La lletra del viatge

Un relat de: Aleix de Ferrater

Estimada mare:

Fa setmanes que us volia escriure aquestes lletres. No he tingut massa temps per fer-ho, però ara que disposo d’una estona, intentaré explicar-vos el motiu de la meva partença. Abans de res, mare, penseu que no hi ha dia que no pensi en vós, en l’àvia i els cosins que he deixat a Alep, en el pare i els germans morts. Us porto molt a dins; tant, que aquest viatge que estic fent i espero acabar ben aviat, el faig tot pensant en vós, en tots vosaltres, sempre. Si no fos així, crec que ja fa temps hauria perdut la fe en el futur.

Coneixeu prou bé la meva passió per escriure. No he pogut gaudir mai les diverses obligacions a què m’he vist sotmès per continuar endavant amb la meva vida i la de la resta de la família, especialment després de la mort del pare al front. He intentat de tot cor i, amb tot el cap que Allah ha volgut donar-me, trobar aquella ocupació que la nostra família estimada es mereixeria. Però el meu cap no ha pogut parar quiet. Veient el que cada dia veia, vivint com cada dia malvivíem i plorant com cada dia ploràvem la mort de parents i amics, no podia aguantar més. Perdoneu-me, mare.

Si a tot això hi afegim la meva inquietud de cercar qualsevol moment per escriure, per deixar constància escrita de tot allò que em rodeja; per llegir dia i nit tots aquells llibres de la biblioteca del pare, dels amics de la Universitat de Damasc i de la biblioteca de la nostra malmesa Alep; per fer les meravelloses traduccions de l’italià que, com sabeu, em va encarregar el cosí del director de la biblioteca, on tenia accés a Internet i altres tecnologies que em van obrir el coneixement; a comentar i difondre el meu parer per diverses pàgines literàries arreu del món, a escriure i comunicar-me amb tanta i tanta gent, tan plena d’inquietuds com les meves, gràcies al meu coneixement de l’anglès i l’italià. Si a tot això hi afegim la recent descoberta del plaer que és llegir i escriure poesia (coneixeu el suc d’aquest meravellós fruit, mare?), de la possibilitat d’escriure paraules plenes de sentiment, publicar-les en aquestes pàgines literàries i que algú des de l’altra punta del món us digui que se li posa la pell de gallina en llegir-les; si tot això mare, si tot això fos possible fer-ho amb tranquil•litat, temps i pau a Alep, penseu que no m’hauria quedat amb tots vosaltres, oh família estimada?

Estic fent tot això per llaurar un futur, tant per a mi com, sobretot, per vosaltres i pensant en vosaltres. Crec que faré allò que puc fer bé. El director de la biblioteca em va animar sempre a continuar aquest camí de l’escriure, a Síria o fora del nostre país. Tinc ara una oportunitat que no puc desaprofitar. Mireu, tinc contactes amb gent noble i coratjosa d’Itàlia. El director d’una prestigiosa editorial de Torí, lector habitual dels meus escrits en una pàgina de literatura a través d’Internet, em va fer fa poc una proposta professional que no puc desaprofitar. Penseu que m’ha ofert una feina de correcció i traducció de l’àrab en aquesta ciutat, amb un contracte de treball i un sou, mare; un sou que, crec, em permetrà viure bé i ajudar-vos mensualment en la vostra subsistència a Alep, la nostra estimada ciutat que no voleu deixar ni abandonar.

Us comprenc i us estimo, mare. Sé que també m’estimeu I us preocupeu per mi i desitjo que em comprengueu. No patiu, estic bé. Ara són les set del vespre. Em trobo en un poble pescador molt bonic de Líbia. Demà, a aquesta mateixa hora, ens han assegurat que ja serem en terres italianes; es tracta d’un curt viatge de poques hores, en un vaixell molt confortable, segons ens han dit. Tant aviat com pugui, espero escriure-us la propera lletra ja en terres italianes. Estic molt emocionat i esperançat confiant en el meu futur. Penso constantment també en el vostre i en el dia que ens podrem retrobar, un cop acabi la maleïda guerra. Si voleu, podeu mirar en l’atlas de la biblioteca. L’illa on anem és molt acollidora i es diu Lampedusa.

Una forta abraçada del vostre fill Haled, que us estima i resa per vós, mare.









Comentaris

  • Carta d'esperança.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-08-2015 | Valoració: 10

    Ens regales aquesta carta d'esperança mentre veiem, a diari, com milers de persones fugen de les guerres i la fam buscant un nou destí. Se'ns encongeix el cor davant del funest èxode de tota aquesta gent que no vol més que donar un raig de llum als seus fills. I sembla que els governs no poden o no volen solucionar el problema. És vergonyós.

    En quant al teu relat, ens fas gaudir, com sempre, d'un text perfectament escrit i ben estructurat, on hi aboques la teva sensibilitat literària i personal. És sempre un plaer llegir un mestre de les lletres.

    Una abraçada estiuenca.

  • No sé que he fet[Ofensiu]
    marga | 14-06-2015

    per repetir teres cops el quasi igual comentari. Apa adèu

  • No et fa falta el meu comentari![Ofensiu]
    marga | 14-06-2015 | Valoració: 10

    Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

  • No et fa falta el meu comentari![Ofensiu]
    marga | 14-06-2015

    Els teus relats son tots bons,.En aquest escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

  • No et fa falta el meu comentai![Ofensiu]
    marga | 14-06-2015

    els teus relats son tots bons, escrius i descrius molt bé i sense sentimentalismes la decisió d'un jove emigran que busca millorar la seva vida i la dels seus. A la meva infantesa també emigraven els catallans i treballaven dur i sentien la pena del allunyament dels seus estimats familiars. Felicitats. La lectura m'ha fet emocionar.

