La gran mentida del Vaticà

Un relat de: sants78

"Tu ets Pere i sobre aquesta pedra aixecaré la meva Església"
Mateu 16, 13-19

Expliquen que quan Maquiavel va acabar la que seria la seva obra més coneguda, El Príncep, on donava consells als governants sobre com aconseguir, exercir i mantenir el poder (fent servir tots els mitjans), foren molts els que l'acusaren d'enseyar als princeps a ésser tirans. Davant d'això el pensador florentí va exposar un raonament innegable: "Jo he ensenyat als princeps a ésser tirans, però també he ensenyat al poble a destruïr als tirans". I com dic aquest és un raonament que no es pot negar, doncs el llibre de Maquiavel resulta un manual basic per coneixer quins són els mecanismes que el poder exerceix. Com a exemple d'aquests mecanismes, sense anar més lluny, us presento el següent.

Gran part de l'història europea a partir de la fi de l'Imperi Romà, i en conseqüencia de l'història mundial, està condicionada per la creixent força de l'església catòlica i del seu Pontífex Suprem, l'autoanomenat hereu de Sant Pere. El que no molts saben és que tot aquest poder, económic, polític i militar que durant segles i fins als nostres dies ha exercit la figura del Papat com a rei inqüestionable dels Estats Pontificis i de tota la Cristiandat es sustenta sobre una gran mentida, sobre una falsificació feta expresament per aconseguir aquest objectiu.

La gran falacia fou organitzada al voltant de la figura de l'emperador Constantí, el que les cróniques reconegueren com el primer emperador romà en abraçar el cristianisme. En tot aquest entramat, que tot seguit començaré a narrar, Constantí resultava una figura clau, doncs fou aquest el que va traslladar la capitalitat de l'Imperi a Constantinoble, antiga Bizanci, ciutat que ell mateix va refundar.

De fet la conversió de Constantí tampoc és pot afirmar amb molta rotunditat, doncs si que és cert que va ésser batejat, però fou ja estant al que seria el seu llit de mort, i justament per un prevere de les que finalment serien les corrents no oficials del cristianisme, concretament Eusebi de Nicomedia. El que si se sap del cert d'aquest emperador és que el 313 va promulgar l'Edicte de Milà, que va donar llibertat de culte a l'Imperi Romà i que el 325 va convocar el Concili de Nicea, on es van debatre les diverses corrents del cristianisme. Però cal no oblidar que el cristianisme no era l'única religió a un Imperi tan gran com el Romà, on es calcula que dels 50 milions d'habitants que el poblaven sols eren cristians entre 5 i 7 milions (sumant les diferents corrents).

El fet era que l'Imperi Romà mirava cap a Orient i allò supossava una oportunitat clau per afiançar el poder de l'Església. Segons aquesta decisió totes les ciutats de l'Imperi eren subordinades a Constantinoble, fins i tot la pròpia Roma. Això, pel que es va afirmar posteriorment per part de l'església catòlica, tenia el recolçament del propi Papa Silvestre.

Així doncs, al final del segle V apareix un document escrit, la Legenda Sancti Silvestri. En aquesta carta, supossadament escrita per Constantí, l'emperador concedia a l'Església romana el cap de l'estament ecclesiàstic a tot el món romà. És per això que Roma encara continua sent actualment la capital dins de l'Església Catòlica.

De totes maneres la gran mentida encara no era teixida del tot. Calia assegurar el poder de l'esglesia romana del tot. I això es va fer mitjançant la Donació de Constantí, apareguda cap a l'any 750.

Amb aquest document l'emperador cedia al Papa el dret a exhibir les insignies imperials, però també una cosa molt més important. El Vaticà rebia el Palau Imperial de Roma, però no només això, també rebia el govern de la propia ciutat de Roma i de les provincies d'Itàlia i d'Occident. A canvi d'aquesta suposada cessió el Papa es comprometia a renunciar a la corona.

Doncs bé, aquest document que el Vaticà va utilitzar per auto-justificar el seu poder a Occident es va demostrar, anys més tard, que era un document fals. Amb un autèntic treball d'investigació històrica, revisant els segells i el tipus de paper utilitzats, es va demostrar que aquesta Donació no solsament era falsa, sinó que fins i tot havia estat realitzada directament per la Cancilleria Papal.

El fet és que quan això es va demostrar el poder de l'esglesia, tant a nivell económic com militar, ja era afiançat i res va canviar. El conenixement d'aquesta mentida no va fer minvar el poder de la Càtedra de Sant Pere, però com a mínim pot esdevenir un ensenyament i un exemple clar de com el poder pot arribar a manipular-ho tot, fins i tot l'història per tal de mantenir-se i créixer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de sants78

sants78

704 Relats

508 Comentaris

380199 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Colpejar un cop i un altre
fins trencar els vidres de la REALITAT.


agusgiralt@yahoo.es

[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]