Cercador
La incertesa del teu amor
Un relat de: ullsmarrons7- Compartir:
Ens apropem.
Amb timidesa.
Ens mirem i no diem res.
Per què parlar si les mirades no enganyen?
Per què?
Ens toquem.
Amb timidesa.
Parlem i seguim el que van començar les mirades.
Per què ens mirem si després no ens diem el que sentim?
Per què?
Ens abracem.
Amb timidesa.
Ens abracem i no diem res.
Per què parlar si quan m'abraces no m'enganyes?
Per què?
I et pregunto.
Amb timidesa.
M'estimes?
Comentaris
-
Totalment identificada[Ofensiu]diesi | 31-05-2007 | Valoració: 10
Hi ha cops que realment em sento així, com tu dius. M'ha agradat llegir-te, ho faré més sovint.
1 petó!
b#NaT#b -
gràcies per llegir-me[Ofensiu]jaumesb | 31-05-2007 | Valoració: 10
aquest és el millor text, per mi, dels que tens editats, vaig escàs de temps
segueix escrivint -
Bona pregunta[Ofensiu]Frida/Núria | 25-05-2007 | Valoració: 8
M'agrada el poema. Veig que fa poc que publiques, ens seguim llegint. Endavant!
-
El perque de tot plegat.[Ofensiu]Densito | 16-05-2007 | Valoració: 10
un munt de preguntes, de dubtes. Sentiments que volten el nostre cor i por de no saber amb certesa quin es el mtiu de tot plegat.
m´agradat molt el teu rela
un peto
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
5 Relats
13 Comentaris
5676 Lectures
Valoració de l'autor: 9.63
Biografia:
Sóc i no sóc.Estar atenta a qualsevol situació.
Per escriure-ho.
El que em passa pel cor.
El que em passa pel cap.
I compartir-ho.
Escric, perquè m'ho demana el cos.
Ho sento ben endins
i ho he d'exterioritzar.
Viatjar amb les paraules...
Hi ha alguna cosa més bonica?