La historia de la Mar

Un relat de: Genis6
Avui vull començar a explicar la historia de la Mar, una noia de l'Hospitalet una mica especial, bé suposo que totes les noies tenen quelcom que las fa especials.

La Mar es una noia jove, diríem de mida normal ni massa baixa ni gens alta, força prima, de cabell castany molt curt quasi bé rapat amb un serrell recte per damunt les celles però per la esquena cauen un munt de rastes molt llargues com si fos una capa, cara ovalada amb un nas llarg, uns ulls marrons i petits, només uns llavis fins aporten un altre color al rostre, acompanyen unes orelles petites que només destaquen per l'excés d'arracades; podríem dir que es una mica hippie, podríem dir-ho una mica per la seva manera de vestir, pel pentinat amb rastes i també, per què ella creu en l'amor lliure, que té de dolent? Si li ve de gust fer-ho amb un noi una nit, no fa mal a ningú si després no vol sàpiguer res d’ell tampoc.

Les seves amigues diuen que es promiscua però no l'importa el que pensin d'ella, haurà de buscar el seu príncep no?, o potser la seva princesa perquè ella es, allò que diuen bisexual, encara que es troba més a gust quan fa l'amor amb una noia.

Els nois només busquen la penetració i ella es molt clitoriana, sense sexe oral primer no es capaç d'arribar a l'orgasme i això fa que els nois normalment la deixin insatisfeta, en canvi les noies saben perfectament com tractar-la,qui millor que una altre noia per saber que t'agrada, les noies saben millor com excitar-la i com fer-la arribar a l'estasi, les noies també son molt més afectuoses.





Així va estar fins que va trobar la Magda, una noia una mica més jove que ella, morena amb el cabell llarg i els ulls foscos, tampoc no gaire alta i molt alegre, la va conèixer un dia a un local d'ambient que li diuen, es com qualsevol pub on puguis entrar, fosc amb llums de colors, musica alta , l'única diferencia es que les parelles son homosexuals i els nois miren de lligar amb els nois i les noies, amb altres noies es clar.

Als locals aquestos no necessiten dissimular, poden deixar anar el seu amor en public sense que ningú s'escandalitzi.

La Mar anava amb unes amigues seves que li van presentar, des de el moment que la va veure li va agradar, totes dues havien begut força i se'n van anar a ballar juntes, primer a la pista i després al podi, van començar a agarrar-se, després abraçar-se, fer-se petons, foten-s'hi mà, en fi que l'amo del local es hi va oferir feina fent espectacles, allò semblava un rollo més d'una nit.

Després van agafar el cotxe, van aparcar a un lloc apartat i, es van fer petons, es van començar acariciar, ella va començar a llepar-li els pits per acabar més a baix, seguidament la Magda li va correspondre, total vam fer l'amor durant tota la nit fins que va sortir el sol com altres cops però aquella nit se'm va adonar que aquesta noia era la seva princesa. Així va fer el que no feia mai: “Quedar pel dia següent” en comptes del típic “Ja et trucaré”.

L'endemà van quedar per la tarde, per conèixer millor, van anar a un bar a prop de casa de la Mar, el típic bar amb vells jugant al domino i una fumera a l'ambient, allà van seure a la taula del racó i allà van estar xarrant tota la tarde. Mar viu amb la seva mare i una germana més gran que ella, ja que sons pares es van separar i el seu pare viu a Granada i compagina l'estudi amb treballar a un supermercat i Magda esta estudiant per treure's la selectivitat viu amb els seus pares i un germà petit que es diu Roger.

I xarrant se'ls va passant l'estona fins que tanquen el bar, surten del bar i se seuen a un banc al carrer i compartint experiències i pensaments s'adonen que estén fetes l'una per l'altre.

Tot xarrant, acaronant-se i fent-se petons assegudes al banc se'ls hi fan la una de la matinada.

-Que fem ara?
-Vols venir a casa meva?
-Els teus pares no diran res
-No, no et preocupis, ja esta acostumada
-Ah si? Has pujat a moltes noies?
-Reconec que no ets la primera

Efectivament, els pares de la Magda no diuen res, no els fa cap gracia, de fet els primers cops li van fotre un bronca que t'hi cagues però prefereixen ho faci a casa que a “Deu sap quin puesto”.

Amb el temps han acceptat la sexualitat de la seva filla, al principi era molt diferent, s'esforçaven a presentar-li un bon xiquet que la fes canviar de gustos pensant que fer-se lesbiana era qüestió de no haver trobat un home adequat.

Així es van a casa seva, es un pis de quatre habitacions força maco una mica antic, de quan es feien els sostres mes alts i amb passadís interminable on corrien de petits la Magda i el seu germà, la habitació de la Magda es troba a l'altre punta del pis que l'habitació dels seus a pares, només el seu germà s'entera quan fa soroll però mai no diu res, total que es queda a dormir però es va aixecar aviat per tornar a casa.

Després d'aquell dia, van començar a sortir oficialment, totes dues estaven molt contentes i així va passar durant temps, la Mar es quedava molts dies a dormir a ca la Magda, fins i tot es quedava a esmorzar, la seva mare no li feia gracia però si la seva filla havia trobat una parella amb qui estar, encara que fos una altre noia ho havia d'acceptar.


En canvi, la mare de la Mar no volia ni veure a la Magda, es d'aquelles mares que es pensen amb l'obligació d'encarrilar als seus fills a fer el que s'ha de fer, sigui de la manera que sigui, i no s'adonen que l'únic que aconsegueixen es distanciar-se dels seus fills.

Quan al supermercat on treballa la Mar va fer falta un altre, la Mar recomana a la Magda, l'agafant i així treballen juntes, però la Mar en comptes de explicar-li que ha de fer, li diu:

-No et preocupis ja ho faig jo
-Dona que jo també ho puc fer
-Si no m'importa fer-ho jo

Això es al principi però desprès s'acostumen i resulta que es la Mar qui sempre carrega amb tota la feina mentre la Magda es passa el dia jugant a la DS o despistada.


Un dia van quedar amb unes amigues a la platja, ho fan sovint, fan una mica de botelló, allà tota la estona agafant-se de la mà o fent-se petons i després se'n va a un pub al costat, però elles dues no tenien ganes de ballar, tenien ganes d'intimar així que se'n tornen a la platja, al seu racó, es un lloc al mig de les roques, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba com si fos una petita catifa, un lloc ideal on deixar anar els seus desitjos.

Desprès tornen amb el cabell despentinat al pub davant de les mirades picarones de les seves amigues.
Podem dir que s'ho passen d'allò mes bé juntes

Al supermercat coneixen a la Olga que també hi treballa, amb ella es fan molt amigues.

La Olga es una noia una mica més jove que elles que viu sola amb la seva gossa, es força alta, rosa però no ximple, treballa amb elles al supermercat i, normalment van de festa juntes, així son una colla.

La Olga es hetero, tot i que els seus pares son homosexuals (la sexualitat no es hereditària) es van casar durant el franquisme per guardar les formes, eren molt bons amics i es portaven molt bé, encara que no coincidien en gustos, van decidir cassar-se i viure junts per evitar que els assenyalessin amb el dit pel carrer, podem dir que s'estimaven força encara que d'altre manera, per això van decidir tenir un fill i van estar força bé junts, de fet, molt millor que moltes parelles que es casen per amor.

Filla d'aquesta relació una mica especial va sorgir la Olga, per a ella van ser uns pares meravellosos i atens, potser el seu pare feia més de mare a l'hora, per exemple, d'anar a comprar roba però, qui diu quines son les obligacions del pare i quines les obligacions de la mare? ara m'estic sortint massa del tema.

Moltes nits acaben dormint a casa seva així que un dia, li pregunten:

-Escolta, tu ens podries llogar una habitació, ja que estem força vegades aquí podríem fer-ho oficial i d'aquesta manera ens justifiquem amb els nostres pares
-Dons per què no? Quedeu-vos la habitació del racó i de pas col·laboreu una mica amb les despeses
-D'acord

Llavors se'n van a viure a casa de la Olga, es un pis força gran amb una gran terrassa a prop d'on viuen els pares de la Magda, allà tenen intimitat i poden estar juntes; viure amb una amiga es molt millor que amb els pares, per què no t'has d'amagar de res.

