Cercador
La llavor del canvi
Un relat de: susannacruz- Compartir:
Fa uns dos anys una llavor germinava dins meu, incipient, delicada i esperançadora, no era un nadó, era el naixement d´un nou jo. El jo més profund demanava ésser present, florir, no estava disposat a seguir que el riu de la vida l´arrossegués a mercè de les corrents subaquàtiques.
He dit prou, he dit vull viure un altre realitat, heu sentit mai la llavor del canvi dins vostre?
El procés de germinació té diverses fases, a l´inici es té la sensació que les ulleres amb les quals observes el món han canviat, res sembla el que era, a moments deixes que aquesta sensació agafi embranzida i en altres la frenes, no sigui cas que ens estavellem. El temps transcorre sense pausa i sortosament aquesta sensació brolla un i altre cop del més profund del teu ésser, no hi ha alternativa, l´has d´escoltar i per fer-ho iniciaràs un camí d´autoconeixement que et portarà a saber qui ets, a qüestionar-te quina missió has vingut a fer en aquesta vida.
L´autoconeixement és l´aigua i la llum que permet que brolli l´arrel de la llavor, aquesta arrel està impregnada de tu, de la teva personalitat, dels gustos, del que et fa feliç, de les petites coses quotidianes que t´omplen, però també de somnis, de projectes, descobriràs parts de tu desconegudes, doncs el conscient sovint frena l´inconsicent. Amb la càrrega genètica de la llavor i amb l´arrel enganxada al terra, anirà creixent tímidament una flor, una flor que serà fruit del teu jo més profund, sense influències externes, simplement tu.
La flor observa el seu entorn, les altres flors, els ocells, els insectes, la brisa del sol i davant seu una flor similar a ella mateixa, però està pansida, era la flor que creia ser abans. La flor incipient mira al seu entorn i observa un fenomen inquietant: les flors vermelles ara són blanques, les herbes amb aquell verd tant intens ara són males herbes, els insectes que semblaven destructors ara li fan pessigolles, i les persones que la regaven no ho feien amb aigua pura sinó amb pesticides, per sort el sol seguia brillant i els arbres seguien sent els mateixos.
La flor incipient sap que per créixer sana i nodrida, haurà d´evitar que la reguin amb pesticides, haurà d´aprendre a escoltar la informació que li enviïn llurs cèl•lules i a discernir entre qui l´observa amb tendresa i qui ho fa amb ànim de ferir-la, però sobretot haurà de ser fidel a ella mateixa, no perdre llur essència per satisfer a la resta de vegetació, aquest serà el secret de la felicitat.
La transformació d´una flor pansida en una flor bonica i nodrida suposarà un esforç, un esforç en quan a modificar l´entorn: des de trencar relacions tòxiques amb altres persones, canviar de feina, perdre la por a fer aquell canvi de vida tant somiat, fer aquell viatge tant esperat, estudiar el que sempre has volgut. Sens dubte, aquest esforç ens aportarà claror, felicitat i estimació a un mateix, saltant el límit de la por que la societat ens marca. És hora de regar la llavor que portes dins.....et sorprendrà la bellesa de la flor que germinarà.
He dit prou, he dit vull viure un altre realitat, heu sentit mai la llavor del canvi dins vostre?
El procés de germinació té diverses fases, a l´inici es té la sensació que les ulleres amb les quals observes el món han canviat, res sembla el que era, a moments deixes que aquesta sensació agafi embranzida i en altres la frenes, no sigui cas que ens estavellem. El temps transcorre sense pausa i sortosament aquesta sensació brolla un i altre cop del més profund del teu ésser, no hi ha alternativa, l´has d´escoltar i per fer-ho iniciaràs un camí d´autoconeixement que et portarà a saber qui ets, a qüestionar-te quina missió has vingut a fer en aquesta vida.
L´autoconeixement és l´aigua i la llum que permet que brolli l´arrel de la llavor, aquesta arrel està impregnada de tu, de la teva personalitat, dels gustos, del que et fa feliç, de les petites coses quotidianes que t´omplen, però també de somnis, de projectes, descobriràs parts de tu desconegudes, doncs el conscient sovint frena l´inconsicent. Amb la càrrega genètica de la llavor i amb l´arrel enganxada al terra, anirà creixent tímidament una flor, una flor que serà fruit del teu jo més profund, sense influències externes, simplement tu.
La flor observa el seu entorn, les altres flors, els ocells, els insectes, la brisa del sol i davant seu una flor similar a ella mateixa, però està pansida, era la flor que creia ser abans. La flor incipient mira al seu entorn i observa un fenomen inquietant: les flors vermelles ara són blanques, les herbes amb aquell verd tant intens ara són males herbes, els insectes que semblaven destructors ara li fan pessigolles, i les persones que la regaven no ho feien amb aigua pura sinó amb pesticides, per sort el sol seguia brillant i els arbres seguien sent els mateixos.
La flor incipient sap que per créixer sana i nodrida, haurà d´evitar que la reguin amb pesticides, haurà d´aprendre a escoltar la informació que li enviïn llurs cèl•lules i a discernir entre qui l´observa amb tendresa i qui ho fa amb ànim de ferir-la, però sobretot haurà de ser fidel a ella mateixa, no perdre llur essència per satisfer a la resta de vegetació, aquest serà el secret de la felicitat.
La transformació d´una flor pansida en una flor bonica i nodrida suposarà un esforç, un esforç en quan a modificar l´entorn: des de trencar relacions tòxiques amb altres persones, canviar de feina, perdre la por a fer aquell canvi de vida tant somiat, fer aquell viatge tant esperat, estudiar el que sempre has volgut. Sens dubte, aquest esforç ens aportarà claror, felicitat i estimació a un mateix, saltant el límit de la por que la societat ens marca. És hora de regar la llavor que portes dins.....et sorprendrà la bellesa de la flor que germinarà.
