La llegenda de la nit de Sant Joan

Un relat de: liudmila
Era una tarda d’hivern, quan la foscor arriba aviat. Era el temps quan la nit dominava al dia. Però dins d’una caseta de fusta, aïllada de tota resta de poblacions que hi havien envoltant, als Pirineus, encara no anaven a dormir. Miraven al foc que donava la calor i les seves llengüetes semblava que ballessin i volguessin sortir cap a fora. Als nens i nenes agradaven aquests vespres tranquils, quan podien escoltar les històries que contava la seva avia.
- Iaia, si us plau, explica’ns alguna d’aquestes histories que eren reals quan tu eres petita! Ens agraden molt! Quina sort vas tenir a viure al temps màgic. Ara, sembla, que no podem veure aquest món de les dones blanques i d’aigua – deien pels torns els seus nets i netes.
- Sí, i tant... avui us explicaré un compte que em van contar els miniarons quan jo era petita.
- Qui són el minairons? – va preguntar la nena més petita que encara ni sabia a pronunciar-lo bé.
L’avia va afegir uns troncs més al foc i va començar a explicar:
- Els miniarons eren uns essers tan remenuts que en un canut de canya n’hi cabrien a milers. Però si algú els destapava, sortien delerosos exigint un treball dient "què farem? què direm?” Els meus pares els donaven la feina per ajudar-los a netejar la casa, cuidar el bestiar i també a nosaltres. Ens haurien de contar els contes cada vespre...
- Que bé, així, quan els pares eren cansats després de la feina i no podien llegir els contes, vosaltres sempre vareu tenir aquests minairons per a vosaltres! – va exclamar l’Àlex imaginant-los a casa seva també.
- I que significa “delerosos”? – preguntava la Laia, la més petita.
Li va mirar l’avia amb un somriure i amb seus somnis va viatjar al temps passat i records allunyats dels Pirineus. Durant la guerra ella va ser enviada a un altre país, a Rússia, però hi va trobar que la llegenda de la nit màgica del Sant Joan era molt semblant a la que li van contar els minairons de la seva casa dels Pirineus.
- La paraula “delerosos” té varis significats, però la més similar que descrivia el seu caràcter, era com “la llama del foc”. La llegenda diu que els minairons neixen dins d’una planta que es diu la herba de Sant Joan ja que floreix i grana la nit del Sol•liciti d’Estiu, i és una falguera...
- Però no l’hem vista mai amb les flors – va dir una mica decebut el Marc recordant les classes de biologia i que ja l’ha vista, aquesta planta al bosc varis cops.
- La llegenda diu que aquesta planta floreix només aquesta nit màgica del Sant Joan, la nit més curta de l’any. En altres països (Rússia, Bielorússia i Ucraïna) la celebren i molt semblant com aquí. Es fa un foc de les coses velles o d’una nina de palla que significava a desprendre de tot vell i començar de nou, del net. La gent feien els balls en rodona que hi diuen “chorovod” sembla una mica a les sardanes d’aquí i després quan al foc ja era més baix, saltaven per sobre per deixar tot mal de les seves ànimes dins del foc que cremava i netejava tot. Després es banyaven al riu; i les noies, que tenien unes corones maques de les flors sobre els seus caps, les deixaven al corrent del riu. Aquesta nit màgica, on el foc era el seu protagonista, era la nit d’amor. A vegades, inclòs hi ficaven unes espelmes petites enceses i aquestes corones il•luminades semblaven a unes estrelles dins de les aigües fosques del riu a la nit.
- Ha de ser molt bonic! I tu vas veure això? – preguntava la Maria.
- Sí, de fet jo mateixa ho vaig fer també – li responia l’avia.
- I per què ho feien?
- Per que els nois puguin agafar alguna corona i si arribaven a capturar, es perquè estimaven la noia que la duia abans. Així es formaven les parelles. Just a mitjanit qui va arribar a formar la parella anaven al bosc a buscar la planta màgica. Segons la llegenda, just aquesta nit podrien trobar la falguera que floreix, però la flor només podrien veure els que tenien l’amor verdader entre ells: la seva flama interior els il•luminava per poder veure-la. Diuen que la flor és vermella, com un foc i la parella que la veia, haurien de donar un peto i fer un desig comú, i es realitzaria.
- Ara entenc! Pot ser per això aquests minairons són com unes llavors del foc d’aquesta planta i tenen la seva capacitat màgica: poden convertir el somni a la realitat! – va concloure l’Àlex.
- Pot ser i així... El foc d’amor és una força màgica i poderosa – va respondre l’avia i afegir – i ara a dormir! Qui sap, pot ser us trobareu o somnieu aquests minairons, no oblideu demanar-los a explicar una altre llegenda.