De moment, estan força bé juntes, son una parella que ho comparteix tot: Casa, treball, festa, amigues, son molt poques les estones que no passen juntes, son una parella envejable que sempre van plegats a tot arreu.

Us podeu imaginar, tres noies joves vivint juntes, us podeu imaginar la quantitat de fetes que fan i com s'ho passen de bé sense la supervisió dels pares i posen elles les seves pròpies normes.


Al pis en teoria comparteixen les feines netejar, cuinar, etc. però al final es la Mar la que endreça la casa mentre l'altre diu que va a estudiar i en realitat es posa a jugar a l'ordinador, després cuinar, diu que no en sap, però.

-Em fas uns macarrons?

I la Mar els hi prepara, després en comptes d'agrair-li diu que no estan bons, que a ella no li agraden al pesto, la Magda no se n'adona la sort que té, de vegades passa, no et dones compte de la sort que tens i penses que la tindràs tota la vida al teu costat, això es una cosa que ens passa a tots.

Potser penseu que la Magda te molta barra però no es així, la Mar es massa bona i servicial, ho fan sense adonar-se'n, normalment no t'adones quan te'n vas al costat fosc.

Igual que, quan decideixen que fer, sempre es la Magda la que decideix i la Mar balla com vol l'altre, mai li pregunta: “Que vols fer?”

Això passa de vegades, t'acostumes i no te n'adones que l'altre també te opinió.

Passa el temps i al supermercat retallen la plantilla deixant-les al carrer a totes dues, la puta crisis, per aquest motiu han de deixar l'habitació al pis de la Olga i van tornar cadascuna amb els seus pares, d'aquesta manera comencen a distanciar-se una mica però estan força bé juntes, fan molt bona parella fins que la Magda arriba un dia de casa dels seus pares plorant.

-Que et passa?
-Que els meus pares es volen divorciar
-Ostres!! I que fareu??
-Mon pare se'n va a un pis de lloguer i segurament, jo m'aniré amb ell
-Per què?
-Ens han preguntat al meu germà i a mi, que preferíem, es molt fotut, que estimes més al pare o la mare? Però aquest cop t'has de decidir
-I has preferit a ton pare
-Si, amb mon pare sempre m'he entès molt millor que amb ma mare


D'ençà de la separació dels seus pares la Magda canvia molt, potser hauria d'obrir el seu cor a la Mar, que li pot entendre millor que cap altre però ella es massa introvertida i tot s'ho guarda dins fins que explota.

Recordo una nit a Salou, estaven de festa a un bar d'ambient força gran, tot decorat verd com si estiguessis a l'Amazonas i en qualsevol moment hagués de sortir un indi sense roba, encara que n'hi havien que no els falta gaire.

Sense saber per que la Magda es va enfadar amb tothom, les seves amigues vam marxar i la van deixar tirada, ella es va quedar tota sola, bé tota sola no, la Mar es va quedar tot i que no tenien gens clar com tornarien, sort que després em vam trobar i les vaig portar jo cap a casa.


Bé amb el temps la relació va anant empitjorant per què la Magda te els problemes a casa, arriba de mal humor i ho paga amb la Mar, ella sap per que esta passant i li aguanta tot, però tota paciència te un limit.

Però es que, quan tens problemes a casa ja surts malhumorat de casa.

Cada nit acaben malament per qui sap quin motiu, discutint, plorant, barallant-se, els que ho veiem des de fora no entenem com poden aguantar-se, com poden seguir així.

Recordo una altre nit d'estiu tranquil·la, d'aquelles que s'hi esta d'allò més bé a la platja es van barallar i la Mar va desaparèixer

-Que et passa?
-Res
-Es que et veig neguitosa
-Em passa que no estic bé
-Puc fer res per ajudar-te?
-No, no pots fer res
-Però m'ho podries explicar
-Tia, deixa'm tranquil·la, que no tinc ganes que em donis la brasa

Contra pronostic, al menys meu, van durant fins als dos anys, tot i que la relació a arribat a un punt en que cada nit acaben malament, pràcticament totes les seves amigues estan fartes d'elles, penso que la Magda te un problema però guarda la seva frustració dins fins que explota per qualsevol cosa, la qüestió es que la Mar li aguanta totes les ximpleries i plorinyes de la Magda mentre que l'altre s'acostumat a tenir-la al seu costat.

La Magda se l’estima però no en té prou o simplement, no esta contenta amb el món, tot i que la Mar li diu amén a tot el que ella vol, nota que necessita quelcom que no te, així que li diu:

-Ho sento però hauríem de deixar-ho una temporada

I ho deixen però no, per què sempre continuen juntes s'han acostumat a estar sempre l'una amb l'altre, la Magda navega entre dues aigües, per un costat se l'estima però per un altre vol quelcom que no sap que es, això també ens pot passar a tothom, sempre pensem que podríem estar millor encara que estem força bé.

Fins el dia que la Magda, una nit se'n va amb el seu germà a una festa que fan a casa d'un amic seu, es un pis força gran i aprofiten que els pares del seu amic no hi son, la Magda ja coneix la seva colla, especialment la millor amiga del seu germà, la Mireia, una noia de la edat del seu germà, tres anys menys que ella, també morena, més prima i força maca, amb ulleres que dissimulen uns ulls preciosos i cara de innocent, es coneixien perquè jugava amb ella a voleibol fa temps.

La Mireia mai fins aquella nit s'ho havia fet amb una noia, tot i que ja quan era una nena notava que els ulls no se li anaven on anaven els ulls de les altres noies i no ho havia reconegut mai a ningú però s'excitava molt quan a les dutxes una altre noia se li fregava sense voler, no li havia dit a ningú però la Magda hi era i se'n va adonar, no li va dir mai però aquella nit li va semblar el moment ideal per comprovar la seva teoria.

Així que se la emporta al balcó amb la excusa de prendre una mica l'aire, la terrassa no es gaire gran però la vista es preciosa, s'hi veu tot el mar amb la lluna damunt, avui hi ha mitja lluna creixent però les il·lumina suficient per veure's les cares, encara que poc més.

La Mireia, es una noia molt tímida però clar amb la Magda no, s'han dutxat molts cops juntes, tenen confiança per xarrar i agafar-se, la Mireia nota que les carícies de la Magda l'estan començar a excitar però no pensa que ho faci amb aquesta intenció fins que li fa un petó a la boca.

-Que fas?
-Crec que esta molt clar, no t'agrada?

Ella es va fer una mica enrere tota sorpresa mentre l'altre la mirava amb el somriure que posen les noies trapelles, tot i que ja sàvia que a la Magda li agradaven les noies, ara mateix no s'ho esperava i no sap que contestar, evidentment que li ha agradat però es la lluita interior entre el cor i la ment, entre allò que t'agradaria fer però que sempre t'han dit que no s'ha de fer i ser una bona minyona; el problema es que la Magda sap perfectament com la pot convèncer i passa de les carícies mal intencionades a fotre-li mà directament, quan comença a fer-li petons al coll sap que no podrà parar.

Llavors la Mireia pensa: “Per què no provar, tants cops que li ha passat el dubte pel cap, avui es el dia de saber-ho per fi”

-Esta bé, reconec que m'agrada
-Anem al lavabo

El lavabo no es gaire gran però es intim allà es tanquen, s'abracen, es fan petons i es foten mà fins quedar mig despullades, la Mireia se seu damunt el vàter per a que la Magda fiqui el cap sota la falda i li fa arribar a cel en un moment.

Però no es un bon lloc per acabar, així que s'en van a ca la Magda; al dia següent la mare de la Magda no es sorprèn de que la Mireia estigui esmorzant al pis, ho fa sovint, el que no sap es que, en contes de dormir a l'habitació de convidats i ho ha fet amb sa filla, només el seu germà ho sap i al·lucina.

Bé, també us he de dir que la Mireia ja ha sortit de dubtes i te molt clar que s'estima a la Magda i que vol estar amb ella.

Al dia següent la Magda li explica a la Mar i li demana perdó tot i que no estan sortint perquè se l'estima i no vol mentides ni secrets, no passa res, la Mar li perdona quan li diu plorant que no ho tornarà a fer.

