La guardiola buida (conte)

Ostres Nonna, quina preciositat de conte. Possiblement molts dels que correm per aquí haurem viscunt un moment semblant.

Se'm fa una mica difícil dir-ne alguna cosa al respecte. Estic davant de la pantalla amb un somriure al rostre, i imaginant la petita amb la guardiola. Pensant que és veritat, que a vegades ens oblidem que hi ha regals molt especials que no es poden trobar a les botigues. Em fas pensar en les mares en general i, en especial en la meva. Sempre seran les mares, jo no sé què faria sense ella.

Trobo que és una história preciosa i perfectament explicada. No li sobra ni li falta res. Hauria d'estar als llibres de les escoles.

La meva enhorabona, Nonna. M'ha encantat aquesta història.

Abraçadotes mil.


Salz.

de vegades hom pensa que té la guardiola "buida", jo que sóc molt rebel, i llegua llarga, penso que sempre hi ha quelcom dins. Passa, potser, que som pessimistes. Avocats a pensar negativament (ho dic per mi, que m'agrada massa gemegar...) Penso, que segur, segur, que si ho mirem bé, hi trobarem moltes més coses de les que imaginem...A mi m'ha passat...Sóc molt contestatèria, ja ho veus!! És el teu conte, però, el que m'ha inspirat...Tens unes idees fabuloses, Carme...Una gran, immensa, entranyable abraçada d'aquesta iaia que ENCARA no ha madurat...

espero que estiguis millor... he llegit pel fòrum que aquests dies estaves passant una mala època.
Recupera't

una abraçadota

joan

Una història breu ben narrada, amb una imatge molt ben trobada. Cal que tots tinguem cura d'aquesta guardiola.

Enhorabona, Nonna!

Núria

PS: Celebro haver-te conegut a la Calçotrobada.

Els teus poemes són un somni fet realitat. M'encanten.

Cendra de flor

Un deliciós conte en vers!
Ara que l'he llegit i rellegit, m'alegro no haver cedit a la temptació de llegir el darrer publicar, sinó haver recuperat el que havia quedat, per unes i altres coses i presses i moments, sense comentar.
Tinc algun altre dels teus que en el seu moment vaig llegir sense prou temps com per deixar constància escrita, com El burka..., però em faig el propòsit de tornar aviat, i anar d'aquesta manera omplint els buits.

De moment, avui he degustat aquesta delicatessen que m'ha deixat molt bon gust en tots els sentits... i ara em continc per respectar la teva voluntat amb les valoracions.
Fins aviat, Carme!

T'envio una abraçada amb les teves mides, en la confiança de què t'escaigui bé,
Unaquimera

En un món tan materialista com el nostre, llegir unes paraules tan tendres i emotives com les teves ens fa sentir millor. Et felicito i desitjo que quan sigui gran pugui gaudir de plaers com els que tu descrius.

per llegir a la vora del llit.

Què dolç i tendre Relat, estimada Carme.
Els meus ulls s'han mullat amb goig i pau.
Aquest conte toca i molt la sensibilitat.
Amb molt d'agraiment.

... de cec desgranes totes les bondats de la natura humana.
Salut i rebolica, xicona!

Un poema que omple,
si no la guardiola,
al cor de la mare,
i ha fet callar el plor del infant.

Has expressat molt bé que no es necessiten diners per a fer un regal a una persona: una paraula, un somriure, un acudit que la faci riure o el regal sublim d'un poema ben escrit, com el que ens han regalat a nosaltres.
Una abraçada.

Com quan de petits la iaia ens explicava contes que sempre duien missatge, M'ha agradat molt, amb molta dolçor guies el conte per ensenyar als infants que hi ha algo més valuós que els diners.
Un poema tendre, sensible i emotiu.
Els teus nets i netes deuen gaudir molt amb els teus contes i poemes.
Guardaré el seu missatge per quan els meus nets siguin prou grans per entendre'l.
Gràcies Nona.
Una càlida abraçada,
Núria

aquest també desprèn una gran dosis de tendresa.
Tinc el record dels contes de la infantessa tan lluny..., i al llegir el teu poema els he sentit tan a prop que fins i tot els ulls se m'han entelat.
Gràcies per oferir-nos aquesta meravella que no puc deixar de valorar com es mereix.

J. Lluís Cusidó

Un bon conte, Nonna.
He gaudit i molt. Gràcies.

com les que sempre han explicat els avis als nets, abans alguna mare ho havia fet.
Molt tendra la dramatització del relat.
Felicitats.

Ferran

Senzill de forma i profund de contingut...

Dues paraules que embolcallen les teves creacions. Aquest conte m'ha semblat tan entranyable! Deliciosa la teva manera d'escriure un conte o de reflexionar sobre qualsevol temàtica. Tant de bo a cada casa hi hagués una guardiola com la del teu conte! Prou aniríem millor per la vida.
T'envio una abraçada ben amorosa, Nona-Carme.

Mercè

Un conte molt especial. M'agrada com relates aquests fets amb poesia.


Sergi

Profund, real, tendre, emocionant...
Quants fets...quantes paraules valuoses podríem anar guardant en una guardiola d'amor
per després, sense trencar-la, anar traient de mica en mica, a poc a poc, bocins de felicitat.

M'ha agradat molt, Nonna. Moltes felicitats!

Pilar

Tots tenim una guardiola buida, i mira que la podríem omplir de somriures, de silenci, d'alegria, de caliu, de sol, de lluna, algun núvol, de mirades tendres, de sinceritat..., d'esperança, de confiança. Omplir la guardiola però no guardar-la, compartir-la amb els que estimem i ens estimen, i amb els que no coneixem però ho necessiten i no demanen res...

Un conte profund per anar llegint i rellegint...

Una abraçada de conte.
onatge

-gràcies pels seus comentaris, que quan els llegeixo es com si sentís la seva veu...-