La llibertat

Les formes de la Llibertat coronada que guia el món sorgien entre la boira. L’home li passà el braç per sobre els muscles. Estaven voltats de gent que observava com l’albada concretava la Llibertat coronada. Poc a poc, les onades deixaren de bressolar el navili que s’endinsà cap al port.
Ell havia après l’ofici del pare que per la seva part l’havia après de l’avi i aquest del rebesavi i així fins a l’onzena generació. El de l’onzena generació va trobar el jueu errant que li va ensenyar l’ofici.
Poc abans, ella militava a l’Aliança de la Dona Jove. Havia nascut en una de les cases de la ciutat que es bevien idees d’esquerra. Es dirigia decidida al local del partit quan topà amb un jove de rostre xuclat i vestit amb roba vella. El noi havia quedat atordit per la topada. La noia el va acompanyar al local del partit, on el va refer amb aigua del Carme. Quan va estar refet, ella el va acompanyar a casa seva, on en ell va defallir: havia passat mesos de privacions. A casa d’ell eren molt catòlics. Sabien que l’ofici els venia de la Bíblia. Després ella va anar cada dia a casa d’ell amb algun aliment.
Passava gent fugitiva. Ella va fer saber de la situació a ell que va decidir no esperar els seus i marxar amb els altres, i ella. Per això, no s’emocionava amb la imatge de l’Estàtua de la Llibertat.
En aquells carrers estranys, ell va desfer la maleta, va exposar unes sabates i eines, va fer un cartell al costat del qual va posar una espelma i l’estampa de la Verge. Ella se’l mirava des del balcó de la pensió que havien pogut llogar, gràcies a l’oficina de socors als refugiats republicans. Ella pensava que aviat estarien al carrer sota aquell fred estranger.
Una dona va agafar l’estampa.
- Madonna – Va dir i la va besar.
Va tornar amb un munt de sabates velles que ell va deixar millor que noves. Un dia després a la vorera hi havia cua d’italians i irlandesos. Al cap de vuit dies havia llogat un local i un pis.