La llei del mercat

Un relat de: Manu Cabrales Iraltza

Tendim a relativitzar
més coses que les paraules,
quan és la llei del més fort
la que guanya al mercat.

Sento veritats
tombant la sort,
ara sé que qui guanya
avui és la son.

Comentaris

  • Curiós, aquest poema[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 12-10-2004 | Valoració: 9

    En la primera estrofa poses sobre la taula una veritat com una casa que no sé si algú s'atreviria a contradir.
    En la segona estrofa el final... diguem que desconcerta. Però tens tota la raó, perquè ara mateix estic badallant de mala manera i demà m'hauré de llevar molt i molt d'hora.
    Vinga, noi, me'n vaig a dormir!

    Fins aviat

    Vicenç

l´Autor

Foto de perfil de Manu Cabrales Iraltza

Manu Cabrales Iraltza

9 Relats

40 Comentaris

14919 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
De pare gallec i mare basca, vaig néixer català. Fa vint anys que sento com se'm barreja la sang de tants llocs per on la meva gent ha anat passant, potser per això porto ben endins el sentiment d'odi cap a aquells que neguen el dret a qualsevol llibertat.

M'asseia a les aules d'Història fins que vaig adonar-me que més que aules el que m'envoltava era el bar. A segon, vaig decidir penjar les classes i dedicar-me a viure la vida, lluny de casa i tot sol, en un pis al centre de Donostia. Avui, sóc jo fent sortir notes de l'acordió de l'avi, passejant pels carrers sense preocupar-me si algun dia arribo tard per dinar, o escrivint tot el que sóc i el que no sóc, aquell Manu que un vespre es va quedar mort i aquest altre que encara somriu perquè vol somiar. I el millor de tot és que puc pagar-me la vida gràcies als petits treballs (molt esporàdics...) fent de cambrer.
A voltes romàntic, d'altres utòpic, masses cops crec sobrepassar la línia que separa allò real del que no ho és.

Baixo a Catalunya bastant sovint, sobretot per veure a la família i retrobar-me amb el grapat d'amics que hi he deixat. Però m'agrada viure arriscant, i de moment me n'estic sortint prou bé!