La Glòria i el seu viatge per les aigües tranquil.les de la mar

Un relat de: Shu Hua

S'hi era una vegada, fa molts i molts anys en un lloc molt i molt llunyà, vivia una princesa que mai havia vist el mar.

Un dia, la princesa Glòria va anar a passejar pel bosc i, de cop i volta, tot es tornà fosc: arribava la tempesta. No ho acabava de tenir gaire clar, això d'estar tota sola enmig del bosc i de la tempesta, però aleshores sentí una veu:

-No tinguis por, Glòria, pots venir a guarir-te aquí, a la meva gruta, si vols. Hi cabem tots dos.
-Qui ha parlat? -va preguntar la nena, ja que no veia ningú.
-Doncs jo -va respondre la mateixa veu ronca-. Aquí, a sobre teu, a la roca.
-A la roca? Si a la roca només hi ha.... ¡Ah!

Sí, Glòria, a la roca només hi havia... roca. Estava parlant amb una pedra... però no, no era una pedra perquè es movia, ho havia vist bé; i doncs, què era?

-Doncs sóc el Drac Malparat -va respondre- i em dic així perquè faig tanta por a tothom que sempre surto molt malparat.
-Ai, pobret! -va respondre la nena, tot anant cap a ell.
-Tu no em tens por, Glòria?
-No. Al principi potser sí, però ara no.
-Doncs vine, vine, que ens aixoplugarem i, mentrestant, podríem jugar a alguna cosa, oi?
-Oh! I tant! A mi m'agraden molt els jocs.
-Que coneixes el joc dels desitjos? -li va dir el drac.
-No, com és?
-Molt senzill, cadascun hem d'endevinar què és el que l'altre desitja més en el món.
-Oh! Molt bé, molt bé! -va aplaudir la nena, entusiasmada-. Qui comença?
-Tu mateixa, va. Mira'm bé i a veure si endevines què desitjo més en aquest món.

La Glòria es va concentrar molt i molt, perquè volia jugar bé a aquell joc tan diferent i emocionant. Va mirar fixament els ulls del drac -cosa per la qual es va haver d'enfilar a la seva mà- i, al cap d'una estona, va respondre:

-El que més desitges - va dir, convençuda-, és tenir un amic amb qui jugar.
-Molt bé! Molt bé! -exclamà el drac, tot entusiasmat.
-Ho he encertat? Doncs el teu desig, jo el puc fer realitat, perquè ja sóc amiga teva i m'agrada molt de jugar amb tu.
-Ho dius de debò? Oh! Estic emocionat.
-Vinga! Drac, ara et toca a tu: què desitjo, jo?
-Això és molt fàcil, ho he sabut només veure't: el que tu més desitges és veure el mar.
-Sí, és ben cert -i, de cop i volta, es va posar trista-. Però tu no podràs pas fer-lo realitat, el meu desig.
-I per què no? Tu no saps que els dracs podem volar? Vols que et porti a veure el mar?
-Podries?
-Oh! I tant!
-Bé, d'acord. Però... no trigarem gaire, oi?
-Només trigarem el que tu vulguis, estimada amiga meva.
-Ah! Així, val!

I dit i fet: el drac va fer muntar la nena a sobre d'ell i se'n va anar, tot volant, cap el mar. Quan hi van arribar, La Glòria no s'ho podia creure: el mar era gran, molt més que gran i tot blau.

-Oh! -exclamà, entusiasmada-. Quina passada!
-A que és bonic? - va respondre-li el drac, content de veure-la tan animada.
-Oh! I tant! Ara sí que he fet realitat el meu somni. I escolta, drac, que ens hi podrem banyar?
-Doncs sí, per què no? Avui no fa pas fred.

I així ho van fer. Tots dos es van ficar a l'aigua i van jugar-hi molta i molta estona, perquè estava calenteta i els agradava de muntar les ones.
Però les meravelles no s'havien pas acabat.
De cop i volta, La Glòria va sentir aquestes paraules:

-Dius que vols veure el mar, i et conformes amb la superfície?
-Eh? Qui és que parla? -va preguntar la nena, tota sorpresa.
-Doncs jo, aquí.
-Qui? -la nena no se n'adonava.
-Doncs jo, mira'm, al teu voltant, que no em sents?
-Oh! Ets el mar -va dir finalment, quan va comprendre qui era que parlava, amb una veu tota reverent.

I quantes meravelles vivia la Glòria! No se'n sabia avenir.