Comentaris

  • bonic compte[Ofensiu]
    ANEROL | 04-06-2012

    he entrat perquè buscava contes sobre la nit de Sant Joan. M'ha agradat. Si no t'importa, potser l'adapti per a treballar-lo amb per la setmana de Sant Joan, tant com a conte conte per a expressió corporal i diversos tallers, amb persones amb discapacitats psíquiques

  • les fotos de Kupalle[Ofensiu]
    liudmila | 29-12-2011

    Kupalle_koster


    Xorovodi

  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • la tradició es recupera[Ofensiu]
    liudmila | 06-07-2011

    links per veure com la tradició antiga és recupera:

    http://www.youtube.com/watch?v=e1hFQvFOGYA&feature=related
    la festa dels belarusos a Nueva York:
    http://www.youtube.com/watch?v=3zSSQDJU5n8&feature=related

  • el alguns llocs és la realitat d'avui[Ofensiu]
    liudmila | 06-07-2011

    mireu el link de la celebració de la festa de St. Joan, que es diu KUPALLE a Belarus:
    http://www.belarus.by/en/press-center/video/kupalle-holiday-in-belarus_i_209.html

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Agradable[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-05-2011

    de llegir aquest relat teu, escrit amb molta mestria i enginy, et fiques de seguida en el conte i el fas propi, transportant-nos a un món fantàstic a tocar del real i fent-los barrejar en tot moment. Tots voldríem tornar al temps fantàstic.

    Felicitats pel conte.

    Ferran.

  • gràcies per comentari[Ofensiu]
    liudmila | 18-04-2011

    Moltes gràcies pel comentari, si que és curiós, i la cultura als raells tenim, sembla molt universal.

  • El foc arreu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-03-2011 | Valoració: 10

    Mira, aquesta nit ha sigut la de Sant Josep, una altra nitmàgica de foc i llum. Totes aquestes històries m'enamoren. Tinc amics italians, del Piemont, que em comenten que abans també ells celebraven la nit de Sant Joan amb focs i ball. En fí, que és una tradició internacional pel que veig. I el teu relat m'ha encantat. Escrius amb caquell punt màgic que atrau al lector i que fa que la lectura sigui senzilla i enriquidora.I a més, les llegendes sempre alimenten el cervell. Vaig a menjar-me unes torrades. Una abraçada ben forta.
    aleix

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de liudmila

liudmila

108 Relats

177 Comentaris

83384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Traductora i escriptora:
Alexandr Puxkin, El conte: http://www.locantich.cat/2012/03/el-conte-del-pescador-i-el-peixet.html
"Les fots del coneixement dels Mags d'Orient": http://www.locantich.cat/2012/08/les-fonts-del-coneixement-dels-mags.html
L'autora del llibre "El Conte de l'espurneta del Sol: Un vatge d'aventura al Terra" (publicat Desembre 2014):
Bubok (en paper i ebook-pdf): http://www.bubok.es/libros/237722/El-conte-de-lespurneta-del-Sol-Un-viatge-daventura-a-la-Terra-Primera-Part
Lulu (en paper): http://www.lulu.com/shop/liudmila-liutsko/el-conte-de-lespurneta-del-sol-un-viatge-daventura-a-la-terra-primera-part/paperback/product-21940067.html
Lulu (en ebook-pdf): http://www.lulu.com/shop/liudmila-liutsko/el-conte-de-lespurneta-del-sol-un-viatge-daventura-a-la-terra-primera-part/ebook/product-21940086.html