La llar

Un relat de: Antònia Puiggròs Muset
Entre els homes eixorcs
i les dones corsecades
bastiré una casa
de pedra i de fang,
entre els pobres
la pintaré de blanc
i li faré un finestral
des d’on es vegi el cel ,
entre els malalts
hi construiré una llar
on el foc cremi alegre,
entre els oblidats
l’envoltaré amb un hort
que regaré amb delit,
i pels vençuts,
n’abrigaré el llindar
amb l’ombra d’un ametller
que anuncií la primavera.

Comentaris

  • M'emociona !!![Ofensiu]
    Ita | 18-08-2012 | Valoració: 10

    La senzillesa amb que anomenes el més difícil d'abastar desgraciadament : els valors, la tendresa, l'acolliment... i tot regat amb paraules hermoses. Res és sobrer, tot el què dius importa. M'encanta Antònia !!!

  • De quan els homes eren més humans[Ofensiu]
    rautortor | 15-08-2012


    El teu cant filantròpic i altruista m’ha fet tornar a la meva infantesa, quan tothom –sempre hi havia alguna excepció, no es pot tenir tot– estava disposat a ajudar tothom. Has confegit una relació de pàries o desheretats de la terra, de persones que demanen amb la mirada una engruna de comprensió i d’afecte. I per ells has construït una casa de pedra i fang, pintada de blanc lluminós i oberta a un cel radiant, una llar, en definitiva, càlida i acollidora, amb el seu foc, el seu hort i el seu ametller situat estratègicament on, de bon principi i sense dilació, hom pugui adonar-se que la primavera ha tornat amb els braços ben oberts.

    Un poema, un somriure. Una bona lliçó d’humanitat.

    Raül

  • Generositat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-07-2012 | Valoració: 10

    Un bellíssim poema de generositat, d'entrega i amor. Unes imatges de gent, de casa i de natura viva, amb un missatge d'optimisme d'ametller. La brevetat multiplica l'efecte i la potència del poema. Una meravella, Antònia! I una abraçada.

    Aleix

  • EIXAMPLE EL COR[Ofensiu]
    Jordi Baucells | 24-07-2012 | Valoració: 10

    Ai Entonia! El teu poema m'eixample el cor. Ja el vaig llegir air, tot just entrar al mon magic dels relataires per primera vegada, tot fent una mica el tafaner, però encara li estic prenent el pols a tot plegat. Avui he vist el teu comentari sobre el meu "El millor amic de l'home". No saps com t'agraeixo les teves paraules. Soc un nouvingut i necessito recolzament per adquirir una mica de comfiança. Gracies de nou. Espero que ens anirem llegint.
    Jordi Baucells

  • bonic poema escandalós...[Ofensiu]
    joandemataro | 24-07-2012 | Valoració: 10

    cant a l'esperança i a la lluita per canviar la realitat

    felicitats

    una abraçada mataronina
    joan

  • un lloc per [Ofensiu]
    Xunxi | 23-07-2012 | Valoració: 10

    ...trobar esperança i vida en cada situació.
    Molt bonic i meravellosament dibuixat.
    Una abraçada

  • Així és com cal viure![Ofensiu]
    rnbonet | 23-07-2012

    Malgrat els temps que corren, un poemeta ple d'esperança. I quanta falta que ens fa!!!
    Salut i rebolica!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Antònia Puiggròs Muset

49 Relats

148 Comentaris

40359 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Vaig nèixer l'any 57 a les envistes de Montserrat. No sóc pretenciosa al dir que he estat una digna lectora, però no vaig començar a escriure de manera regular fins ara fa un any. I m'encanta!
També m'agrada passejar pels camins rurals, la natura m'asserena, i pels carrers plens de gent i de llums.
Passo molt bones estones llegint els vostres relats, desitjo que us agradin els meus i agraeixo d'allò més els vostres comentaris.
Ah! Em dic Antònia i Escandalós no és un pseudònim que s'avingui al meu caràcter sinó el nom del personatge del meu primer conte: L'Escandalós i l'avi Pau.