La joia.

Un relat de: Xitus

De fet, el sol hi és,
radiant,
il·lumina la façana on habito els dissabtes.

Passadís enllà no hi ha temps,
sinó manualitats tretes del no-res.
I el dinar reclama...

Al sofà, els peluixos es recuperen.
Els he fet de tot abans.
Ells sí que fingeixen el somriure,
jo encara no.

Tot arriba,
o no,
joia?

Comentaris

  • noooooooo[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 28-09-2005

    i siiiiiiiiiiiii
    jeje
    els somriures arriben, és clar...
    però no fingits, espero...jejej
    un peto i mil somriures!!