Però tornarà a passar, i torna passar, i es que la Mireia també esta penjada de la Magda, per això va corrent quan l'altre li truca per estar amb ella tot i saber que esta amb la Mar i que demà tornara amb ella, també es molt fotut viure així sabent que est el segon plat i que estas desestabilitzant una relació ja força inestable per si sola; però esta enamorada i somia que la Magda al final s'oblidi de la Mar i la escolli a ella.

Però un dia passa molt pitjor, havien quedat aquella tarde com feien sovint, tot i no estar sortint, que son coses que mai he entès, si ho deixes amb una persona i que en canvi vulguis estar amb ella, bé al cap i a la fi hi han moltes coses que no entenc d'aquesta historia.

Per la tarde se'n van de botelló a la platja, allà queden amb unes amigues més, la Laia, una companya de classe de la Mar, la Raquel i la Maria Cinta, que va conèixer la colla quan sortia amb la Esther i d'un temps ençà s'hi veuen, de fet, s'ha fet molt amiga de la Magda darrerament.

Van anar al “California”, el pub on acostumen a anar, esta decorat massa americà pel meu gust però a elles els hi agrada igual que la musica, sempre acostumen a anar-hi després de fer uns cubatas a la platja.

La Magda no es trobava còmoda se la veu neguitosa, la Mar li pregunta:

-Que et passa?
-No ho se
-Puc fer quelcom?
-No, no m'estas ofegant, deixam una mica tranquil·la

Després la Magda s'ho pensa, surt a fora a fer un truc i al tornar li diu:

-Escolta, vaig una estona a fer un tomb
-Vinga, t'acompanyo
-No es que tinc ganes d'estar sola
-I que faig jo? Espero aquí?
-Si, encara que millor que no, potser torno tard, no tinc ganes d'estar aquí
-Te'n vas amb la Mireia, oi que si?

Llavors es produeix un silenci sepulcral, totes dues es miren directament als ulls, una no vol reconèixer la veritat, l'altre ho te molt clar
-No, ja t'he dit que vaig a fer un tomb
-Llavors a qui has trucat?
-Mira, he trucat al meu germà
-Ja, que no soc bleda! El t'ha dit que està amb la Mireia i te'n vas a veure-la
-Em sap molt de greu però que tinc ganes de estar amb la Mireia, importa si me'n vaig a veure-la?
-Tu mateixa, ara mateix se suposa que no estem surtin, est soltera, jo no et puc dir que has de fer i que no
-De debò no t'importa?
-Noooo
-Dons, ens veiem

S'acomiada de la resta i se'n va. La Mar es queda parada, no esperava que aquesta relació acabes així, però que pot fer? Si s'estima a l'altre? Mentre esta afora asseguda a la vorera se li acosta la Maria Cinta.

-La Laia i la Raquel també han marxat, que fem nosaltres?
-No ho se
-Que et passa?

La Mar plora, parlen, de fet la Maria Cinta ja sap l'historia per què la Magda li ha explicat tot, però bé es queden allà xarrant, fins que tanquen el pub.

-On anem ara?
-Podem tornar a la platja que encara es queda Vodka
-Okey

Tornen a la platja on han deixat les begudes amagades, seuen a la sorra una al costat de l'altre, beuen i parlen, la Mar feia temps que necessitava explicar a algú tot allò que li passa per cor.

La Maria Cinta li fa de coixí on eixugar pel penes, la Mar es gira per posar el cap sobre les cames de la Maria mentre la va acaronant fins que s'abracen.

Després, bé totes dues estaven tendres, tenen els llavis tant a prop que no es pot dir qui va ser la que li va fer el petó a qui, però no es l'únic, la Maria es deixa caure cap enrere mentre la Mar continua fent-li petons encara que ha baixat al coll i la seva mà a anat reptant per sota la falda fins trobar allò que durant molts anys no es deixava tocar.

-Que fas? Aquí ens poden veure?
-Espera, se un lloc a les roques que esta molt amagat

Agafen les coses i se'n van cap on diu la Mar tot i que, no hi ha ningú a la platja se'n van a un lloc que la Mar coneix bé, es un racó per la banda de les roques on hi ha sorra, potser es terra perquè surt una mica d'herba (em sembla que m'estic repetint), allà fan l'amor a la llum de la lluna.

L'endemà, la Magda torna plorant com sempre dient que no té gens clar que vol i li demana que la perdoni un cop més.
-Perdó, per què?
-Per anar-me'n amb la Mireia
-No m'has de donar explicacions
-Però te l'has vull donar, no vull que t'enfadis, vull esta bé amb tú
-Per què m'he d'enfadar jo? Fes el que vulguis
-Vinga va, no t'enfadis, perdona'm


Ella li perdona un altre cop, clar ella també ho va fer, a veure si ho han deixat tampoc s'han de donar explicacions, per això no li explica que ella s'ho ha fet amb una molt bona amiga seva, per què? Perquè cadascú es d'una manera.


A la setmana següent estan de festa la Mar i la Magda, aquella nit estaven al Pub, havent estat tota la tarde juntes, com sempre per acabar com sempre i, també ens van trobar a la Mireia al mateix lloc.

La Magda desapareix amb la Mireia i, llavors la Mar decideix anar-se'n cap a casa, simplement no vol veure a la Magda amb la Mireia, que pinta ella? Però se'n porta la bossa de la Magda, clar no troba ningú per donar-se-la.

Després, la Magda quan es veu que ha marxat li truca i la Mar no li agafa el movil, es posa a plorar asseguda a la vorera sense saber que fer, no sap on anar ja dins la bossa van les claus de casa, però lo que més li fot es que la Mar hagi marxat enfadada sense dir ni adéu.

Al final li envia un SMS i la Mar, que pujava caminant cap a casa veu el missatge hi torna, li tira la bossa a la cara i se'n va sense dir-li res, gira cua i torna a marxar, llavors la Magda que seguia asseguda a la vorera plorant quan la veu allunyant-se es posa a córrer darrera d'ella, la Mireia es llença a sobre, l'agafa i cauen totes dues al mig del carrer, allà es queden totes dues, una plorant i l'altre mirant de consolar-la mentre la Mar marxa cap a casa sense mirar enrere.

La Mireia també plora, això no va com ella voldria, però no sap que fer perquè la escolli amb ella i passi per fi de la Mar, ella vol intentar fer feliç a la Magda i la Mar no ho ha aconseguit.

I així la Magda navega entre dues aigües sense decidir-se per cap de les dues, amb la Mar han passat moltes coses juntes, s'ho han passat molt bé. Peró després de tant de temps la relació s'enrareix, en canvi amb la Mireia tot es nou, tot es passió, tot novetat, sap que allò que esta fent no esta gens bé però no sap per quina de les dues escollir.

Després d'aquella nit el amor de la Mar ja no aguanta més, la flama es va apagant, esta farta d'aguantar-la i d'anar d'aquesta manera o potser la seguiria aguantant si no fos perquè un dia es va trobar amb la Mireia:

-Tu i jo hauríem de parlar

Surten fora i seuen a un banc uns metres més enllà, totes dues tenen un posat seriós, aquesta no serà una conversa agradable, comencen a parlar i la Mireia s'explica.

-Em sap molt de greu el que esta passant però vosaltres ho heu deixat, jo m'estimo a la Magda i vull estar amb ella
-No ho hem deixat, ens em donat un temps però encara ens estimem
-Si us estimeu perquè necessiteu un temps?
-Jo no, ella es la necessita un temps, jo tinc molt clar que me l'estimo i també que vull estar amb ella
-Jo també l'estimo i vull estar amb ella
-Però ella m'estima a mi
-No, a tu ja no t'estima, m'estima a mi, m'ho ha dit


S'adonen que son dos víctimes, que es la Magda la que no sap que vol i les complica la vida a totes dues, també la Mar li ensenya els SMS i viceversa, es consolen l'una amb l'altre, primer s'abracen, després comencen a fer-se petons i bé us podeu imaginar com acaben, només us diré que connecten d'allò més bé.

L'endemà la Mar s'aixeca feta un embolic, com s'ho pot haver fet amb la seva pitjor enemiga? Si la Magda s'assabentés no s'ho agafaria gens bé, encara que per un altre banda no li ha fet rés que l'altre no li hagi fet abans.

