La gran despullada!

.... que et pensessis que la meva vida está motivada per la desesperació o be l'adversitat, tot al contrari. Escric als mals records i a l'angoixa, per corprendre la sensibilitat del lector. Crec que tant els bons records com el dolents, formen part de la vida i molt sincerament, penso que és meravellosa amb totes les circumstàncies, de debò!
M'agrada caminar amb optimisme i sobretot estimant cada instant viscut, sigui com sigui aquest.
Si aprofunditzo tant els propis sentiments, és perquè m'agrada percebre les llàgrimes de les persones, quan m'escolten recitar els meus poemes.
Vull que sàpigues que sóc amant del bon humor , de l'alegria i que jo somric a la vida i a cada moment.

Petons!
Montse

per cert, aquest poema és molt bonic ( com totes els altres, es clar ) i té un final força original. Felicitats!

Pots criticar-me SEMPRE que vulguis.

A mi tampòc m'agraden MOLTS dels que escric. Sento haver-te causat tan rebombori.

M'agrada el teu poema és MOLTA DIVERTIT i original.

Una "aferrada" que diu la Conxa.

divertit final, ejjejejeje
què inspirat estàs últimament, no!?!?!?
salut i endavant!!!
Sílvia