La jungla de la nit

Si, de vegades sóc força pessimista, però li trobo el gust. Una mica per sort aquests dies m'està canviant l'humor cap a positiu, però la meva manera d'escriure i d'expressar-me és difícil de canviar.
Potser si que tens raó amb la importància que li dones a l'il.lusió.

( Aquesta és la resposta al comentari que em vas fer al meu relat "El compàs de la vida")

No crec que s'hagi de pensar de manera negativa en la mort: és un misteri...

Els llocs com les discoteques o els pubs són ben curiosos. Potser perquè, en un noranta nou amb nou dècimes per cent, no serveixen per a res. Tothom beu, tothom busca sexe... i ningú sap ben bé perquè. Som víctimes d'aquesta cultura, que ha "avançat" tant que en comptes de celebrar ara destruïm. Destruïm sentiments, passions,... que són allà fora, a l'aire lliure, però que s'esvaeixen sense més ni més.

De vegades a mi em fa ràbia que sortir vulgui dir això: estar destinat a quedar-se en un racó observant com avança la nit pels borratxos que es dediquen a veure que pesquen...
Un petó

Els que s'engeixen són els altres ...
Però molt bé, molt ben expressat, amb ritme i amb el tempo idoni.

el saber que hi ha altres també que no són caçadors professionals de nit... que viuen a l'ombra on creixen la timidesa i s'alimenten no només de carn, sinó de paraules, de desitjos suaus, de detalls de gurmet i d'exquisiteses minses... vegetarians d'ànima senzilla... sense pressa per caçar i rebentar.
Una abraçada.

Hi ha calcom més bonic i més antic que la natura?
Aquesta poesia em diu que ets un bon amant de tot allò senzill i natural.
M'ha agradat!
Potser has sigut minyó de muntanya?
Bona cacera amic!