Però te clar que val més la pena la Mireia, ella l'escolta i la compren més que la Magda, s'havia acostumat però ara agraeix que t'escoltin i també, ha arribat en aquell moment en que el seu amor per la Magda estava en hores molt baixes i li passa ho mateix, la Mireia es la novetat i això li agrada a tothom.

Aquell matí decideix passar totalment de la Magda, però no sap com dir-li, es cert que la Magda ha estat jugant amb elles però quan s'assabenti que s'ha quedat sola se li trencara el cor.

Així que de moment no li diuen res, comença el més fotut, la Mar esta amb la Magda però ja no sent res per ella, s'estima a la Mireia, s'adonat que ha estat jugant amb ella, no, jugant amb elles.

Però la Magda sempre li truca per quedar com amigues totes les tardes, ella no te ganes d'estar amb ella, lo normal en aquestos casos, ella te ganes d'estar amb la Mireia.


De moment, queden d'amagat per que la Magda no se n'adoni, encara que, per què s'han d'amagar?

Però de moment no sabent com dir-li i han d'anar dissimulant, però no sabent com fer-ho per què la Magda sempre vol quedar amb elles, quan truca a la Mar, ella li posa alguna excusa i després truca a la Mireia que fa ho mateix.

Un dia la Magda, esta amb la Mar a un pub

-Escolta, me'n vull anar a casa
-Dons marxem, però vine a casa meva que tinc ganes d'estar amb tu
-No, avui no estic d'humor, tinc ganes d'anar a dormir a casa meva
-Va tia, sis plau, vine amb mi
-No, ja quedarem un altre dia

Podem dir que la Magda va calenta, ja fa dies que no ho fa amb cap de les dues i li ve de gust, però la Mar no se'n vol anar casa, ha quedat amb la Mireia però clar, primer s'ha de treure a la Magda del damunt però li resulta molt complicat, quan per fi marxa es troba amb un altre problema: La Magda truca a la Mireia com ha fet tans dies.

-Hola, que fas?
-Estic a casa meva, per?
-Perquè estic pujant cap a casa teva, vaig per la Via Augusta
-Com?
-Ah, que em vull passar a veure't, que tinc ganes d'estar amb tu, pots baixar?
-Ostres!, no puc, avui no he sortit perquè demà tinc un examen, ja estic amb pijama
-No pots baixar una estona? Si encara no es molt tard i ja estic pujant cap a casa teva vaig pel carrer
-No puc que encara he d'estudiar, ja ens veurem, petons
-D'acord

La Mireia de fet, no esta a casa, esta a un bar a prop esperant a la Mar, ràpidament la truca.

-Mar, per on vens?
-Estic pujant per carrer Ramon Berenguer, de seguida arribo
-¡No! Que m'acaba de trucar la Magda que també esta pujant, quedem millor al Iceberg, jo baixaré pel carrer Tivissa per no trobar-me-la.

El Iceberg en un local tranquil, l'ambient es una mica gèlid amb pòsters de icebergs i tot blanc, encara que la llum es ultraviolada i li dona una foscor estranya però s'hi esta bé, tot i que pràcticament mai hi van, per això es el lloc ideal per no trobar-se-la.

-Pufff, no te l'has trobat de miracle
-Si me la arribo ha trobar, no et pots imaginar que pesada estava, li he dit que m'anava cap a casa
-Ja, per això m'ha trucat a mi
-Clar, quan jo he passat d'ella
-Si ens arriba a enganxar, que li diem?
-La veritat, que ens estimem i que passem d'ella
-De totes maneres li hauríem de dir, millor dir-li nosaltres que s'assabenti d'una altre manera

Mentrestant la Magda se'n torna al pub, no vol anar sola a casa i ja porta una setmana que no hi ha manera que cap de les dues li faci cas, no ho entén potser estan una mica empipades amb ella, però totes dues? La pobre no s'imagina el que esta passant, i que aquest es el principi de la seva soledat, allà parla del tema amb la Maria Cinta.

-Escolta, tu saps si la Mar esta enfadada amb mi
-Dona, una mica si que la tens empipada
-Ostres, es que, darrerament noto que passa de mi, com si estigués incomoda quan esta amb mi
-Potser ho hauries de parlar amb ella

Clar la Maria Cinta sap el problema, perquè es va trobar amb elles un dia però no vol ésser ella qui li expliqui a la Magda

-A tu t'ha dit res?
-A vore, jo també la he vist una mica distant, però es una cosa que heu de parlar vosaltres dos.

Això no pot continuar, es molt complicat, així que decideixen dir-li, queden una tarde al parc al costat de casa seva, es un parc molt gran on la gent acostuma a treure els gossos i els nens juguen als gronxadors.

La Magda arriba estranyada que volguessin quedar totes dues amb ella, per això va una mica preocupada encara que no s'imagina que poden voler totes dues quan ella pensa ni tans sols es parlen.

Seuen a un banc del parc, bé la Magda seu posant les mans damunt les cames una sota l'altre esperant que li han de dir, la Mar també seu però nerviosa no es capaç de deixar les mans quietes enlloc, la Mireia es queda en peu davant d'elles amb els braços creuats, d'aquesta formen un triangle a part d'amorós, físic.

Al principi, no saben com dir-li i van parlant de ximpleries sense anar al rovell de l'ou incapaces ni tan sols de mirar-li a la cara però ella, de sobte s'ho ensuma i pregunta:

-Que passa? Que os heu enrotllat?
-Si i volem sortir juntes, ens estimem

La Mireia que esta davant d'ella cara a cara veu directament com se li trenca el cor en directe, tal com sent això li canvia la cara, va baixar el cap i es va dur les mans a la cara, després se'n va plorant sense dir ni adéu.

Ara tot el seu món s'ha desmuntat de dalt a baix, totes les dubtes s'han passat a segon pla, perquè ara es troba sola, feia anys que no s'hi trobava i mai es podia haver imaginat que acabaria així, no era capaç de decidir-se però mai s'hauria imaginat aquest final.

Primer s'ho agafa molt malament, al dia següent després de la sorpresa inicial va intenta convèncer a la Mar que li sap molt de greu com s'ha portat amb ella però que la perdoni que es la dona de la seva vida i que torni amb ella mentre que a la Mireia li envia un SMS dient-li: “Gracies per destrossar-me la vida”.

Sorprenentment, ara no li ha costat gens decidir-se, per desgracia massa tard perquè la Mar té molt clar que no vol tornar amb ella, està enamorada de la Mireia.

Els dies següents podríem dir que es gira la truita, ara es quan la Magda va darrera de la Mar però ella no li fa ni cas, li sap greu deixar-la de costat perquè la considera la seva millor amiga, gran error perquè la teva ex-parella mai pot ésser la teva millor amiga encara que hageu compartit més que amb ningú.

Divendres següent van juntes amb uns amics entre els que m'incloc a un concert de lax'n'busto, quan sona “Amb tu” la Magda es posa a plorar, la Mar l'abraça i també es posa a plorar, jo les veig al costat abraçades plorant i penses “quina llàstima” però bé, la vida continua.

Així passem una nit molt bé, sense problemes ni histories, la Magda ha acceptat per fi que l'han deixat i ja no li diu res, encara que per dins, només de pensar que ella esta amb una altre li crema el cor, però s'aguanta, s'espera a arribar a casa per plorar, i a casa, tancada a la seva habitació es on es passa les hores plorant i plorant.

Sempre que s'acaba una relació es el moment que te n'adones de moltes coses que abans no pots veure, podríem dir quan estas en una relació es com estar dins d'un taüt, en el moment que surts, veus les coses des de fora i la teva perspectiva canvia, es aleshores quan t'adones que has sigut un ruc.

Això es el que li va passar a la Mar, llavore'ns decideix que a partir d'ara serà ella qui decidirà on van o que fan, aquest punt, us semblarà una bestiesa o pot semblar insignificant però es el primer pas per passar al costat fosc.

Ara tampoc, no s'adona com ho esta passant la Magda de malament, suposo que tots veiem allò que volem veure, però quedar amb la Magda de tant en tant no li ajuda gens a supera-ho.

