La Gina Ginesta i l'aventura de comprar condons

Toquen les sis de la tarda al campanar del campus universitari de la Vall d'Hebron. La Gina Ginesta, estudiant de segon de magisteri, aprofita el canvi de classe per anar a fer "un pipí".
Mentre seu a la tassa es fixa en una màquina allargada enganxada a la paret: un dispensador de preservatius que li fa venir al cap la imatge del seu estimat Pol Pinya, tio bo i company de classe.
Aleshores una llum com una sirena d'ambulància s'encén al seu cap i li fa pensar que en el molt hipotètic cas que aconseguís una cita amorosa amb en Pol, no podrien passar del Nivell II per falta de condons.
- "Si vull arribar al Nivell III amb en Pol, en necessito!" - pensa mentre es puja la roba i busca una moneda a les butxaques.
Però... Oh, cruel destí! Sembla que la màquina està buida.
- Cagundena! No en queden!
Enrabiada, surt del bany i corre cap a la classe, on la Marta Martell, amiguíssima de l'ànima, l'espera a la porta mentre els altres ja entren.
- Nena! Com has trigat tant? - diu la Marta - La Berta i la Norma ens guarden lloc dintre.
Un cop assegudes fent veure que escolten i prenen apunts, la Gina passa una noteta a la Marta: "Hem de parlar". La Marta la mira i fa que si amb el cap. La Gina li passa un nou paperet: "Necessito condons!!"
- QUÈ?!! - crida la Marta i tothom es gira per mirar-la.
- Senyoreta, si us plau! - diu el profe, que ha parat la classe - Seria tan amable de deixar-nos continuar?
Després d'això no gosen tornar a encetar el tema fins que, un parell d'hores més tard, surten de classe.
- Per què necessites els condons?-- pregunta la Marta.
- Per inflar-los! - contesta la Gina sarcàstica.
- Volia dir per "quan" i per "qui".
- Per si de cas -- les altres tres amigues la miren amb cara de sorpresa. - Per si de cas cau en Pol i ens entra la urgència!!!
- Però en aquest hipotètic cas - explica la Berta Bertran - ell ja en portarà.
- I si no en porta?
- Doncs us aguanteu! - respon la Norma - Tampoc és tan difícil...
La Berta i la Norma marxen per agafar el metro i la Marta i la Gina continuen el camí fins la parada de l'autobús.
- I quin és el problema?- pregunta la Marta.
- Comprar-los! Em fa vergonya... Tu n'has comprat mai?
- Jo? Mai! Però no deu ser tan difícil, no? Vas al súper i agafes alguna cosa més per dissimular.
- Si, clar. Nata en esprai i xocolata per fondre, no? No, crec que prefereixo comprar-los a la farmàcia, em dona més confiança.
- Potser tens raó... Quina vergonya anar i demanar condons...
Arriben els respectius autobusos i cadascuna se'n va cap a casa seva. La Gina es passa el viatge rumiant com s'ho farà per demanar els preservatius a la farmàcia:
- "Una caixa de condons i un paquet de tampons, si us plau." "No, no, quedaria com una viciosa!"
- "Un paquet de preservatius, si us plau. No són per mi, es per fer una classe sobre mètodes anticonceptius." "Ufffffff. Patètic!"
El temps passa i la Gina arriba a casa. Pel camí entre la parada i el portal hi ha una farmàcia on es queda parada i respira fons.
- "Aquesta és la meva!"
La situació no pot ser més favorable: no hi ha ningú comprant i rere el taulell hi ha una noia jove.
- Bona nit!
- Bona nit. Que desitges?
- "Portar-me a l'hort al Pol Pinya." Doncs... mmm...
- Si? Digues.
- Vull... Necessito...
- Si?
- Una caixa d'aspirines!
- Ara mateix.
- "Cagundena, soc una cagada de merda. Només havia de dir: vull condons! Tia, vull condons per follar! No era tan difícil..."
- Alguna cosa més?
- "Va, diga-li!" Si... mmm...
- Digues.
- Doncs vull... "Vaaa! Tu pots" Vull... Tirites. "Merdaaaaa! Soc gilipolles profunda!"
Aquella nit, mentre s'adorm, torna a donar-li voltes al tema i prepara un pla: Buscarà una farmàcia lluny de casa seva i ho deixarà anar tal qual "Vull una caixa de condons!"
Al dia següent surt de casa i camina vint-i-cinc minuts fins que troba una farmàcia que li fa el pes i que està prou lluny del seu barri. Respira fons, es recorda que allò és una cosa ben normal i entra decidida. Dintre de la farmàcia un noi jove atén a un iaio que demana un torrent de medicaments.
- "Perfecte, quan marxi només quedaré jo."
L'avi marxa i arriba el torn de la Gina.
- Diga'm- li diu el noi amb un somriure i ella no pot evitar posar-se vermella.
- Vull una caixa de co...!
- Bon dia!- saluda una iaia que entra a la farmàcia en aquell precís instant.
- "Ara no em puc fer enrere" Vull una caixa de condons! - diu decidida, i a la iaia li entra un atac de tos de la sorpresa.
- De quin tipus? - pregunta amable el dependent mentre assenyala un prestatge atapeït de diferents caixes.
- Doncs dels... - la Gina nota com els colors li pugen més - Dels normals.
- De tres o de dotze?
- "Això no s'acaba mai" De 12! "Ja que em poso..."
- Molt bé, són deu amb cinquanta.
Però just quan la noia anava a cantar victòria, obre el moneder i descobreix que no porta ni cinc. Nota com les orelles se li encenen i el vermell de les galtes s'estén per tota la cara.
- Ho sento, m'he descuidat els diners - li diu al noi sense gosar mirar-lo als ulls.
- Tranquil·la, torna més tard.
Surt de la farmàcia amb el cap cot i morta de vergonya mentre es repeteix que no tornarà a posar els peus en aquella farmàcia mai més.
A la tarda, a classe, les amigues no triguen ni cinc minuts a preguntar sobre el tema:
- Nena! Els has comprat?- diu la Marta.
- Ho he intentat dos cops, però ha sigut un fracàs i he fet el ridícul més gran de la meva vida.
- Sembleu un parell d'adolescents - intervé la Berta fent cara de dona madura - Comprar preservatius és una cosa ben normal.
- Va, ara no vagis de dona preparada per a la vida! Segur que tu tampoc n'has comprat mai! - li respon la Gina mentre la Berta treu una cosa de la bossa.
- Té, per tu!- diu posant un paquet de condons a la mà de la Gina - Sabia que no series capaç de comprar-los.
- Gràcies Berta! Ets la millor. I ara que per fi els he aconseguit, no penso deixar que caduquin! Així que ja pot començar tremolar en P...
- Bona tarda, noies!
- Bona tarda, Pol!- contesten la Berta, la Marta i la Norma mentre la Gina abaixa el cap i se sent bullir les galtes.
Ara que té els preservatius, només li cal aconseguir a en Pol.