La Interamericana

Viatjava dins d'un autobús amb més places de les que permetia el sentit comú. El Riu Caldera els acompanyava en tot el recorregut per les terres baixes i era l'únic que feia minvar la sufocant calor, tot i que els mosquits el tenien fregit.
La caiguda d'un fruit del tamany d'un meló just al centre del parabrisa va obligar al xofer a aturar-se en una benzinera al cap d'uns quants kilòmetres d'airejar-nos. Per a un europeu, semblava que el temps no hi corria allà i encara quedaven nou hores fins a San José, sense tenir en compte el problema afegit...es faria de nit ben aviat.
Va maleïr els ossos del seu cap al recordar la conversa que havien tingut a l'aeroport, just abans d'enlairar-se cap al nou continent. Una projecció de futur, li va dir. Mira que n'era de capritxós el destí... ara allà enmig del bosc tropical, voltat de venedors de tot tipus de mercaderies, remeis indis per les llagues i penjolls de plata, només el preocupava saber on hi hauria un motel.
Va veure que un autòcton caminava pel marge de la carretera i llavors decidí provar fent d'autoestopista. Potser el recolliria algú!. Es penjà l'equipatge a l'esquena i s'endinsà en aquell paissatge d'arbres a les voreres, tancant-se en galeries d'ombres on no servia la tarja de crèdit ni el tenir un idioma de més....