LA JUGUESCA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Eudald va néixer en una època que els discapacitats intel·lectuals de no gaire grau els anomenaven, no ben arribats . Com que el seu pare vivia a prop del castell de Puigpelat, no li va ser gaire difícil el prengues el Baró de Puigpelat com a criat per tenir cura dels cavalls i com ajudant en el que fes falta.
No se'n ben arribat a ell no preocupava gaire, en l'any del senyor de 1396, Li era exactament igual donar menjar un cavall, que donar garrofes al ruc de casa seva.
El senyor no li pagava cap soldada, el mantenia, el vestia amb quatre draps i calçava amb grolleres espardenyes. Una màrfega de pellofes de blat de moro era el seu llit, això si a prop de la llar de foc a l'hivern I a l'estiu la catifa d'estels del Cel, tocant al pou, li era bon resguard, si no plovia clar, llavors entrava a dins cames ajudeu-me xop com un ànec.
Però un dia un noi anomenat Baldomar que era de la pell del diable li va demanar ajuda per netejar una armadura del seu senyor. Eudald fregava , casc, tronc, , peto , dorsal ,escarsella, cuixot i altres peces que no anomeno . Ho fregava amb un fregall d´espart fins que va relluir com un mirall. Llavors el sapastre de Baldomar li digué s´havia de netejar per dins, és a dir s'havia de ficar dintre... Ell no ho va dubtar ni un minut i com que era alt l i gros va costar encabir-lo dins però al final ho varen aconseguir.
A dins i amb l´estretor i no veient quasi res per la visera va cridar volia sortir, en Baldomar va intentar descordar i no podia o no en sabia, fins que els grans esgarips varen arribar a les orelles del Baró, que va haver de fer treure l´armadura pel ferrer del castell. Molt enfadat el Baró va preguntar qui li havia ficat a dins. Eudald va dir és que sóc massa gros i el fregall no hi cabia.
Essent obre de Baldomar el va fer fora del castell dient . Aquí diem com a l´església.
Sortosos els pobres d´esperit , perquè d´ells és el regne del Cel, i el pobre Eudald ho és molt pobrissó! I així acaba l´història . Eudald visqué molts anys i mai ningú li va fer cap més juguesca.

Comentaris

  • Magnífic[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat sobre la juguesca, que està molt ben escrit i amb molta soltura, i m'ha fet riure un muntó. Ho has relatat molt bé i té molt bon sentit.
    Escrius molt bé tota la situació.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Pobre escuder...[Ofensiu]
    Nil | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Una història que no dubto que en qual has hagut d'informar-te abans sobre armadures medievals. M'ha agradat molt saber que als que hi neixen una mica tocadets els hi anomenaven: no ben arribats! Pobre xicot, ja tenia pou pena i només faltava que li aixequessin la camissa. Montserrat , guaita que en saps! de viatger en el temps. Salut, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

382 Relats

1209 Comentaris

198988 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.