Cercador
La joia.
Un relat de: XitusDe fet, el sol hi és,
radiant,
il·lumina la façana on habito els dissabtes.
Passadís enllà no hi ha temps,
sinó manualitats tretes del no-res.
I el dinar reclama...
Al sofà, els peluixos es recuperen.
Els he fet de tot abans.
Ells sí que fingeixen el somriure,
jo encara no.
Tot arriba,
o no,
joia?
Comentaris
-
noooooooo[Ofensiu]silvia_peratallada | 28-09-2005
i siiiiiiiiiiiii
jeje
els somriures arriben, és clar...
però no fingits, espero...jejej
un peto i mil somriures!!
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Ciutat de carrers taronges al desembre
- Amor fervent.
- Com un conte
- Els immortals 3 (La mudança).
- L'instant
- Vull que em corregeixis
- Els immortals 2 (Mescla de sabors)
- Els immortals (Aquarel·la en negre i blau)
- Què volem ser?
- Fora de joc
- Diuen que... (protesta número u)
- Dolços setze
- "Striptease"
- Un moment (Títol esgotat)
- La voluntat de l'Aire