LA IAIA

Corren salades les aigües
de les deus, pels plors.
Acoten el cap, en reverència,
ancians i salzes.
Es tornen muts els rossinyols
i nus, sense fulles,
els arbres.
Perquè l’Emilia, la iaia,
filla d’Arbúcies,
amb flocs de neu
com a vestit,
ha dansat,
sota els peus del Montseny
que l’ha vist néixer.

Març 2005