La Justa

Un relat de: Olga Cervantes
Quan la tardor arribi barrejant tots els colors i les vaques paeixin el groc, els roures es mengin el vermell dels freixes i els bedolls transparentin la terra beix, la Justa es traurà la bena de gasa que li encega la mirada i buscarà, entre les roques de l’alta muntanya, la seva balança daurada. Potser li haurà caigut de les mans, potser li hauran robat, però com pot ser que hagi desaparegut la justícia en un món que encara està en calces?

Les esquelles de tota la vall han donat l’alarma i al poble s’ha sentit una fredor morta, com si la Justa estigués en aquest món sola. No s’ha vist cap pastor pels paratges, la sirena de la farga no sona, és massa aviat perquè els nens hagin arribat a escola, però es troben a faltar els crits d’esverament i joia. No es veu ningú a l’església, ni la campana crida als feligresos a missa de primera hora. El bar està tan mut com el cinema, les botigues resten closes, com si l’absolut hagués fet de la Farga de Bebié el cementiri que mai ha tingut aquest poble.

La Justa agafa un cistell per omplir la mancança, a l’altra mà encara hi duu la bena que aferra com penyora estimada. Se’n va camí avall amb la roba que porta, perquè vol que tothom la conegui quan sigui a Barcelona. Pensa denunciar la pèrdua de la balança i l’absència de tanta gent necessària.

En arribar-hi, puja majestuosa pel carrer Ferran contenta, perquè ha comprat a la fira de santa Llúcia un naixement minimalista dins d’una bola de vidre. Està molt emocionada apropant-se a la plaça de Sant Jaume, veu l’ajuntament il•luminat, amb una resplendor lila que li escau mol bé a la imperial façana. Encara no pot veure la del Palau de la Generalitat, però se la imagina groga amb moltes llaçades. Quan hi arriba, l’alegria es converteix en decepció, un esclat apagat, perquè no hi ha cap il•luminació per l’edifici del Govern Català. Un flaix de tristesa envolta tot l’entorn i retroba la balança malmesa i trepitjada, abandonada al bell mig de la plaça.

Comentaris

  • Tot ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 17-01-2018 | Valoració: 10

    ... un retrat del que significa la justícia en aquest món on vivim. Felicitats, he quedat impressionat.


    S.

  • Descoratjador[Ofensiu]
    Jaume Dargó | 31-12-2017

    però eficient i poètic relat, on ens parles d'una justícia tan cega, que ni tan sols se'n pot olorar el flaire, i mira que el teu relat és poesia en tots els seus punts i comes.

    M'ha agradat molt, el ritme narratiu i l'estil que vas millorant dia a dia, i no m'erro si dic que mereix estar aquest mes entre els escollits, però imagino que el nivell és alt, i aquest anys més que mai.

    felicitats i a insistir-hi!

    Bona feina Olga!!

    Ferran (el fosc tirant a negre)

  • La indústria i la justícia [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-12-2017 | Valoració: 10

    Has lligat perfectament la indústria del passat amb la justícia del present. El teu estil poètic també es manifesta en aquest escrit. Caminar per la Farga de Bebier és tota una experiència recomanable. Una forta abraçada i petonets. A l’eix

  • Com més va...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-12-2017 | Valoració: 10

    Com més va, més convençut estic que la justícia només existeix com a paraula...
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Olga Cervantes

Olga Cervantes

25 Relats

172 Comentaris

13332 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascuda a Barcelona fa uns anys, he viscut gairebé sempre a l'Hospitalet de Llobregat, però la meva etapa literària va començar al Poblenou. Es veu que el mar m'inspira. Potser, algun dia faré arribar el mar fins la muntanya.