La gran botella

La gran botella de cava
i ningú per compartir-la.

Espuma blanca vessa la copa
i acarona ses curvatures.

Encara no he fet ni un glop,
i allí roman la copa i,
la gran botella de cava.

Vidres glaçats,
de diferents llums intenses.

Em sembla tan perfecte
que em pren el cor
començar l'Odissea.

Tot està al seu lloc,
res es mou.
I és tan fàcil !

No ho suporto més
m'introdueixo al cos
aquell líquid verd i daurat.

I torno a omplir la copa
i torna a vessar.

Poder no podré parar.

Potser ens emparem tots tres .

Potser la copa i jo caurem.
I sols quedarà d'empeus
la gran botella de cava.