« La Llanterna d'Aristòtil »

Un relat de: Jofre

Com els joiells que la mar ofrena
damunt la sorra d'una platja nua,
el temps us ha llevat el nacre
però us ha embellit l'esguard.

Heu reeixit bastir un nou paisatge:
una pregona serenor interior.
I els ulls són nítida testimoniança
de tan preuada riquesa,
que no és sinó fruit d'un afany perseverant,
en la més aspriu de les comeses.

Al seu recer s'han alçat plançons vincladissos
per ser més tard agosarats navegants.
Ells n'heretaren la puixança
per fer de cada jorn un repte plaent.
Aprengueren a negar les temences
en els avencs de la ment
però sobretot a conrear, si cal,
terres eixarreïdes,
a costejar mars ignotes
fins a sentir-se sadoll
del ressò serè de la sensatesa.

Ara, com després de fatigoses messes,
teniu les mans empedreïdes,
però en resta també abundosa grana
i el goig d'haver enllestit a temps
la feina encomanada.
Digne és, per tant el triomf.
Absent de follia,
lluny de fingides conquestes.
Sempre prop de la lloable fortitud
del qui encoratja, amb el gest i la paraula,
a lluitar per un nou paisatge interior.
Percebeu avui, doncs, l'afable escalf
del qui us ret intensa honorança,
ja que, no en va, en sou el guiatge.

Comentaris

  • QUI POGUÉS[Ofensiu]
    Carme Solina i Alapont | 30-10-2005 | Valoració: 9

    Arribar a una etapa de la vida i sentir que s'han assolit aquestes fites que reflecteixes en el poema ha de ser el més maravellós del món. Crec que és inassolible però si només ens hi acostem un xic crec que ja haurà valgut la pena de viure, si més no pel que de bo haguem fet per algú.

  • Has canviat la teva biografia ...[Ofensiu]
    Carles Malet | 12-10-2005 | Valoració: 10

    Jofre,

    Aterro ocasionalment a RC. Sovint per veure que els autors que més o menys intento seguir semblen haver madurat a cada relat.

    M'ha cridat l'atenció, a part del relat, el canvi en la teva biografia. "Tot ho venç el treball tenaç". Una aposta vital, després del missatge original que ens descobria les motivacions que et varen empènyer a iniciar l'aventura a RC.

    El títol del relat m'ha portat immediatament molts, molts anys enrere, a una classe de biologia de batxillerat, en la qual un jove professor tot just sortit de la universitat ens descrivia l'aparell triturador dels equinoderms. M'ha recordat les rialles d'una dotzena d'adolescents en sentir-ne el nom.

    Continuo traient-me el barret davant la teva recerca contínua de l'excel·lència en el llenguatge, deixant-nos sovint amb la incògnita d'on volies posar l'accent: en la forma o en el missatge.

    Que per molts anys tinguem mancances, perquè sols així serem capaços de millorar

  • Bufff quin pal[Ofensiu]
    alvaro | 26-09-2005 | Valoració: 5

    Demana-li la llanterna a l'Aristòtil i il.lumina'm una mica a mi perquè no he entés res. Molta floritura però repeteixes els pecats habituals de la poesia onanística. Et seguiré de la vora.

  • Mon Pons | 18-09-2005

    Mil gràcies. Però no tinc tantes qualitats, ni tampoc cap geni, en tot cas només intento fer honestament les coses...

    Potser tinguis raó en l'observació que et fas de Kant. Ell sintetitza tot el S.XVIII. Potser ens caldria repescar-lo.

    Estèticament parlant,

    -Kant representa l'inici del ROMANTICISME.
    -Intenta que cohabitin els conceptes de IDEA + NATURA, però no des de la història, sinó des del concepte, sense cap model.

    1)CRÍTICA DE LA RAÓ PURA: l'individu té la facultat per elaborar CONCEPTES. L'acció d'aquesta facultat s'adreça a l'anhel d'explicar el món exterior i pertany al territori de la NECESSITAT. La pràctica de l'Art seria el propòsit d'explicar el món exterior.
    2)CRÍTICA DEL JUDICI: Troba la NECESSITAT i la LLIBERTAT. La necessitat d'explicar l'entorn natural (la Natura) i la llibertat que el propi creador té (RAÓ PRÀCTICA) i elaborar conceptes (RAÓ PURA).
    3) Arriba a la SÍNTESI DE NECESSITAT + LLIBERTAT.
    4)La idea de GENI, recull el concepte que té Diderot i afegeix que (l'artista) explica el què sent artísticament, lliurament. Diu: la IMAGINACIÓ és l'essència del GENI. La facultat de conèixer per elaborar un producte artístic, construït lliurament.
    5) Per ell, el concepte de SUBLIM és una unió de IDEA + NATURA, però hi han més classes de SUBLIM:
    -Matemàtic: allò que és molt gran per la RAÓ: L'INFINIT.
    -Dinàmic: El que és fort davant la petitesa de l'individu (manifestacions de la Natura, en brut).
    -La RAÓ auxiliada per la IMAGINACIÓ pot concebre L'INFINIT. És una emoció de la intel·ligència.