Una nit, estava jo amb la Magda i uns amics, ella s'havia posat molt maca aquell dia amb una faldilla blava i una samarreta de tirants que li quedava molt sexi; estàvem al Merlin un pub força maco de la zona de bars on acostumem a anar, fosc, amb musica tecno i una bona pista per ballar, allà estàvem prenen unes birres quan van entrar totes dues agafades de la mà, ben vestides encara que una mica desarreglades i despentinades, semblava que havien estat acaronant-se a qualsevol banc.

Evidentment les varem saludar, vam parlar una mica però després la Magda em va demanar que volia marxar a un altre lloc, així que ens vam acabar les birres i varem marxar, era comprensible que no li fes cap gracia veure-las acaronant-se al costat nostre.

Així que ens varem anar a un altre pub que hi ha un carrer més a dalt: El Da Vinci, es un altre estil com diria, renaixentista, les parets estan decorades amb quadres del famós pintor i la musica es més salsera.

Estaven fent uns copets i ballant, però després d'una estona, van arribar la Mar i la Mireia, es van posar al costat nostre i bé, estàvem ballant i clar, es van posar al nostre costat, som amics.

Mentre ballaven van començar a fer-se petons i abraçar-se, jo penso que s'haurien d'haver controlat, es una norma mai escrita però davant de la teva ex-, tens dos opcions dissimular o fer-li enveja, poques coses foten tant com veure a la teva ex- enroscada amb una altre.

La Magda intentava aguantar-ho amb dignitat mirant cap a un altre banda mentre elles dos es feien petons i ballaven al nostre costat, fins que no pot més i se'n va plorant cap a casa.

Jo, em quedo mirant-les i penso: “Com han canviat, que ràpid han passat totes dues d'estimar-se-la o fer-li mal tant descaradament” però bé, resulta difícil no sentir-se atret pel costat fosc.

Quan va marxar la Magda, vaig acostar-me a la Mar, li vaig passar un braç per damunt per poder-li parlar millor i tenir una certa “intimitat”.

-Escolta, jo me n'alegro que et vagi bé i que la Magda potser no s'ha comportat del tot bé amb tu però no li hauries de fotre a la cara d'aquesta manera
-Però si ja ho sap
-però que ho sàpiga no es motiu per fer-ho davant d'ella
-No, si a ella no l'importa, m'ho ha dit
-Com vols que no l'importi, no te n'adones?
-No m'has de dir que he de fer, jo la conec molt millor que tu
-Dons no ho sembla, a que no t'has adonat que s'ha anat a casa plorant?
-No ho crec, ja ho ha superat
-I tu dius que la coneixes?

Es va quedar pensativa amb mirada perduda, uns segons només per que la Mireia la va agafar per darrere i li va fer un petó al coll que li va tornar a la realitat.

Sí, per què veieu com canvia la gent ara ja no l'importava gaire, aquella que havia sigut fins ben poquet el seu amor.

Al dia següent la Magda va trucar a la Maria Cinta, necessitava parlar amb algú i li va semblar la persona ideal adient, van anar a fer botelló a la platja com sempre i van xarrar.

-Tu ja sabies que la Mar i la Mireia estaven enrotllades quan vam parlar l'altre dia?
La Maria Cinta baixa la mirada, com buscant pel terra una explicació

-Si . . . Però vaig pensar que si t'ho deia jo . . . Et faria més mal que si t'ho deien elles
-Potser te'ns raó però em fot que ho sàpigues tothom menys jo
-Això es el que passa sempre, no has de pensar amb això, has de mirar de tirar endavant
-Tu no saps el que se sent que tota la teva vida s'ensorri de cop
-Que no? Mira tu no tens ni idea del que jo he passat, però jo he estat molt pitjor
-Ah si?
-Jo, hores d'ara hauria d'estar casada amb noi i amb un fill
-I que et va passar?
-Millor que no ho sàpigues, però jo sé millor que ningú el que es veure la teva vida enfonsada, i ja et dic que has de tirar endavant
-Ostres! Sona molt fort
-Ja, però mira desprès vaig conèixer a la Esther amb qui he descobert molt de mi mateixa, ara penso que potser va ser el destí que no va voler que jo cometés un gran error.
-Vaja, si que t'ho vas agafar bé
-Que va! Però amb el temps ho veus d'un altre manera i tu, no patisques, aviat trobaràs una altre noia que et farà oblidar-les a totes dues
-Tant de bo tinguis raó, que amb tanta historia fa dues setmanes que no faig res
-Que et penses? Jo estic igual

Llavors la Magda no li contesta, tot i que li passa pel cap que dir-li, només es miren als ulls i no cal cap resposta, totes dues estan pensant el mateix i valoren a la amiga que tenen davant no com amiga si no com a dona, ambdues no estan malament potser valoren com pot influir “fotre un polvo” a la seva relació d'amistat.

Llavors es fan un petó a la boca molt, molt llarg

-Vine, anirem a un lloc que em conec que esta molt bé

La Maria Cinta no vol dir-li que ja s'imagina quin lloc es, i que ja ha estat amb la Mar però no vol dir-li, allà deixen anar els seus desitjos carnals, i la veritat es que s'ho passen d'allò més bé, i es que de fet esta molt de moda, amics que queden per “desfogar-se” i, fan molt bona parella tot i que sempre s'han vist com a amigues, tenen molt bon rollo.

Mentre elles estaven amagades van arribar la Mar i la Mireia i al moment vam arribar la Olga i jo, vam seure a la platja com sempre.

Allà estàvem bevent i xarrant, bé i també fent manetes per que no dir-ho.

-Ostres, es estrany que no estigui la Magda per aquí, on es deu haver ficat?
-Potser al final ha decidit no venir

Allà estàvem rient-nos quan de sobte a la Mar se li va canviar la cara

-Que et passa?
-Mira

I va assenyalar al costat de les roques, per aquella banda venien la Magda i la Maria Cinta.

-Ostres! D'on deuen venir -Va preguntar la Olga
-Venen del nostre racó, se la podia haver portat a un altre lloc
-I per que l'havia de portar a un altre lloc?
-Per què aquell es el nostre racó
-Bé, nosaltres també hem anat
-Ja, però no davant d'ella, això ho ha fet per fotre'm
-Potser no sàvia que nosaltres estàvem aquí
-Però si em quedat aquí, segur que ho ha fet expressament


Em vaig mirar la Mar, semblava profundament dolguda, això em va sorprendre pel que es veu encara estava força enamorada de la Magda o, havia arribat ja a aquell punt del costat fosc en que només t'importa com et sents tu i com se sent la resta no et preocupa gens ni mica.

Llavors van arribar fins on erem nosaltres, la Maria Cinta es va estranyar de veure'm allà i es que, el món a vegades es molt estrany, la vaig notar incomode però no va dir res, i la Mar s'en va encarregar que s'oblides de mi.

-Que tal? Us ho heu passat bé?
-Si, em estat xarrant una estona
-No cal que dissimuleu, si tots sabem on heu anat

Em vaig fixar en la Maria Cinta, s'estava posant vermella em va sàpiguer greu per ella i vaig saltar.

-Va Mar, crec que tu també has anat amb altres al “vostre racó”

Llavore'ns la Maria Cinta se'n va quedar mirant amb mirada assassina, jo em vaig quedar parat, ella s'havia delatat perquè jo fins aquell moment no sàvia que també s'ho havia fet també amb la Mar, me la vaig quedar mirant intentant esbrinar que quedava d'aquella noia que volia arribar verge al matrimoni i que anava a missa. Que passaria si ara li confesses a mossèn Griffoll tot el que feia?

Ella se'n va adonar que havia ficat la pota i va intentat dissimular mentre es preguntava a qui devia ser que jo sàpigues que havia anat la Mar; mirant la cara que em feia la Mar ho va endevinar ràpidament.


Llavors la Maria Cinta i la Magda van dir de marxar al pub i nosaltres vam dir d'acompanyar-les, vaig sentir una sensació estranya, anar amb la Maria Cinta, ella amb una altre parella i jo també, suposo que el temps tanca les ferides, pel camí la Magda ens va dir:

-No estem juntes, només ha sigut un moment d'escalfor però no ens veiem com parella
-A veure, que a nosaltres no ens has de donar explicacions
-No he de donar explicacions a ningú, simplement estem parlant

Mentre la Magda parlava, jo mirava a la Maria Cinta estranyat, molt estranyat, qui ens ho havia de dir?

