La llegenda d'en Ferragut, el moro

Un relat de: Antonio Mora Vergés

El duc de la Marca de Bretanya, Rotllan o Roldán, moriria a l'anomenada batalla de Roncesvalls, possiblement el 15 d'agost del 778, a la tornada d'un infructuosa acció de guerra contra el regne àrab de Saragossa, en que havien pres com hostatge al governador musulmà de Barcelona i Girona, Sulayman ibn Yaqtan; els seus fills Matruh i Aisun aconseguirien alliberar-lo alhora que infligirien una derrota èpica als exercits de Carlemany.

A Catalunya, com a Euskadi, és més fàcil trobar relats llegendaris que deixen en mal lloc als francs o a d'altres pobles, que als espanyols o alguns dels antics regnes que avui en formen part; l'explicació d'aquest fet és molt simple, els francs han estat en alguna ocasió enemics comuns de tots plegats, i els espanyols - almenys pel que fa a Catalunya - son des del 1714 la potencia dominant, i més enllà del coneixement que tenim que és va anomenar "feliuet" a la comuna, totes les històries i llegendes des d'aquella data, han patit la censura per tal de ser políticament correctes, alhora i d'això en tenim constància fins al present, des de la caverna de l'espanyolisme s'ha fomentat obertament, la difusió d'històries per fer créixer l'odi vers la nostra nació. M'explicava un soldat de la República, que en desembarcar com a presoners en un port d'Astúries, la gent es meravellava perquè malgrat ser catalans, no tenien cua com el dimoni!

Explica la llegenda d'en Ferragut, que era un home de proporcions gegantines, cabdill dels àrabs instal·lats a Catalunya, sembla però que a la seva descomunal força, sumava una viva intel·ligència, i enlloc de permetre - com era costum de l'època - que morissin en accions de guerra, milers i milers d'homes d'ambdós bàndols, va proposar al duc Rotllan o Roldán, que lluitessin només l'un contra l'altre, i que d'acord amb el resultat d'aquesta lluita, l'exercit del perdedor és retiraria per sempre.

Les habilitats dels dos herois van fer que la lluita es perllongues durant set dies, durant les hores de llum, lluitàvem sense parar, i en arribar la nit dormien a la mateixa tenda, aquest fet, com el de menjar junts i xerrar com a persones, va provocar que en Ferragut, fes esment al duc de que potser fora millor declarar el combat com nul, i que tornés tothom a casa seva; en Roldan o Rotllan , que tenia el seu punt feble a les plantes dels peus [us recorda algun altre personatge llegendari, això?], va fer girar la conversa en el sentit de que finalment l'un o l'altre trobarien el punt dèbil del contrincant, en Ferragut, li va explicar al qui considerava ja un amic o un germà, que només tenia un punt flac, justament al ventre, però que sempre hi portava una pedra que li protegia. El franc, no li va explicar a l'ensems res de les plantes del seus peus.

Al mati l'innoble duc Rotllan o Roldán, va aixecar-se molt aviat, i va prendre la pedra d'entre la roba d'en Ferragut, i la va llençar mot lluny. L'heroi català [tot i que Catalunya encara trigaria a tenir consciència d'ella mateixa], en no trobar la pedra, sense pensar en una conducta traïdora per part del seu contrincant, es va vestir com aquell qui res, i va sortir per reprendre la lluita.

El primer cop que va llençar el franc va anar directe al ventre d'en Ferragut, que va tenir clara consciència abans de caure mort, de que havia estat objecte d'una traïció; Ens diu encara aquest relat llegendari que el lloc on va caure mort està prop de Núria, i s'anomena la Fossa del Gegant. Una de les tasques que va desfermar aquest relat és la recerca de la pedra que en Ferragut feia servir com a protecció del seu ventre; pel que puc arribar a conèixer a data d'avui la famosa pedra - encara - no s'ha trobat.

Malgrat que no hi ha constància de que el bon Ferragut va maleir per sempre més als francs; la suma d'accions innobles d'aquest poble vers Catalunya, ha estat en el passat i ara constant; els francs varen fer costat als espanyols al 1714, això els va permetre fer-se amb les terres de la Catalunya Nord, i eliminar físicament tots els qui s'estimaven la nostra llengua; en la guerra de 1936-1939 els refugiats catalans varen ser objecte d'un tracte inhumà de forma general, i el súmmum de la vilesa del govern de Vichy, fou permetre la conducció fins als camps d'extermini nazi de famílies senceres.

De tota manera, com el nostre heroi hem de procurar tenir una intel·ligència viva, i alhora que som conscients de qui són els nostres veritables enemics, hem de saber mantenir en secret els nostres punts febles.

© Antonio Mora Vergés

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5407584 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com