-Drac! Drac! Que ho has sentit?
-I tant! Quasi bé no puc ni parlar.
-I digues, mar, què ens volies ensenyar? Però, què et passa?

Semblava una mica constipat, perquè no parava d'esternudar.

-Atchiiiís!
-Salut! -li va contestar la nena.
-Gràcies, és que, amb aquest temps, ara fred, ara calor, em constipo amb facilitat.
-Sí, a mi em passa el mateix.
-Saps què et vull ensenyar? Doncs el meu fons, el misteriós i màgic fons del mar.
-Oh! Què bé! -va aplaudir, entusiasmada-. I el drac Malparat, que pot venir?
-I és clar! I au! Anem-hi ràpid, que m'estic refredant, aquí afora.
-Que n'és d'estrany -li va xiuxiuejar a l'orella del drac-, jo esternudo quan estic a l'aigua.
-És que el món està ple de misteris -li va contestar, tot filòsof.

Llavors se'n van anar tots dos darrera una ona que el seu guia havia format per mostrar-los el camí i, aleshores, sí que van descobrir el mar de veritat. A la Glòria li agradava molt i s'hi trobava molt bé; tant, que va decidir de quedar-s'hi uns quants dies. I també el drac Malparat.

-Molt bé, drac Malparat! Ara podrem fer un viatge per aquestes aigües tan tranquil·les del mar.
-Sí que ho farem, sí. I qui sap? Potser trobaré la manera de desfer el meu encanteri -va dir el drac, deixant-la ben parada.
-Quin encanteri?
-Doncs el que em fa ser tant malparat. Veuràs: jo, abans, no era un drac.
-Ah, no?
-No, era un príncep.
-Un príncep? - La Glòria no parava de badar boca, de tan sorpresa com estava.
-Sí, si, era el príncep Sacaries, del país de les Tonteries.
-I què va passar?
-Doncs que volia volar i no sabia com fer-ho. Llavors li vaig anar a demanar al Vell Bruixot del Bosc i ell em va dir que podia donar-me ales, però que el preu que pagaria seria molt car.
-Oh! I què va passar?
-Doncs que al principi estava molt i molt content, però que aviat em vaig cansar, de tan volar per tot arreu i que em vaig trobar molt sol.
-Ai! Pobret drac!
-Sniff!

I així, tot xerrant, xerrant, van anar amunt i avall del mar, van viure moltes aventures i s'ho van passar d'allò més bé. Cada cop eren més amics, ells dos i el mar.
I va ocórrer que, cada dia que passava, el drac anava canviant de forma. Al principi era molt poquet, i la Glòria quasi ni se'n va adonar, però al final, un bon dia, va veure que gaire bé ja no n'era gens, de drac.
I li va dir:

-Escolta, drac Malparat, em sembla que t'estàs tornant en príncep un altre cop.
-Vols dir? - va respondre el drac, tot sorprès.
-Sí, sí, mira, pugem a dalt, i et podràs mirar en el reflex de la superfície.
-A veure, a veure... Oh! És veritat! Sóc príncep un altre cop! Com ha sigut?

Llavors, de cop i volta, van tornar a sentir la veu de la mar:

-Ha estat el meu regal, perquè m'ha agradat molt que m'admiréssiu tant.

I així va ser.
I van passar molts i molts anys i van anar a llocs molt i molt llunyans, la Glòria i el príncep Sacaries, que ja no es va dir mai més Malparat, i sempre va ser viatjant per les aigües tranquil·les de la mar.
Un dia van arribar a port i es van trobar...
Però això, ja ho explicarem un altre dia.


Fi


Comentaris

  • Sobre ARC i el Concurs ARC de Contes Infantils 2010[Ofensiu]


    Hola:

    Primer de tot, disculpa, si us plau, aquesta intromissió dins el teu espai de Comentaris a RC.

    Una companya relataire, col·laboradora de l'Associació de Relataires en Català, ens ha comentat que potser estaries interessat/ada en l'edició que hi ha en marxa del concurs de contes infantils per a socis d'ARC, obert a totes les edats. Si vols consultar les bases de la convocatòria, les trobaràs en el següent enllaç:


    Concurs ARC de Contes Infantils 2010

    Per a qualsevol consulta no dubtis a contactar amb l'Associació (associacio.relataires@gmail.com)

    Gràcies,

    ARC


  • Proposta[Ofensiu]
    nuriagau | 07-07-2010

    Puc afegir aquest relat a *****41 LECTURES PERS ALS MÉS JOVES D'RC*****?
    Mira't la proposta del =====>REPTE CLÀSSIC CDXXIX (429): CONTES<=====. Potser t'interessa tornar a crear un relat infantil.