I bé, vam anar al pub i vam estar allà força ballant, fins que la Olga em va dir d'anar a casa seva, vaig acceptar, la Magda i la Maria també s'hi vam voler apuntar.

Vam arribar, vam preparar uns cubatas i vam xarrar una estona; després la Olga i jo ens vam anar a la seva a habitació mentre que elles dues se'n van anar a l'habitació del racó, la que fa temps havia sigut de la Magda i la Mar, allà es van tornar a deixar anar i per la manera de cridar la Maria Cinta va gaudir-ho força.

Després de fer l'amor vaig sortir a la terrassa a fer un cigarro, m'agrada veure les vistes, ja que el bloc es el més alt de la zona i el pis es un vuitè, m'agrada el silenci que hi ha per la nit i veure les llums de la nuclear, aleshores:

-Tens un cigarro?
-Si té

La Maria Cinta també havia sortit a la terrassa i va seure al meu costat

-Veig que ara estas amb la Olga
-Si, es una noia molt divertida
-Te l'estimes?
-Si, per què em preguntes això?
-Home, per mi se'n fa estrany veure't amb la Olga
-Jo no he canviat gaire, en canvi tu, jo encara recordo a aquella noia que volia arribar verge al matrimoni, que pensava que els homosexuals eren uns invertits i que mai sortiria nua a un balcó
-Ara no em veu ningú, nomes tu i em tens molt vista
-I fer-ho a la platja?
-Tot això t'ho dec a tu, jo estaria casada i mai hauria fet res d'això, potser t'hauria d'estar agraïda
-La culpa es teva, si m'haguessis deixat explicar-me
-Deixe-m'ho estar, tot allò pertany al passat i ara mateix tu estas amb la Olga i jo amb la Magda
-Però? Hi ha tema?
-No, només es sexe, son dues amigues que necessiten desfogar-se

Això ho va dir aprofitant les meves paraules, va ser lo que vaig dir jo, pel que es veu se li va quedar gravat.

-Que feu aquí? -Va preguntar la Magda que va treure el cap a la terrassa
-Fumant, no vols fer un cigarro?
-Espereu que no porto res
-Nosaltres tampoc

Això la va sobtar, però va decidir sortir tal com anava, amb el que havíem dit hauria quedat una mica ximple posar-se les calces per sortir.

-I de que parleu?
-Li estava dient que la vista per la nit es meravellosa
-Ja, si no penses que totes aquelles llums son una central nuclear
-Bé, sempre hi han coses que es millor no pensar-hi només observar i gaudir del moment

Allò, era més una indirecta que una contestació

A la setmana següent anava amb la Olga a un concert d'Els Pets a Valls, s'hi van apuntar la Magda i la Mar.

Vam entrar al concert, vam estar escoltant, ballant, gaudint del concert, quan va sonar la cançó "Noia de vidre" es van posar a plorar totes dues i es van abraçar, però van començar fer-se petons cada cop menys d'amic i més sensuals.

Desprès vam anar a un pub de Valls, a prop, la Mar i la Magda anaven agafades de la mà, jo reconec que m'alegrava de veure-les que portaven tan bol rotllo encara que sigui com amigues, per algun punt s'ha de començar.

Gairebé no portaven ni deu minuts al pub quan la Magda se'm va acostar i em va demanar les claus del cotxe, li vaig deixar i bé, suposo que us podeu imaginar que anaven a fer al cotxe.

Quan era hora vam tornar cap a casa, jo mirava content com s'anaven acaronant pel camí, m'alegrava molt que tornessin a estar juntes.

Sorprenentment al dia següent ens vam trobar a la Mar, però anava amb la Mireia, primer vam pensar que havia quedat amb ella per acomiadar-se i dir-li que ho volia deixar, però no ho semblava, la Mireia venia somrient i alegre mentre que a la Mar semblava que li fes mal l'estomac i tenia la mirada perduda, potser no sàvia com treure el tema.

Quan la Mireia se'n va anar al lavabo ens va dir:

-Sis plau, no digueu res d'ahir
-I que penses fer?
-Res, allò d'ahir va fer un error, ara m'estimo a la Mireia i no vull tornar amb la Mar, ahir no se que em va passar
-I la Magda?
-Ja ho hem parlat, entre nosaltres esta tot clar

Ens vam quedar parats, resulta que ara era ella qui navegava entre dues aigües; jo em preguntava si la Magda s'hauria fet massa il·lusions i ara com s'ho agafaria ara.

Al cap d'una estona van entrar la Magda i la Maria Cinta, la Maria Cinta duia una faldilla curta i una samarreta (Qui ho havia de dir) mentre que la Magda venia amb pantalons texans, samarreta de tirants i un somriure enorme fins que va veure a la seva ex amb la Mireia, llavors li va canviar la cara.

-Vaig a fer un tomb amb la Magda que tinc ganes de parlar amb ella – Em va dir la Olga

Una estona després la Mar i la Mireia es van acomiadar i van marxar així que ens vam quedar sols la Maria Cinta i jo.

-Estas bé amb la Olga?
-No som parella, només. . . Estem bé junts
-Ah, allò que diuen. . . una relació oberta
-Si, es pot dir així
-I que ha sigut de la Caty?
-Com sempre aquella noia no canviarà mai, de vegades ve per ací o quedem i ens veiem, i la Esther?
-Lo nostre es va acabar
-Puc preguntar per què?
-Perquè ella volia una relació oberta i allò a mi no em va agradar, si estic amb una persona es perquè me l'estimo i no la vull compartir amb ningú
-El amor es molt complicat, no es blanc o negre, de vegades tot es gris i encara que sàpigues que la persona amb qui dorms no es la dona de la teva vida, si estas força bé amb ella dons perquè no gaudir del moment?
-Suposo que tens raó però aquesta vida em sembla molt complicada, jo sempre havia somiat casar-me, amb tu possiblement i passar la meva vida amb tu i els nostres fills.
-Hauria sigut un error, mai hauries descobert que t'agradaven les noies, segur que trobaràs una noia amb qui seràs molt feliç

Mentre parlaven vaig rebre un SMS de la Olga que deia: “Ho sento però no tornarem, estem xarrant ja t'explicaré”

-I tu? Trobaràs las teva parella
-No ho se, tant de bo que si, el que tinc clar es que era massa aviat per enredar-nos, se'm feia una muntanya veient-me casat amb un fill i pagant hipoteca
-Per això et fas fer enrere
-No, jo no em vaig fer enrere, vas ser tu que va fer una muntanya d'un gra de sorra
-Et vaig veure fent-te un petó amb una noia amb qui m'havies fet el salt, perdona però això no es un gra de sorra
-Deixe-m'ho estar, ara ja no solucionarem res

La Maria Cinta havia començat a plorar per això la vaig abraçar, així es vam quedar una estona pensant tots dos que podia haver sigut i mai serà. Després d'una bona estona ella va pujar el cap i em va fer un petó.

-Que fas?
-No et puc fer un petó?

I va continuar mentre la seva mà començava a acariciar-me, mentre havia passat a fer-me els petons al coll, tot i que no feia falta perquè ja feia estona que anava a cent, jo me la mirava sorprès, que pensava fer?

-Vols parar?
-Que passa? Et fa por que tornin? La teva no es una relació oberta?

La veritat es que no li faria gens de gracia, encara que era força difícil que tornés, així que vaig fer l'única cosa que podia fer

-Dons vinga va, anem al cotxe

Vam agafar el cotxe fins un parking on no acostuma a haver-hi ningú, vaig aparcar de cara a la pared, entre dues furgonetes que hi havien aparcades, la Maria Cinta ja m'havia obert la bragueta pel camí i m'estava fotent mà a tope.

Desprès d'aparcar vaig començar a tornar-li tots els petons que m'havia fet per continuar llevant-li la samarreta i començar a jugar amb aquells pits que tenia ja oblidats, vaig continuar mes avall on la vaig fer gemegar un altre cop.

