La lletra del viatge

Ens regales aquesta carta d'esperança mentre veiem, a diari, com milers de persones fugen de les guerres i la fam buscant un nou destí. Se'ns encongeix el cor davant del funest èxode de tota aquesta gent que no vol més que donar un raig de llum als seus fills. I sembla que els governs no poden o no volen solucionar el problema. És vergonyós.

En quant al teu relat, ens fas gaudir, com sempre, d'un text perfectament escrit i ben estructurat, on hi aboques la teva sensibilitat literària i personal. És sempre un plaer llegir un mestre de les lletres.

Una abraçada estiuenca.

per repetir teres cops el quasi igual comentari. Apa adèu

Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

els teus relats son tots bons, escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

Alei,m has deixat de pedra, quin relat mes colpidor!!!bocabadada, esmaperduda i corpresa. I nosaltres,què podem fer? Cadascú des del lloc més adient, el nostre gra d sorra, si, però com canviar les profunditats de la corrosió que impregna les infrastructures del funcionament del nostre món?? En tot cas, el relat és increïblement esplèndid i tristíssim.gràcies i un gran petó

Una missiva preciosa la que adreça aquest jove il·lusionat, esperançat a la seva mare. Basat en un fet real, que ens colpeja sovint: tota aquesta gent que fuig de la seva terra, de la guerra que ho destrueix tot per tal de trobar en d'altres terres un futur millor per a ells i els seus. Malauradament tots coneixem el trist i penós desenllaç.
Has empatitzat plenament amb el teu personatge, i això fa que el relat resulti tan emotiu. Un viatge fatal que tu has sabut concretar molt bé amb la informació/destinació reservada a la darrera línia del text. Un cop fatal, mortal!
La meva enhorabona per la teva lletra, per les teves lletres.
Una abraçada, Aleix!

Aleix, demostres que la teva saviesa no té límits, i dedueiuxo que a vegades deus patir escrivint tu, jo m'he emocionat i qualsevol guerra em fa tremolar.


Sergi : )

Llegia la carta d'en Haled pensant que ja era a l'altra banda, en terra segura, en un país en pau des d'on podria ajudar la seva família. Però quan he arribat al final i m'he assabentat de què estava escrivint just abans d'iniciar el viatge, un mal pressentiment, m'ha omplert de tristor, també de ràbia.
Feia dies que no et llegia Aleix, gràcies pels teus comentaris i fins aviat!

el que més m`agrada d`aquest relat saps què és? que trenques amb l`estereotip d`immigrant amb poca cultura, perquè, i no ens enganyem, una gran majoria de la població té aquesta imatge, i no dic que en casos no sigui ben certa, perquè ho és, a l`igual que molts compatriotes nostres que ens rodegen que tenen el mateix perfil ( i aquests no tenen tanta excusa que aquí sí hi ha dret a l`educació per tothom...). Però bé, tornant al teu protagonista, m`ha impactat per la necessitat de marxar de la seva llar en busca de somnis, d`entorns on pugui sentir-se realitzat i el viatge emprès no és tant per millorar econòmicament sinó per trobar un lloc on acomplir desijos, on sentir-se reafirmat, tothom hauria de tenir aquest dret... M`ha agradat molt i aprofito per agraïr-te que m`hagis comentat algun dels meus poemes, com al teu Haled t´he de dir que em fa il·lusió saber que algú em llegeix i que el que escric transmet quelcom, per poc que sia. Gràcies i una abraçada

en el que passa però no és fàcil d'explicar-les perquè la gent que està ben arrepapada en els seus privilegis i a cobert, gaudint els guanys però no entomant els perjudicis de la situació, ja se'n cuida que una gernació de sofistes econòmics i socials visquin a sou per disfressar la realitat i fer-nos veure que no és canviable, que sempre ha estat així i que així seguirà. En qualsevol cas si hi ha algun problema en l'argumentari, caldrà culpar a les víctimes per no ser prou despertes, competitives i treballadores i per tant responsables del que els hi passa,...Seran gent que han volgut "navegar" per damunt de les seves possibilitats!

Un relat Magnific
Montse

Pobre Haled! No sap que totes les seves il·lusions es veuran truncades prop de Lampedusa. Se m'encén l'ànima quan penso en aquestes pobres víctimes de la maldat humana.
Molt bon relat de denúncia, Alex.
Una abraçada a tu i a la teva esposa. Per cert: fa temps que no publica. Espero que no sigui per motius de salut.
Abraçades.

M'ha posat els pels de punta, perquè crec que el vaixell no és tan confortable com dius i vas a morir. Bé, el teu personatga. No deuria ser així. Quin desperdici, tanta humanitat i tanta mort inútil. Tot és caòtic i , de vegades, els somnis de prosperitat com el d'aquest home acaven així, tantes vegades.Perseguir un futur millor, com el que mereix aquesta persona i la seua famila hauria de ser possible, necesari, un dret; però desgraciadament no hi podem fer res, tampoc jo no puc fer res del que voldria per canviar coses, per assolir un futur millor per a tots. Però qui pot? Com es fa? No sé que més dir, perquè jo ni tan sols tinc una pàtria i, encara que m'importen certes coses, vivim en un món estúpid on la gent no vol saber res. Seguiria fins a l'infinit, però no cal, En el fons de tot està la cobdicia d'uns quants, la ignorancia de molts i, com a molts ens ocorre, la impotència.