la llibertat és al cor

..i aprendrer a sentir-se lliure quan davant tens una reixa..


Fada vermella.

Los bárbaros se reunieron y acordaron que el pueblo adoraría a su dios; y rendiría sacrificio a él.

Al cabo de un tiempo, el sistema de sacrificios provocó la pérdida de cosechas y vidas humanas. Los bárbaros se enojaron y resolvieron que habían sido los otros pueblos del país quienes habían arrasado sus cosechas y robado su ganado; quienes disgustaban a su dios y no permitían que el pueblo lo glorificase como era su deber.

Por ello los bárbaros atemorizaron al pueblo con historias de sangre y batallas, de cómo los otros perturbaron a su dios en un tiempo muy remoto -cuando su tierra era pura y su dios vivía en ella. Dijeron que no hicieran caso a los hombres de ciencia, que eran embusteros e impuros; que la de su dios era una causa justa; que los otros negaban a su dios y les pribaban de su libertad, que arrasaban su pueblo.

Hasta ahora.

Al fin las voces se alzan y quienes pretendían deslegitimarlas, marginarlas, incitar a su odio, sucumben ante su fuerza. La represión ya no es un medio. La denuncia tiene su amparo. El control del verdugo se torna en la libertad del reo.

Los fascistas pretendían que imperara su régimen; se sentían cómodos; querían que el pueblo consintiera, por temor a la violencia, a la agresividad, al odio. El color rojo era el de la sangre que amenazaban con derramar si no se escuchaba su discurso, el discurso de la mentira, de la manipulación; la estrella era el símbolo de su régimen, de su orden establecido: el imperio del puño y el odio.

Ni la propaganda del odio ni el control mediático han conseguido acallar la fuerza del pueblo. Pese a sus cadenas, el pueblo asoma. Y grita.

Libertad! Ciutadans Partit de la Ciutadania ya llegó!

Y el verdugo tiembla.

Et llegiré.

ulleres.

Només felicitar-te...

... felicitar-te per cada mot que prèn sentit en el teu poema.

elogiable i treball de joc de paraules. Marc, enhorabona, de debó. Em produeix una enveja sana veure que els teus poemes, a més d'una constància exemplar i una metòdica dedicació, hi ha també noves propostes i recursos literaris molt interessants.

Felicitats, Marc, una abraçada i que acabis de passar un molt bon estiu (ja s'acaba, però encara en queda) amb tots els teus.

Salut!

Vicenç

una tarda d'aquelles en que el temps s'atura, i viatjo pels teus escrits, sense barreres si pensaments aliens a les teves obres d'art.

Si sabessis les estones , des fa anys, que em fas passar dins jo mateixa..

Ets un geni, un mestre, un gran poeta...i segur que millor persona.

maino t'havia comentat, però avui m'han vingut ganes de donar-te, de tot cor, les gràcies.

M'agrada situar la llibertat al cor. El cor lliure de qualsevol esclavatge per poder ser i per poder estimar . Si senyor!!!

Aquesta darrera poesia, després de tant de temps, la trobe molt ben pensada, molt ben construida. Quin bon treball !!!

Justament, anit, vaig estar al Rock a la Mar de Dénia, veient i escoltant a "Obrint pas"... qué bo.....

Em va entusiarmar moltissim i ara lo teu...... bravo!!!!!!

Si em permets una darrera idea, molt personal, com sempre: també el respecte és al cor, al mateix nivell que la llibertat.

Gràcies escriure.
Besets
pepastor

és ben cert, la llibertat és un dret de la condició humana...perquè com deia el poeta..."l'home no pot ésser si no és lliure". Molt bé. Seguim lluitant. 1abraçada. ESPIRAL.

Siguem buscant sempre la llibertat, no siguem esclaus de ningú, hem de seguir lluitant per la llibertat, i com tu dius la llibertat és al cor, hem de sentir-nos lliures per tenir-la, i també s'ha de compartir amb tots aquells que pensen i senten el mateix que nosaltres, no estem sols, hem de fer pinya!!

La llibertat és al cor, la sentim profundament... i l'hem d'aconseguir lluitant, vencent contra tots aquells que ens posem entrebancs a les vides o als cors de la gent.

Cors i pensaments lliures!!!!

Vivim en llibertat d'expressió, no ens hem d'amagar de ningú... és el nostre dret pel sol fet de ser persones.

Una abraçada company!! Felicitats per aquest poema tan lliure!!