    Per altra banda, no dubto gens que siguis un curiós de mena i jo, siguen dona, també ho soc

    Una abrçada!

  • per cert...[Ofensiu]
    Mon Pons | 17-09-2005

    Per cert, Jofre, no sé si t'havia donat les gràcies per l'anàlisi tan interessant que em vas fer a "Traces".

    Per altra banda, i casualitats de la vida*, he rebut una invitació per assistir a la inauguració d'una exposició d'un artista que ben bé podries ser tu.

    "Rèquiem per a unes icones forestals" , és una exposició d¹esmalts industrials que reprodueixen en gran format el signe tradicional de l'àrea de caça (placa rectangular amb diagonal blanc/negre) juntament  amb les siluetes dels animals que fan l'objecte de la tradicional cacera local: senglars, conills, perdius o coloms. La exposició és un homenatge als animals del bosc i també una mirada a la vida semi vegetal d'aquests cartells esmaltats sovint clavats als arbres i exposats a la intempèrie durant anys. En resum, una mirada complexa i ambigua al món de la caça que no entra en polèmica però que es mostra sensible a les TRACES* que queden al bosc.

    Aquest artista, que es diu Jofre, s'interessa particularment per les relacions entre paisatge humà i creació visual. Pren alguns dels recursos tradicionals del land art però hi relaciona també elements propis de la recerca sobre l'espai públic i de la lectura que la gent fa del paisatge natural."

  • homenatge[Ofensiu]
    Mon Pons | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Tu, persona sàvia, ens has posat "difícil" amb "la llanterna d'Aristòtil", per captar aquest missatge-honorança, en un statu poètic superior. Ens fas contemplar la vida, un paisatge natural interminable. Un homenatge als animals del mar i a Aristòtil.

    Una bona cal·ligrafia...

    Què, i com, i qui pot establir una mena d' índex en relació a la causa-efecte, com ho fa meravellosament bé... Doncs tu, i només tu; aquí ens ho demostres amb la teva destresa (en forma i contingut) sorprenent.

    Una mirada estètica i poètica amb voluntat d'una filosofia científica. No sé, Jofre, ho vulguis o no, el títol ens trasllada a Aristòtil, però encuriosida, també als equinoderms.

    Quina manera de fer, la teva, tan preciosa d'homenatjar-lo (s) i d'homenejar, fins i tot, a la teoria de l'evolució; posant com excusa intel·ligent a un equinoderm (eriç de mar), i a un òrgan del seu metabolisme. Al·lusió al títol. Sí, té relació, no ho dubtem...

    Aristòtil va ser el primer gran biòleg de la història, creia que tots els éssers vius se'ls podia distribuir en un ordre jeràrquic. Aquesta jerarquia es coneix com "Scala Naturae", en que els éssers més simples ocupaven una posició humil en l'escaló més inferior, la humanitat estava en la cúspide i tots els altres organismes ocupaven llocs intermedis.

    Enhorabona, ets fantàstic!

  • Magnific poema,[Ofensiu]
    AINOA | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Quin domini de la llengua noi, es enveijable. No hem canso de lleigir aquest poema, i apendre paraules noves. Ets un mestre!

  • Es deu sentir[Ofensiu]
    Lavínia | 16-09-2005 | Valoració: 10

    honorat aquell a qui va dedicat el poema, Jofre.

    Aquell qui el temps us ha llevat el nacre , però a qui encara li queden plançons vincladissos que heretaran la puixança de fer de cada jorn un repte plaent.
    És a dir les ganes de lluitar.

    El títol la llanterna d'Aristòtil , doncs, té a veure amb el contingut del poema, de la lloança a qui el jo poètic reconeix com el seu guiatge.

    L'agraïment també deu ser un tret del teu caràcter, amb la qual cosa el poema també t'honora a tu, Jofre.

    L'estil inconfusible per la riquesa lèxica i el domini de l'estructura lingüística, et delata i també enriqueix a qui et llegeix, en aquest cas a mi.

    Molts petons

    Glòria - lavínia

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: