La gramàtica, mala herba.

Un relat de: Eriverd
Com la grama, mala herba la gramàtica
que envaeix els pensaments
infestant d'arrels de merda
florits camps de sentiments.
Com bolet plegat d'anelles
que a l'estómac no són bones
ortogràfiques les normes,
enverinen les neurones.
Com crostó d'un pa ressec,
consonants lletres cabrones
s'ennueguen a la gola,
quan els mots són impacients.
Com la llengua viperina
que entorpeix quan enraones,
l'excepció a la normativa
s'encavalca entre les dents.
Com tan febles i cabrons
els pronoms em fastiguegen
remugant en rinxols d'ones
al meu cap, com mar de fons.

Comentaris

  • És que s'impacienta...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2019 | Valoració: 10

    S'impacienta la gramàtica sobre totes les paraules que van narrant-la.
    Quina poesia tan bromista que serveix per a recordar com és tota la seua consonància. I té una cadència molt bona.
    La meua enhorabona per ella.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • La paraula feta música[Ofensiu]
    kefas | 25-01-2019


    He estat cantant el teu poema. No sé que t’ha fet la gramàtica perquè et faci tant de fàstic. Crec que les convencions sempre són necessàries perquè en entenguem. Però benvinguda sigui la teva al•lèrgia gramatical si produeix aquests tons musicals.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: