LA GINESTA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
LA GINESTA

Ho saps, mare...
Sempre recordo el teu somriure,
adés alegre, adés tan dolç,
condescendent... picardiós.

Ho saps, mare...
Sempre ets aquí, al meu costat,
totes les hores de tots els dies,
de tots els anys, de tots els temps.

Ho saps, mare...
Te’n vas anar i no te’n vas anar:
amb la ginesta dels meus paratges,
el seu perfum i el groc encès,
tu sempre tornes quan amb bonança
la primavera torna a florir.

Fidel Gangonells i Borràs


(Petit homenatge a les mares que un dia se'n van anar.)

Comentaris

  • Per sempre[Ofensiu]
    Marina i punt | 26-04-2023

    Les mares, sempre presents. Inspirador i bonic poema.

    Salutacions

  • La ginesta ha florit[Ofensiu]
    Prou bé | 26-04-2023

    I t'ha inspirat un poema bellíssim en record de la mare. Per molts la primavera de la nostra vida!
    Amb total cordialitat

  • Les mares...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-04-2023

    Quina lloança a les mares més ben merescuda. Sempre les portarem al cor, siguin on siguin. Entranyable poema Fidel.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Ai, les mares...[Ofensiu]
    Cesca | 25-04-2023 | Valoració: 9

    S'ho mereixen!
    Preciós.