladre del Llibre Vermell de Montserrat i el més extraordinari de tot, el criminal de Cerbère.

Tot havia estat confabulat entre l'Henry la Gendarmeria i el mateix jutge per a atrapar al criminal de gèneres múltiples. En realitat l'Henry s'havia fet passar una temporada per alcohòlic irredempt a fi de vigilar i d'esbrinar el complot assassí de l'estació.

Finalment el malson de l'Henry s'acabà. Els gendarmes s'endugueren al malfactor, el Prefecte del Roselló i la gendarmeria recompensaren a l'heroi per l'acció meritòria, també el feren fill adoptiu i alcalde perpetuu de Cervera. La Societat d'autors li va haver de lliurar un indemnització milloraria i així ell va recuperar la dona, el cotxe, la barca d'anar al calamar i encara li sobraren diners per a comprar-se el iot dels seus somnis.

A l'estiu següent en Woody Allen rodava a la badia de Roses sobre el iot de luxe de l'Henry la pel·lícula titulada: "From the wrong sleep of death" i que en català es traduiria per "El pervertit somni d'un depravat". En el final de la pel·lícula es veu al trasllum del capvespre un pescador sobre una petita barca llençant els hams múltiples pel calamar. I ja sortint els títols de crèdit, passant a vora la barca un iot de proa afusada sobre la qual una silueta de cabells llargs i front pelat hi interpreta en saxofon els gojos del Llibre Vermell de Montserrat.


***



O. d'Entença