La gitana

Un relat de: Teresa

Si hagués escoltat les paraules d’aquella gitana que una nit, en un tuguri de mala mort, li havia llegit la bonaventura, no hauria pujat a aquell tren; però aquella nit portaves unes quantes copes a sobre i què coi m’estarà dient aquesta vella, penses mentre li vas dient que sí a tot perquè acabi aviat de parlar-te del teu futur que, sobretot, bonica, et diu en un to d’advertència, no agafis aquest tren. Però tu, com que vas mig pet, no li fas ni cas.

I l’endemà, mentre estàs a l’andana, esperant l’arribada del tren que, segons aquella dona, no hauries d’agafar, com un joc, començes a repassar, amb la mirada, la gent del teu voltant, buscant algun senyal, només per diverir-te, per passar l’estona, fins que una veu rogallosa anuncia l’entrada del teu tren per la via 2, via 2, i tothom comença a bellugar-se i a fer-se un lloc arran de l’andana; tothom menys un home que, ara t’adones, té quelcom d’inquietant. Ximpleries, dius, i puges al tren.

Asseguda en un seient frontal veus, amb aterradora precisió, com aquell home avança decididament cap a tu portant a la mà quelcom de metàlic que tu hauries jurat que era una pistola si haguessis pogut fer-ho. Si haguessis pogut parlar abans que aquell desconegut no s’hagués plantat davant teu i, sense vacil.lar, t’hagués disparat un únic tret al front; abans de sortir a les notícies que un perturbat havia matat, aleatòriament, una noia en un tren i bla, bla, bla…

Comentaris

  • Per a jos monts[Ofensiu]
    Teresa | 27-06-2013

    Hola, jos monts.

    Això és el que passa quan s'ha d'escriure amb les paraules comptades (en aquest cas, 250). Aquest relat pertany al Minirepte 78: Va passar al tren.

    De totes maneres, no sé a què et refereixes quan dius que et manca el final, jo crec que és evident: la mata.

    Gràcies pel teu comentari.

  • jos monts | 27-06-2013

    Es posava interessant, però em manca el final.