La llibertat d'un s'acaba on comença la de l'altre

Un relat de: shantal

Som amics. Em miraves i pensaves la sort que tens de tenir una amiga com jo. Et mirava i pensava que no volia perdre la teva amistat i això implicava que no podia perdre el control. T'abraçaves a mi per sentir-te estimat. Em necessites, ho sé. Creus que sóc l'amiga perfecta, la que sempre hi és i t'ajuda quan toques fons. Però avui has sabut que no sóc només això. Has descobert, potser te n'has adonat i ja feia temps que ho sabies, que sóc molt més que una simple amiga. Admets que em tractes diferent que les altres, que sóc especial i que no em vols perdre. Però la tens a ella, ho sé. Tranquil, jo no vull que la perdis. Ella no ho podria suportar. M'has tornat a dir aquelles paraules que tant de mal em fan: "Jo és que... me l'estimo molt". I jo he respost com si res: "ja ho sé, sempre ho he sabut". Somriure. "Em sap greu, però me'n vaig, no em puc quedar". Mentida.

I sense adonar-me'n tu estaves al meu costat. Compartíem manta i llit. Les meves cames entre les teves cames, els meus cabells entre les teves mans. Va passar. Com? Perquè? Qui ho sap i qui ho sabrà mai. Demanes perdó. Mai t'hauries imaginat que et trobaries en aquella situació. Tampoc no t'havies ni tan sols plantejat que jo podria ser la protagonista dels teus somnis. El sentiment de culpa no regnava la meva ment, i això em preocupava. Jo no era d'aquella mena de persones. Aleshores, perquè ho vaig fer? Perquè ho vas fer? Qui ho impedia? La llibertat d'un s'acaba on comença la de l'altre. On s'acabava la teva? La meva no tenia límit, no en aquell moment. Em vas despertar am la mirada. Quins ulls! Mai ningú no m'havia mirat d'aquella mena de manera. Volies dir-me alguna cosa potser? Encara que volguessis no podries, et falta valor. Ella sempre hi era, i tu pensaves en ella. Ella regnava la teva ment. Ella, ella i ella. Veure't feliç em fa somriure. No pateixis per mi. Estaré bé.

Et puc demanar un últim favor? No m'oblidis, no m'estimis, no em trobis a faltar. Somriure. "Em sap greu, però me'n vaig, ara ja no em puc quedar". Silenci.

Comentaris

  • L'altruisme...[Ofensiu]
    natasha | 02-05-2010

    ...de veure feliç a aquell que et fa somriure malgrat saber que avui no pot ser t'honra! Però tot i intentar dissimular-ho fa mal, o no?
    Em porta records massa propers, massa viscuts en la pròpia pell... i l'experiència em diu que no passar certes barreres a fi de no patir, tot i ésser complicat, és una bona decisió.
    Espero més textos.
    Una abraçada

l´Autor

shantal

1 Relats

2 Comentaris

3007 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00