-Esperat millor fem un 69
-D'acord

El 69 al cotxe es una mica complicat però es qüestió d'agafar la posició, llavors em vaig adonar que duia un tatuatge a una natja, eren uns llavis i posava “Kiss me”, em va encantar el detall i li vaig fer cas.

Quan la vaig tenir a sobre i s'anava a corre va començar a cridar com sempre feia ella, em va alegrar molt tornar a sentir els seus crits

Us podeu imaginar com vam acabar, no cal anar amb detalls.

-Que? Contenta?
-Si, la veritat es que fa dies que tenia curiositat
-Per?
-Com seria tornar a fer-ho amb un noi, com seria tornar a fer-ho amb tu
-Dons em sembla que t'ho has passat d'allò més bé
-Si, la veritat es que ho fas força bé però m'agraden més les noies
-Mira, a mi també
-Encara que no descarti tornar a acabar amb un noi m'ho passo millor amb les noies, hauria d'ésser un noi molt especial
-Efeminat?
-Nooo, sensible, atent, tendre
-Dons el que jo deia: efeminat
-No et passis, te estas fotent del meu xicot
-Però si no en tens
-Amb més raó, t'estas fotent amb ell abans de tenir-lo
-Per cert, m'agradat molt el tatuatge que portes al cul
-Ah! El de “Kiss me”
-Tens més?
-No home, no, només tinc aquest, van ser una promesa que ens vam fer, ens vam fer el mateix tatuatge
-Ah! Mira així si un dia s'ho fa amb una noia que tu te l'hagis tirat abans, li podran dir: “Portes el mateix tatuatge que la Maria Cinta”
-No, així per molt temps que hi passi, per molt que ens distanciem sempre tindrem això en comú
-Oh! Quin pensament més romàntic per parlar d'un tatu al cul
-Al menys per mi ho es.
-I no et va fer vergonya ensenyar el cul
-Anakin, ja no soc la noia amb qui anaves


Certament havia canviat molt des que estava amb mi, qui no havia de dir com canvia la gent, al menys ens portaven bé, m'agradava molt tenir-la com a amiga i encara més si ho fèiem de tan en tan.

Al dia següent anaven la Maria Cinta i la Magda a la platja juntes, allà van estar xarrant.

-Ahir només tenia ganes de plorar i vaig estar parlant amb la Olga tota la nit a un parc
-Segur que només vau parlar
-No siguis bleda, i que vau fer tu i l'Anakin?
-Res, vam estar una estona i quan vam veure que no tornaveu vam marxar
-Però si la Olga li va enviar un SMS a l'Anakin dient-li que no tornaríem
-Ah si? No em va dir res

I ves per on que a la Maria Cinta se li va escapar.

-A vore si faig res aviat que ja porto molts dies sense fer-ho -Va comentar la Magda en un moment donat
-Dons a vore si tens sort
-Ah que tu no?
-No, de moment estic bé, però bé tampoc no m'importaria
-Dons no era el que deies l'altre dia
-Quan?
-L'altre dia, quan ho has fet?
-Ahir
-No ho faries amb l'Anakin?
-No, però que te de dolent?
-Dons que està amb la Olga
-Però no surten, no? Només queden
-Això t'ha dit ell?
-Si, es mentida?
-Teòricament no tenen cap relació seriosa, es cert, però la Olga porta temps molt il·lusionada amb ell i espera començar a sortir en serio però si s'entera que s'ho fa amb d'altres quan ella es despista no li farà cap gracia
-Tu per si de cas no li diguis res, que no tornarà a passar
-Tranquil·la que no li penso dir

D'aquesta manera la Maria havia deixat caure la primera pedra perquè la Olga s'assabentes que m'ho havia fet amb ella, de fet es la manera subtil com ho fan les noies perquè saben que la Magda li dirà a algú i la Olga acabarà sapiguent-lo però sense que ella li hagi dit.

Perquè la Magda no li va dir directament però després d'uns dies la Olga em va dir:

-M'estimes?
-Si, perquè m'ho preguntàs això ara?
-Perquè portem força temps junts i penso que estem molt bé, jo almenys estic molt bé amb tu
-Ja i?
-Dons que podríem començar a sortir junts i formalitzar una mica la nostra relació
-Ja comencem, no dius que no estas bé?
-Si, Peró m'agradaria estar millor
-Que et fa pensar que si som parella formal ens anirà millor?
-Perquè t'estimo i vol dir a tothom que ets el meu xicot, no vull dir que soc soltera o que ets un follamic, vull dir a tothom que tinc parella i que ets tu
-Es que, potser no estic preparat per començar una relació seriosa, dóna'm temps
-Està bé, d'acord

La Olga es va quedar seriosa, quan una dona diu: “Està bé, d'acord” i després la veus tota callada i amoïnada, això vol dir que no li ha fer cap gracia i que potser has guanyat una batalla però ella pensa guanyar la guerra.

Mentrestant la Mar quedava molts dies amb la Magda, per anar a la platja, a la biblioteca, a estudiar, etc. I després sortia amb la Mireia, personalment no entenc com la Mireia no es posava gelosa, evidentment amb la Magda només eren amigues i feien coses d'amigues o almenys això feien pensar a tothom, el cas es que formaven un triangle molt estrany.

Una setmana mes tard la Olga va venir molt enfadada.

-Escolta'm així no podem continuar ni no vols que sortim en serio ho vull deixar
-Dons ho deixem
-Que et passa?
-T'ho he dit molts cops, no vull cap relació seriosa
-Ja, per poder-te tirar a qui et vingui de gust
-¡Això no es veritat!
-Com que no? Si ho se, m'ho han dit
-Qui t'ho ha dit?
-Això es igual, no n'has de fer res
-Volia dir: Que t'han dit?
-Que t'ho vas fer amb la Maria Cinta
-Això t'han dit
-Si, es mentida o que?
-No, la veritat es que es veritat, bé si vols deixar-ho ho comprenc

Així vam acabar aquella relació, aquella mateixa tarde vaig fer per trobar-me amb la Maria, tenia curiositat per saber perquè ho havia fet, me la vaig trobar a la platja amb la Magda i la Mar.

Quan la Mar i la Magda s'en van anar un moment i ens vam quedar a soles li vaig preguntar:

-Escolta, perquè li has hagut de dir a la Olga lo nostre?
-Jo no li he explicat res a la Olga de lo nostre
-Bé, que ho vam fer l'altre dia?
-Tampoc, llavore'ns a qui li has dit, li vaig comentar a la Magda però no i vaig dir amb qui
-I com pot saber-ho la Olga?
-No tinc ni idea

Aquestes coses no les feia quan jo la festejava

-Que passa, t'ha deixat
-Si
-Dons vaja, vols parlar?
-No, gracies

En aquell moment no sabia si estava del meu costat o contra mi, suposo que deuria ser una petita revenja pel que jo li vaig fer o potser, que estava gelosa de veure'm amb una altre, així que li vaig mirar directament als ulls i li vaig preguntar:

-Escolta'm, ara en serio, perquè ho has fet? Per revenja
-Que vaig fer?
-Tot, primer provocar-me aquella nit i segon fer que s'assabentes la Olga
-Jo no et vaig provocar
-Vinga va, si a tu ja no t'agradem els homes i aquell dia semblaves un lloba en cel

No va ser capaç de continuar mirant-me als ulls, va baixar la mirada i es va posar una mica vermella.

-Es que, m'he preguntat moltes vegades com podia haver sigut lo teu amb la Caty i l'altre dia vaig veure la possibilitat de viure-ho directament, ara ja se com ets, mai juris fidelitat a ningú per que mai seràs capaç de complir-la

Aquestes paraules se'm van quedar clavades al cap, serà veritat?

Com la Mar i la Magda no tornaven vam dir d'anar a pub a fer unes birres

Allà ens vam posar a ballar i em un moment donat, la vaig agafar i li vaig dir:

-Dons, per ser que no t'agradem els homes bé que cridaves de plaer
-A veure, reconec que em vaig corre molt, però ja no m'agraden els homes, no estar amb ningú capaç d'anar-se'n amb la primera que li agafa els ous

Allò va ser un indirecta però el pitjor era que pensava que tots els homes eren com jo, mai es deu generalitzar però com fer-li entendre que no tots els homes no son com jo i que podia trobar un de bo.

