La lletra D s'apunta també

Un relat de: Joan G. Pons

He llegit a les meves companyes les lletres A, B, C i m'apunto.

Però jo no sommio. Jo descobreixo. Descobrir és molt enriquidor. I a més, comença amb la meva lletra, la D…. descobrir.

Em va costar entrar a la Sala de les Paraules…. Això de que no sommio no els agradava gaire. A la fi els vaig convèncer i m'escoltaren amb atenció. A la fi, són bona gent.

· DECLARAR…. Transmetre obertament el que hom sent o pensa. Aquesta actitud és maca i positiva. A vegades, ens frenem… cal revisar els frens… ?

· DECLINAR… Refusar. Separar-se d'una direcció determinada. Costa canviar, malgrat el patiment o l'informació.

· DESEMBOLICAR…. Gaudeixo desombolicant els paquets de regal. Cada dia no rebo regals. Rebo quelcom que m'embolica. Cerco desembolicadors. I els trobo.

· DEPENDRE…. Demano i també porta la lletra D incloure aquesta paraula en el "Diccionari" dels paranys mentals anul·ladors de la llibertat personal.

· DEURE… no és allò a fer per obligació. És una resposta lliure a quelcom, gran o petit, acceptat lliurement i assumit amb perspectiva social. Reviso la llista dels DEURES.

· DESFOGAR….donar sortida. Decidir donar sortida és molt recomanable. Perillós la sortida…i no saps per què ni …

La lletra D sense sommiar, això diu, s'en va anar a dormir.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer