La joia i l'oblit

Un relat de: Bonhomia
Aturar-se davant un pont,
d'amor encisat convertit en port.
Envaixellar-se cap a la distància
com joguines dos bons cors.

Morir de plor, alegria i badoc...
mentre la barca vaga en tort;
com un ocell en eterna constància,
en un paradís de mars d'hort.

Oblicu ja el torn de passatge,
l'obscur es fa amo de la identitat;
dos cossos submergits en vida
buscant altres miralls, possibilitats.

Records d'un mar de bellesa colora,
grat i desgrat i que queda marcat
a la sang de l'antiga i bella fugida
dins dos cossos, a voltes plorosos, amagats.

Comentaris

  • Rima,[Ofensiu]
    Narcis08 | 13-08-2011 | Valoració: 10

    canta, plora, s'explica, commou, és poesia. Ets bo, no defalleixis, escriu i passeja, i estima, sobretot.
    Una abraçada,
    Montse

  • Estimat Sergi,[Ofensiu]
    allan lee | 25-07-2011

    retrobo la teva poesia vibrant, anàrquica, potent. La teva manera de jugar-poetitzar fa del teu racó un lloc càlid, a estones pertorbador, sempre interessant. Continua sent tu mateix, escrivint per nosaltres. Gràcies per visitar-me i per les teves paraules tan precioses. Una abraçada, i molts petons,

    Silvia

  • un estil original...[Ofensiu]
    joandemataro | 22-07-2011 | Valoració: 10

    amb un missatge clar i ple de metàfores que l'embelleixen

    gràcies sergi pels teus comentaris

    fins ara
    j.

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

514836 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.