Aleshores va arribar la Mireia, es va sorprendre de veure'ns a nosaltres dos sols i ens va preguntar per la Mar, quan li vam dir que s'havia anat amb la Magda un moment a comprar gel i no havien tornat se li va canviar la cara.
-Li has trucat?
-Si, però no m'agafa el movil, on poden estar?

Se la veia molt neguitosa, pensant que podien estar fent. Quan va sortir fora la Maria em va dir:

-Aquestes tres acabaran malament
-Per que elles volen
-Ja, i que faries tu
-Un trio
-¡Tu sempre igual!

Llavore'ns em va fer un petó

-La veritat es m'alegro que estiguis solter, em fotia veure't amb la Olga mentre jo havia d'anar sola
-I per això has fet que ho deixes amb la Olga
-Perdona, però jo no et vaig obligar a fer-li el salt
-Que sàpigues que no ho hem deixat per això, com et vaig dir: “No estàvem sortint”

Es va quedar parada

-Aleshores, perquè t'ha deixat
-Per que volia una relació seriosa i jo no he volgut
-I perquè?
-Tu mateixa ho has dit abans, passo de prometre allò que no puc complir

Es va quedar pensativa, al cap d'una estona em va fer gest de voler fumar i vam sortir a fora a fer un cigarro, un cop fora.

-Sento haver sigut tan cruel amb tu
-Per què ho dius això ara?
-Pel que t'he dit de ser fidel, ara em sento culpable
-Si et dono la raó, mira fes la prova, provoca'm i jo intentaré resistir-me
-Ja ja, ¡Quina barra que tens!
-Anem un moment a la platja a veure que fan aquelles
-D'acord

Quan vam arribar a la platja estaven la Mar i la Mireia barallant-se

-T'has de decidir si vols estar amb mi o si vols estar amb ella
-A veure, jo t'estimo a tu però ella es la meva amiga i no em pots demanar que deixi de veure-la
-Jo no et demano que deixis de veure-la, però que estigueu sempre juntes no em sembla bé, gens bé

La Mireia se'n va anar tota empipada mentre la Mar anava darrera de ella, la Magda es va quedar plorant al mig de la platja, nosaltres es vam quedar parlant amb ella.
-No te cap motiu per posar-se així
-Dona també has de comprendre, no només que estigui gelosa, si no també que vulgui estar amb ella, es que no es normal que passi més temps amb la seva ex que amb ella
-Però també es la meva millor amiga

Llavors va arribar la Olga, quan em va veure a mi amb elles em va cara de pomes agres.

-Que fas per aquí?
-No se, he passat a veure qui hi havia, et molesta?
-No

En realitat el que li molestava era pensar que estès amb la Maria Cinta però jo no li podia dir que no, que estava allà per poder acabar d'escriure aquesta historia.

Dos dies mes tard la Mar no podia sortir que havia de estudiar per un examen i ves per on que es van trobar la Mireia i la Magda, al principi la Mireia ni li parlava a la Magda però en un moment donat van marxar les altres i es van quedar a soles, aleshores:

-Escolta, ho sento però hauries de comprendre que som amigues i ens agrada veure'ns i compartir
-Mira, se molt bé que sou, i si la Mar prefereix estar amb tu només ho ha de dir
-Perquè et penses que t'enganyaria? No confies amb ella?
-Molt fàcil, per que abans d'estar amb mi estava amb tu i si et va enganyar a mi i tu li vas enganyar a ella amb mi . . . . estar clar que ara la que porta les banyes soc jo
-Això que dius no te cap lògica
-Dons per mi si la te

La veritat es que tenia raó encara que no fos sempre, ben segur que hi van haver-hi cops que ho van fer, i es que, quan tens la temptació massa a prop, es difícil resistir-se.

-Escolta, no et posis així, a mi al principi em va costar molt acceptar que estàveu juntes i que a mi em deixàveu de banda, però prefereixo tenir-vos com amigues que no tornar-vos a veure
-Ja, dons a mi no m'importaria
-Estas segura, tan mal m'he portat amb tu
-Si
-Perquè dius això?
-Dona, m'ho vas fer passar molt malament
-Ja i ho sento moltissim però estava feta una embolic no sàvia que fer
-Es clar, dons ja vam prendre la decisió nosaltres per tu així que ara deixa'ns en pau
-No em pots demanar que deixi de veure a la Mar, es la meva millor amiga, em passat molt juntes, saps?

La Mireia baixa el cap i es va posant vermella mentre diu:

-I que passa amb mi? Ella em va escollir a mi, i ara prefereix estar amb tu

I comença a plorar i continua parlant

-Jo ho vaig passar molt malament, em vas fer sentir un segon plat i jo t'estimava , saps?
-Ho sento moltissim, tan de bo pogués tornar enrere però no podem, només podem tirar endavant

Ara ja estan plorant totes dues i s'abracen

-Però jo no vull tornar-me a sentir un segon plat
-Es que no ets el segon plat, ets el seu amor jo només soc la seva amiga
-I tu? Perquè no em vas voler?
-Clar que t'estimava però no volia perdre la Mar

La Maria Cinta i jo tornàvem d'haver comprat una ampolla de vodka i uns glaçons, estàvem molt a prop però no s'hi van fixar, i es que no vam ser capaços de interrompre una reconciliació tan maca fins que vam notar que la cosa s'estava acaronant una mica massa.

Encara que els hi vam tallar el “moment intim” aquella nit van acabar-ho fent però lo més curiós de tot es que havien pres una decisió, s'estimaven i volien estar juntes . . . Totes tres.

El que no sabien era com explicar-li a la Mar, ni com s'ho agafaria, però valia la pena provar-ho.

Al dia següent van quedar la Mar i la Mireia al parc, un altre cop, una mica més tard va arribar la Magda, la Mar es va quedar molt estranyada quan es van fer dos petons amb un somriure molt còmplice, després ambdues se la van quedar mirant.

Ells es va quedar parada estava a un banc però no asseguda s'havia quedat recolzada per la part del darrera, davant seu les altres dos, va creuar els braços i en comptes d'esperar que li havien de dir, va preguntar directament.

-Us vau acostar ahir??
-La veritat es que si

Va contestar la Mireia mentre a la Mar li canviava la cara.

-Com has pogut fer-me això?
-Perdona però tu també m'has enganyat amb ella
-Bé, va ser un dia molt especial, vam anar al concert de “els Pets”, ens vam emocionar
-Tranquil·la, jo et perdono si tu em perdones a mi
-A ara que vols? Dir-me que te l'estimes i vols estar amb ella?

La Mar estava ja molt amoïnada, havia viscut aquella escena i aquest cop es trobava al cantó del triangle que es queda sol.

-Si, malgrat que també t'estimo a tu i no et vull perdre
-Jo també t'estimo a tu – va dir la Magda que fins ara no havia dit res
-I com voleu solucionar aquesta historia?

Aleshores es va produir un silenci, la Mar molt nerviosa continuava amb els braços creuats mentre les altres dues s'havien agafat pels dit d'una mà, la Magda va pensar que era millor fer un gest que cap paraula i li va fer un petó a la boca, seguidament la Mireia li va fer ho mateix, la Mar sorpresa va preguntar:

-Voleu que decideixi jo?
-No, no volem decidir, volem estar totes tres

Llavors la Mar va obrir el braços, va dirigir la mirada cap a un cantó i va treure lleugerament la llengua per llepar una mica el llavi superior, li va venir un gust estrany, una barreja entre dolç i salat que li recordava unes llaminadures que li encantaven de petita per que eren salades per fora i dolces per dins, aquest gust era la saliva barrejada que li havien deixat a la boca totes dues.

-Esta bé, podem provar, no?
-Es clar que si

I es van abraçar totes juntes, sabien que no ho tindrien gens fàcil però ja estaven acostumades, no els importava gens ni mica haver de lluitar contra els tòpics.

He de dir que els hi va força bé, hores porten força temps juntes i tenen pensat anar-se'n a viure juntes quan acabin d'estudiar.

Comentaris

  • Molt bé[Ofensiu]
    Genis6 | 05-12-2011 | Valoració: 10

    Esta mal que ho digui jo però em feia il·llussio deixar un comentari

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Genis6

Genis6

1 Relats

1 Comentaris

593 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor