La gran llosa

Un relat de: Aleix de Ferrater

Indret ample d’espai i desmai
armat de ciment al costat de la depuradora,
avui no fas pudor de gas; el garbí
l’ha allunyat més enllà del riu Besòs.
S’escolta cridòria infantil
sota l’altar de l’ombra fotovoltaica,
al costat de l’escola de circ, l’escola de surf
i l’escola de submarinisme vestida
de negre, de rumba i ulls de taronja.
Avui, la sorra és de fusta i la platja
un tauler de vivers sense musclos,
amb les cames de llimona
de la noia que es banya preciosa
sota la mirada caçadora
del borinot del torn de migdia.
Però mosca al femer, adéu borinot!
La noia se’n va pedalant
pont enllà de llistons tremolosos.
A l’altre costat, la platja neda entre ones
i sorra fresca de sorra viva.
Però ella prefereix el camí
del tamariu inclinat,
allà on els pescadors somien pescar
la gran sardina del riu.
Tres xemeneies enforquillen el cel
i tres nanos baixen corrent
del nou tramvia blanc;
el vell blau és massa lluny.
Al port hi ha un restaurant,
una terrassa i una taula ocupada.
La noia de les cames de llimona
menja musclos tranquil•lament,
el cambrer vol xerrar, no pot i badalla.
Però més avall, més avall de tothom,
allà on el retorn mai mira enrere,
mil set-cents disset cossos s’amaguen
tacats de blanc I negre massa negre.
La gran llosa de ciment armat,
antic parapet del Camp de la Bota,
soterra el gran cementiri mut.
No hi ha cap xiprer, ni cap ombra allargada;
només la noia de cames de llimona
que, al costat de la bicicleta,
ha deixat gotes de suor
i un ram de pensaments blancs
al costat de la camisa de l’avi.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-04-2015 | Valoració: 10

    Es precios,
    gracies per comentar, es un relationship real. La dona ems alta es la meva iaia . AixiAixi m'ho explicavenexplicaven ell es.
    montse

  • Preciós poema[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 16-04-2015 | Valoració: 10

    Seguint la línia, un poema preciós.

    Felicitats!

  • aleix...., tu.....[Ofensiu]
    teresa serramia | 24-03-2015

    gran AMIC...gran persona..vaig seure dinant al teu costat..La teva joia.. em va omplir
    de llum i de joia.. esclar!! Gràcies, estimat amic per recordar-te de mi..., gràcies....

  • Fabulós retrat[Ofensiu]
    brins | 20-03-2015 | Valoració: 10

    Un poema molt bell, Aleix; et felicito per poder sentir la poesia i la història que arrecera qualsevol indret, i per saber-la expressar amb paraules. Paraules inèdites que formen part d'un reguitzell de metàfores precioses.

    Una abraçada primaveral,

    Pilar

  • És meravellós...[Ofensiu]
    rafamolero | 11-03-2015 | Valoració: 10

    com descrius tot el poema amb una agilitat suprema i inigualable, em sembla molt bo i m' ha agradat molt com disposes tanta descripció que incita a la lectura. Un gran salut de Rafael Molero

  • El temps...[Ofensiu]
    AVERROIS | 10-03-2015 | Valoració: 10

    ...amaga la història i un nou horitzó ple de joventut reescriu el paissatge. La ciutat és viva i vol tirar endavant. S'obre al mar i els vents de llibertat omplen els carrers... Serem capaços de recollir-los i crear una nova història?
    Com sempre Aleix ets un poetàs de cap a peus. Saps recollir les emocions de cada racò de la ciutat i fer-ne una obra d'art.
    Una forta abraçada.

  • Xemeneies que enforquillen el cel![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-03-2015 | Valoració: 10

    Genial!. Tot el poema és una descripció magnífica d'un paisatge de platja, adornat amb unes metàfores sublims. Quina enveja! Jo sóc capaç de deler per un poema trobant-hi només una sola imatge genial i tu has omplert el teu amb un rosari d'expressions poètiques pròpies del teu talent i de ningú més.
    Salut i records!

  • Com sempre[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-03-2015

    un plaer acompanyar-te en aquest passeig per Barcelona tot i que, aquesta vegada, fas esment d'un fet molt trist i colpidor.
    M'ha encantat la noia de les cames de color llimona i la menció a la camisa del avi.
    Una abraçada a l'Olga i a tu, amic Aleix.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 01-03-2015 | Valoració: 10

    Fa un regust entre amarg i dolç aquest poema, has agafat des que no et llegisc una gran fermesa, li he vist influències de Salvat Papasseit i de Lorca a més d'algunes més que per por a la pedanteria no les nomene, però m'ha agradat de veres, té entre eixa vitalitat del vitalisme de Lorca i la crudesa i llum de Papasseit.


    Molt bo amic Aleix.

    Vicent Adsuara i Rollan

  • Meravellós[Ofensiu]
    Materile | 28-02-2015 | Valoració: 10

    Els teus poemes són purs, com l'aire acabat de néixer, quan l'home encara no l'ha contaminat. Felicitats!!!! Ets un gran mestre de les paraules, l'observació, la història, i sobretot, els sentiments. Aquests sentiments que fan créixer i pugen amunt, amunt com els xipresos.

    Gràcies per aquets poema que no oblida la història, la bellesa i la generositat amb les paraules.

    Gràcies pel comentari d'un humil microrelat però que has sabut captar tan bé, més enllà de les paraules, gràcies per veure-hi el que s'amaga sota les paraules. Ara potser el penjaré. Em feia vergonya per la seva escassetat.
    Et necessito, Aleix!!! Una abraçada

    Materile

  • precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 25-02-2015 | Valoració: 10

    Quin poema, si jo sapigues escriure un deu per cent fel que fas tu seria feliç
    Gracies per comentar, ens anirem veient. Encara que tingui tant poca traça, escriure m' omple.
    Montse

  • Gran poema[Ofensiu]
    Gemma Matas | 23-02-2015 | Valoració: 10


    Aquest poema és per llegir-lo i rellegir-lo a poc a poc.

    La vida pot ser de molts colors, però el blanc i negre també en formen part.
    La noia de les cames del color de la llimona ens fa veure el resplendor brillant, sens cap ombra que la cobreixi, ni tan sols l'ombra d'un xiprers...
    Sota d'ella, tot és foscor, molts cossos han quedat allà condemnats a l'oblit i al desconeixement de molts, uns cossos que havien sigut plens de vida i també de molts colors, d'una vida que els hi va ser arrencada amb crueltat i sense cap compassió per uns sers que tenien l'odi i el crim per bandera!

    Una abraçada Aleix i gràcies pel teu comentari!

  • Vaja![Ofensiu]
    aleshores | 23-02-2015

    Aquests 1717 no tene ningú que els defensi,...a diferència del dictador i l'acòlit feixista en la seva piràmide feta per esclaus i envoltada d'un exercit d'acompanyants forçats,...robats de tot arreu,...

  • mar - montse assens | 21-02-2015 | Valoració: 10

    uau, quin poema!
    M'he passejat pel teu poema sentint i acaronant els sentiments que ara descansen sota aquesta llosa de ciment armat. He gaudit de les evocadores imatges que descrius, precioses en tot el seu esplendor de colors, tot i l'angoixa que a poc a poc, en blanc i negre, m'ha anat envaint el cor. No hi ha cap xiprer, ni cap ombra allargada...
    Venia a dir-te que la primera part del meu relat és real... i m'he trobat amb una realitat molt més gran i molt més punyent, de la qual tu n'has sabut fer un gran poema. Preciós!!!
    Una abraçada ben gran per a tots dos, amics.

  • De tots colors![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 21-02-2015

    El teu poema, Aleix, està vestit de tots colors. Grocs i taronges, plens de vida, d'energia, de joventut, de bellesa. Però també apareix el negre, ai caram!, i aquí és on topem amb la gran llosa o vergonya que arrosseguem, on trobem la mort de qui van ser afusellats. I això fa molt de mal, el mateix que sent dins seu la joveneta de la bicicleta en recordar l'horrorós final del seu avi.
    Un petit recorregut preciós i punyent per un barri molt autèntic de Barcelona.
    Una abraçada.

  • Quin poema...[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2015 | Valoració: 10

    ...més evocador. L’he hagut de rellegir per assaborir i poder copsar cada instant.
    M’ha semblat anar al teu costat i que m’anaves descrivint pas a pas tot el que et cridava l’atenció. M’agrada com utilitzes, els gustos “gust de llimona” per descriure personatges, sobretot a les noies, en molts dels teus relats.

    Una abraçada

  • Me’n recordo [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 18-02-2015 | Valoració: 10

    La teva poesia és un viatge al passat sense rancúnia ni maldat. Només un record de pensaments blancs ens convida a no oblidar els afusellats de la guerra civil en barris miserables.
    Un petó
    Pinya de rosa

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Somiadora sense somnis | 18-02-2015 | Valoració: 10


    "No hi ha cap xiprer, ni cap ombra allargada;
    només la noia de cames de llimona"

    Simplement fantàstic!

  • Molt evocador[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Aquest poema s'ha de pal·ladejar a poc a poc, que només així t'arriba l'airet de la platja i veus el color llimona de les cames de la noia. És com un curt cinematogràfic que passa davant dels ulls fotograma a fotograma, i entra tan suaument i delicat que és tot un plaer per als sentits. A mi, la gran llosa se m'ha presentat més horitzontal que vertical com és, potser perquè les vistes que descrius t'envolten d'una manera tan encisadora que et fan oblidar la duresa del ciment.
    Tot molt aconseguit, bona feina!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

106 Relats

2088 Comentaris

121572 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.