  • FANTÀSTIC I FANTASIÓS[Ofensiu]
    nuriagau | 17-10-2008 | Valoració: 10

    Ja t'he retrobat.

    Ara t'he tornat a llegir el teu relat de dracs. Aquest dimecres, a la carretera de Sants, em vas recordar el teu nom.

    El conte em sembla fantàstic i fantasiós. el protagonista és un dels favorits dels infants. És ben curiós que sigui un personatge que, normalment no espanta els nens, més aviat estableixen una espècie de complicitat amb ell.

    No voldria repetir-te d'altres idees que t'ha inclòs a d'altres valoracions. Però sí voldria animar-te a seguir penjant els teus relats.

    Núria Gausachs

  • Una història molt dolça[Ofensiu]

    És una història molt dolça. De fet la imaginació pot servir per recrear la realitat o bé tot el contrari, per tornar-nos d'alguna manera infants. I aquest punt les valoracions ja no serveixen de gaire perquè allò que compta per damunt de les altres qüestions és la imaginació perquè ens serveixi per anorrear les perversitats del món. Felicitats!!!

  • És difícil...[Ofensiu]
    rnbonet | 19-04-2005

    ...trobar a RC contes infantils. I més, tan delicats i tendres, amb eixos elements meravellosos que els xiquets d'ahir, d'avui i de demà demanen.
    Molt bé, xicota!

  • he bavat com un infant[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 19-04-2005

    quan llegia el teu conte bavava com un infant damunt el teclat, feia temps que no sortia fora de la realitat d'una manera tan dolça.

    ( per cert, tornant a la realitat, veig per la foto que tenim les cadires iguals, darrera el teu cap hi ha un rotlo ??? )

  • La setmana de...[Ofensiu]
    Llibre | 19-04-2005

    COMENT

    Dolç i tendre. Emotiu. Un bon conte infantil.

    El registre lingüístic està ben trobat. Senzill, però alhora acurat.

    I la història que s'explica és la típica d'aquest gènere, i per tant, encara avui en dia, la que ens demanen els infants.

    Hi ha valors importants amagats rere les anècdotes. L'amistat, que esdevé el primer i gran desig del drac. Descobrir un món diferent, que queda palès amb el desig de veure el mar i després d'endinsar-se en les seves aigües per copsar-ne l'essència. Un capbussament que podria tenir molts altres significats: la necessitat de conèixer, la necessitat d'aprofundir, de no quedar-se amb la primera impressió.

    Però potser per damunt de tot, els efectes de l'amor, de l'amistat. El drac, que en realitat no és tal drac, torna a la seva forma original gràcies a la companyia de la princesa Glòria. És l'amor, el que el fa reaccionar i esdevenir bell un altre cop.

    Una bella història.

    LLIBRE

  • makissim[Ofensiu]
    Baiasca | 11-04-2005

    ei shuhua!

    primer de tot, moltes gràcies pels teus comentaris, m'has anima't molt!
    i tranquilla que de depressió res :P jo acostumo a estar bé, però moolt de tant en tant, em donen "baixons".

    i bueno, ara et comento a tu.
    m'ha agradat molt! kina sort k te la teva filla, tan de bò els meus pares haguessin sabut escriure uns conte tant i tant macos. de debò!
    (ah, a mi també m'ha recordat el Puff)

    petonassos

    Yasmina

  • Bonic[Ofensiu]
    OhCapità | 11-02-2005 | Valoració: 9

    molt bonic. Imaginatiu, ben escrit, dolç, poètic,....
    Feia temps que volia endinsar-me pels teus contes i de moment estic impressionat. Seguiré capbussant-me en ells. Felicitats

