La incertesa davant el misteri

Un relat de: Mar Costa
Era una nit fosca i humida, d’aquelles que et fan desconfiar en el mínim detall que passa al teu costat. Plovia i feia fred. L’Anna no sabia ben bé què havia de fer, la misteriosa carta que setmanes abans la citava a una casa de camp, a les afores de la ciutat i sense saber qui li havia enviat, ni per què havia d’anar-hi sola la desconcertava. Sols quedava una nit per la misteriosa cita.
Què hauria de fer, anar-hi? Fer com si la carta mai hagués existit? No vull anar-hi sense saber què m’espera, però pel contrari, potser, si no hi vaig me’n penediré durant tota la vida i la curiositat em matarà per dins. Les sorpreses, al cap i a la fi, no sempre són dolentes.
El dia següent, quan sols quedava una hora per la cita l’Anna encara no sabia què fer, la casa de camp sabia a on era i, tot i estar a les afores de la ciutat, no era gaire lluny. No havia contat a ningú la rebuda de la carta i no ho pensava fer. Així que sense pensar-s’ho més va agafar el cotxe i va començar a endinsar-se al món de la incertesa, la por, la curiositat. Es sentia dins un abisme d’ignorància. Cap on la duria el destí?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer