La guspira

Salta l'espurna
entre mots oblidats,
cerca encenalls
per encendre foc,

de poesia i sentiments
d'amor i dolor,
paraules que no trobaren
llur moment d'existir,

queden arraconades
esberlades
malbaratades
acomplexades,

tria la guspira
la més adient
la més bonica
la de més sentiment

d'aquí una rima
d'aquí un ritme
adés un preciosisme
un xic d'abisme

potser ara
sigui el moment
de dir t'estimo
i no res més

cap motiu especial
ni data senyalada
mon cor que frisa
de tu una rialla