LA LLENGUA DEL CALUMNIADOR

Quina meravella tan gran, que la Natura hagi donat a l´ésser humá el do de la paraula!. Quina cosa tan bonica, dues persones conversant!. Que divertit és de veure de casa estant, al carrer, dues o tres dones fent petar la claca!.

En la carta de St. Jaume llegim que amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la mateixa llengua maleïm els homes fets a imatge de Déu.

D´una mateixa font en surten benediccions i malediccions.

Lamentablement, amb la llengua podem calumniar.

La persona gata maula maligna, que sent ganes d´encendre el foc de la calumnia però no s´atreveix a fer-ho descaradament, fa preguntes amb segones intencions.

Per despertar sospites sobre la persona de la qual sent enveja i a la qual veu que els altres estimen, diu, per exemple: "Que no saps què se´n diu, d´en tal, pel poble?, T´ho creus, tu?".

La llengua de les serps és bífida i, per tal d´escampar verí, la fan anar com si fos una tisora.

Avui les calúmnies es pengen en algun portal d´internet i, d´altres, les fan córrer.

Mn. Pere Campàs i Bonay