Cercador
La guineu clara
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La superfície va esquitxar fum glaçat entre el blanc i el blau impol·luts en plana extensió i que curen les vistes cansades.
Va ser vista, al seu torn.
Els animals tenen la sort d'ignorar el seu destí o ho saben fer veure molt bé.
El següent hivern el bell animal havia esdevingut una pell inerta, destinada a escalfar una reina Ermínia que s'abrigava a còpia de mort, però que no comptava que sense l'ànima no hi ha res a fer. Per això tenia una mirada extremament freda.
El segment de temps d'aquella guineu ha finat, una entre tantíssimes. Tanquem els ulls i visualitzem la seva innocència, el seu fer en la cadena de la vida, respectuós.
Obrim els ulls i arrenquem la cabellera a la reina per usar-la per netejar sanitaris. De ben segur és de mala qualitat.
Comentaris
-
Maço, realista, crític... [Ofensiu]Annalls | 07-01-2014 | Valoració: 10
Un bon relat ! El detall de la cabellera no podia faltar es ben cert... i menistic alhora !
Deixant la mania d'escalfar-se amb la pell dels altres... ui ... mira quasi es podia convertir la frase amb alguna cosa sensual !!! Per on anava? Ah si , que em resulta molt difícil la part de la natura en la que uns ens mengem als altres i d'altres a nosaltres !! La cadena i tot això... no m'agrada ! Igual que tenir d'anar al wc per feines grosses, no és podia haver trobat una millor solució ?
Anna -
"domestique-moi"[Ofensiu]iong txon | 06-01-2014
…dit le renard
Potser no era una guineu tan sàvia com la del petit príncep, però tot i ignorar el seu destí demostra si més no un bon coneixement del terreny per evitar qualsevol pedrot que pogués haver-hi sota la neu! I m'estimo més suposar que es tracti d'una guineu ianqui, lluny de terres britàniques on es porta, no sé si encara avui, aquest medieval i aristocràtic costum de la cacera a cavall d'un animal tan salvatge com graciós.
Un microrelat ple de fantasia i tendresa, com ens tens acostumats. Moltes gràcies!
Em permeto de refrescar aquí –mai millor dit –la imatge del photobucket, a tall d'il·lustració. ;-)
i -
El ser humà...[Ofensiu]AVERROIS | 06-01-2014 | Valoració: 10
...està obssesionat pel moviment. Mata tot el que es belluga si li sembla que li pot fer mal o tan sols pel fet de que és lliure i no el pot tenir esclavitzat. No sé si li feria gaire gràcia a la teva protagonista (la reina) si de la seva pell en fesin moneders, cinturons etc.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436031 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com