LA GERTRUDIS DEL ARBRE DE LES MONGETES I ELS LLIBRES

La Gertrudis del arbre de les mongetes segons la seva mare ja difunta, te un defecte llegir massa. Però que caram¡ .Si la culpa era de la seva mare morta.
La mare havia nascut a Jossa del Cadi.Habia nascut en una casa que hasta les rates marxaven per manca de menjar.
La seva mare era trementinaire i quan va ser una mica gran se l´emportava
a vendre Oli de Ginebra, Xarop d’avet, Essència de Trementina. Pomada de pinyons i no se que mes de galindornies.
Com tota dona de la vall sabia de herbes remeieres i potingues semblants.
Com fer, com la collita era escasa i el marit no gaire treballador???
Penúries ja us ho podeu pensar que passaven, però un dia aprop de Vic varen ensopegar amb una casa on vivia un home sol. Era una gran casa pairal i tenien tres xifres plantats a l’era. Això es el que deia la Maria la mare de la Gertrudis, i jornalers i pa per dar i per vendre.
Amb les companyes li van oferir els seus productes i en va comprar, però la petita Maria li va cridar l’atenció uns llibres de una biblioteca.
El senyor com que la nena els mirava li va dir. Que t’agraden ?
Si senyor va respondre molt formal son bonics però no se llegir gaire.
Be aqui en tinc de plantes con que ta mare toca aixo, us aniran bé , i dien això li va donar un llibre de plantes molt antic i també uns altres esgrogueïts que va dir també li podrien servir de gran.
Aquets son els llibres que llegeix la Gertrudis, un de formules per fer pocimes d´herbes , algunes d´elles com” cor de tauró” i cervell de hipopòtam, que mai ha pogut fer servir per manca d´ingredients. Tampoc l’herba collida aprop d’un penjat l’ha deixat per impossible.O cua de sargantana tallada en nit de lluna plena. o herba mai tocada per raig de lluna i collida despres de tres dies de dejuni.
Pero tambe hi habia uns llibres de Willian Shakespeare i Charles Dickens que no pot deixar de llegir.
Per aixo el desgraciat del seu ex nuvi l´ha deixat per bruixa i per fantasiosa.
Bé i que?. Potser soc una mica de les dues coses, pero al menys no soc un ase com ell. Per això he enterrat les monedes les cartes i mai mes el vull veura. Lo que no puc admetre es que m’hagi deixat ell.
A TOTHOM DIRE L´HE DEIXAT JO¡¡¡¡ FALTARIA MES¡¡¡
I mentres els llibres em fan somiar.