  • Colpidor és poc[Ofensiu]
    Illadestany | 28-05-2015 | Valoració: 10

    Alei,m has deixat de pedra, quin relat mes colpidor!!!bocabadada, esmaperduda i corpresa. I nosaltres,què podem fer? Cadascú des del lloc més adient, el nostre gra d sorra, si, però com canviar les profunditats de la corrosió que impregna les infrastructures del funcionament del nostre món?? En tot cas, el relat és increïblement esplèndid i tristíssim.gràcies i un gran petó

  • Viatge fatal[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 27-05-2015

    Una missiva preciosa la que adreça aquest jove il·lusionat, esperançat a la seva mare. Basat en un fet real, que ens colpeja sovint: tota aquesta gent que fuig de la seva terra, de la guerra que ho destrueix tot per tal de trobar en d'altres terres un futur millor per a ells i els seus. Malauradament tots coneixem el trist i penós desenllaç.
    Has empatitzat plenament amb el teu personatge, i això fa que el relat resulti tan emotiu. Un viatge fatal que tu has sabut concretar molt bé amb la informació/destinació reservada a la darrera línia del text. Un cop fatal, mortal!
    La meva enhorabona per la teva lletra, per les teves lletres.
    Una abraçada, Aleix!

  • Primer de tot moltes gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Bonhomia | 26-05-2015 | Valoració: 10

    Aleix, demostres que la teva saviesa no té límits, i dedueiuxo que a vegades deus patir escrivint tu, jo m'he emocionat i qualsevol guerra em fa tremolar.


    Sergi : )

  • Trist viatge![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 23-05-2015

    Llegia la carta d'en Haled pensant que ja era a l'altra banda, en terra segura, en un país en pau des d'on podria ajudar la seva família. Però quan he arribat al final i m'he assabentat de què estava escrivint just abans d'iniciar el viatge, un mal pressentiment, m'ha omplert de tristor, també de ràbia.
    Feia dies que no et llegia Aleix, gràcies pels teus comentaris i fins aviat!

  • trencant estereotips[Ofensiu]
    srta_squitx | 22-05-2015

    el que més m`agrada d`aquest relat saps què és? que trenques amb l`estereotip d`immigrant amb poca cultura, perquè, i no ens enganyem, una gran majoria de la població té aquesta imatge, i no dic que en casos no sigui ben certa, perquè ho és, a l`igual que molts compatriotes nostres que ens rodegen que tenen el mateix perfil ( i aquests no tenen tanta excusa que aquí sí hi ha dret a l`educació per tothom...). Però bé, tornant al teu protagonista, m`ha impactat per la necessitat de marxar de la seva llar en busca de somnis, d`entorns on pugui sentir-se realitzat i el viatge emprès no és tant per millorar econòmicament sinó per trobar un lloc on acomplir desijos, on sentir-se reafirmat, tothom hauria de tenir aquest dret... M`ha agradat molt i aprofito per agraïr-te que m`hagis comentat algun dels meus poemes, com al teu Haled t´he de dir que em fa il·lusió saber que algú em llegeix i que el que escric transmet quelcom, per poc que sia. Gràcies i una abraçada

  • Hi ha raons objectives[Ofensiu]
    aleshores | 21-05-2015

    en el que passa però no és fàcil d'explicar-les perquè la gent que està ben arrepapada en els seus privilegis i a cobert, gaudint els guanys però no entomant els perjudicis de la situació, ja se'n cuida que una gernació de sofistes econòmics i socials visquin a sou per disfressar la realitat i fer-nos veure que no és canviable, que sempre ha estat així i que així seguirà. En qualsevol cas si hi ha algun problema en l'argumentari, caldrà culpar a les víctimes per no ser prou despertes, competitives i treballadores i per tant responsables del que els hi passa,...Seran gent que han volgut "navegar" per damunt de les seves possibilitats!

  • Que bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-05-2015 | Valoració: 10

    Un relat Magnific
    Montse

  • Colpidor relat![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-05-2015

    Pobre Haled! No sap que totes les seves il·lusions es veuran truncades prop de Lampedusa. Se m'encén l'ànima quan penso en aquestes pobres víctimes de la maldat humana.
    Molt bon relat de denúncia, Alex.
    Una abraçada a tu i a la teva esposa. Per cert: fa temps que no publica. Espero que no sigui per motius de salut.
    Abraçades.

  • Quina merda de món[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 21-05-2015

    M'ha posat els pels de punta, perquè crec que el vaixell no és tan confortable com dius i vas a morir. Bé, el teu personatga. No deuria ser així. Quin desperdici, tanta humanitat i tanta mort inútil. Tot és caòtic i , de vegades, els somnis de prosperitat com el d'aquest home acaven així, tantes vegades.Perseguir un futur millor, com el que mereix aquesta persona i la seua famila hauria de ser possible, necesari, un dret; però desgraciadament no hi podem fer res, tampoc jo no puc fer res del que voldria per canviar coses, per assolir un futur millor per a tots. Però qui pot? Com es fa? No sé que més dir, perquè jo ni tan sols tinc una pàtria i, encara que m'importen certes coses, vivim en un món estúpid on la gent no vol saber res. Seguiria fins a l'infinit, però no cal, En el fons de tot està la cobdicia d'uns quants, la ignorancia de molts i, com a molts ens ocorre, la impotència.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

137 Relats

2637 Comentaris

191205 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).