  • Mirada retrospectiva[Ofensiu]
    El_Critic | 23-01-2005 | Valoració: 8

    Hola shuhua

    Al llarg de la teva relatografia he trobat dos coses recurrents: l'homenatge d'amor a la teva filla, i els contes. Contes entesos com a relats infantils, com els ques'expliquen abans d'anar a dormir. I entremig, "Jo el vampir" fa una aparició de la part fosca que amagues (com tots, no és un retret) que torna després a "La psicologia de les mones X". Tens poesies veritablement boniques i relats d'allò més tendres, fet tot amb un bon estil narratiu, una escriptura pulcra, concisa i precisa que no deixa indiferent. Podria destacar algun relat o poema en concret, però em semblaria una injustícia per als demés, doncs encara que potser tens un estil no apte per tots els públics (no tothom valora la capacitat narrativa, sinó més els arguments), i això impediria que descobrissin parts curioses, com "Menopausa als 42", divertides com "Ma germana en el tambor" (bé, divertida per a mi, no sé els demés, com tot, és un fet subjectiu) o l'exploració que crec que fas dels teus límits amb el ja anomenat "Jo el vampir", que pot passar del luxe narratiu, a parts espeses, però ofuscades per un conjunt força brillant.

    Et valoro amb un 8, global de la teva relatografia, ja que no ets per a tots els públics, cal explorar el que tens a la web per saber que tens registres per a tothom.

  • Jo crec que si que et mereixes el 10 i molt més[Ofensiu]
    lorien | 12-12-2004 | Valoració: 10

    hola shuhua,
    m'ha agredat moltíssim el teu conte infantil, crec que és la millor manera de mostrar uns valors com la tolerància als més menuts,...

    també volia agraïr-te que em comentessis el meu poema, em va costar molt fer-lo i encara més decidir-me a penjar-lo, però els comentaris tant el teu com el d'en Vicenç, ajuden molt a la gent que com jo ens costa molt.

    crec que la teva filla té una gran sort de tenir una mare com tu que li expliqui aquests contes marevallosos, especials com tu mateixa.

    be ja per acabar un petó i moltes gràcies.
    elena

  • jo també sóc sacaries[Ofensiu]
    sacaries | 01-09-2004 | Valoració: 10

    m'ha agradat molt el conte tot tenint en comte que jo em dic sacaries i m'agradaria molt viure aquesta història: a veure si la introdueixo en els meus somnis

  • va ser el meu marit[Ofensiu]
    Shu Hua | 01-08-2004

    gràcies pels vostres comentaris. i Marc, no vaig ser jo qui em va valorar, sinó el meu marit, que no sabia com anava tot això. Diu que no li havia deixat llegir fins ahir.

  • PRECIÓS, PERÒ,...[Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-08-2004

    Shuhua, em sembla preciós aquest conte infantil ( jo et posaria un 10), però hi ha una cosa que has de saber ( com que és el teu primer relat i ets nova a la web potser no ho saps, o no hi has caigut ) i és que tu pots comentar si vols el teu propi relat, però siusplau i sense que t'enfadis ( ahir et vaig conèixer i em vas semblar una dona genial ) doncs que és millor que la valoració la posi algú que et llegeixi, perquè no és coherent el fet de puntuar-se a un mateix;
    escolta, ja t'he dit abans que és preciós aquest conte, i precisament per això, estic segur que molta altra gent que et llegeixi et posaria de vuit en amunt.

    Espero que no t'enfadis ( em sabria molt de greu, però t'ho havia de dir com a amic, si vols )

    UN PETÓ I UNA ABRAÇADA!!!

  • Em recorda...[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-07-2004 | Valoració: 9

    Saps aquella cançó que, almenys a mi, em feien cantar de petit; "Paf era un Drac Màgic que vivia al fons del mar...". Molt entretingut, el teu conte. Desbordant d'imaginació, una mica surrealista... com han de ser tots els contes per a infants. La teva filla està de sort!

  • por fin[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-07-2004 | Valoració: 7

    corto y divertido, me ha gustado, pero podias haberlo dicho

Valoració mitja: 9.43

l´Autor

Shu Hua

43 Relats

403 Comentaris

104706 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Em dic Glòria i Shuhua és el meu nom xinès. Vaig estudiar xinès a Xina, Xi'an, dos anys i mig, amb el meu home. "Shu" significa: tranquil, parsimoniós. "Hua", glòria i també Xina.
Escric des dels 27 anys i cada cop s'ha tornat una eina més precisa i important per a mi. Tinc un munt de relats curts i poemes i un parell de novel.les. .. al calaix. Esperant tornar a tenir temps i ganes d'escriure, de tant en tant em passejo per aquesta web.

Vull afagir que estic molt contenta i orgullosa que la meva filla hagi engrandit aquesta web amb els seus relats.
Es diu Lluna d'Argent.
I m'encanta saber que li agrada escriure, que ho fa prou bé i que és com és.
Ja saps que t'estimo.