Cercador
La germana Concepció
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La germana Concepció, alta i prima, amb ulleres de montura i vidre més gruixuts que la molla del pa d'abans, ensenyava les matemàtiques de tercer a vuitè d'EGB. Eternament abillada amb una mena d'uniforme entre el blau hostessa i el blau metàl·lic de quan el mar està tristoi, feia goig. Els cabells curts, és clar, per la senzillesa d'estar casada amb Déu.
Entrava a la classe i s'instal·lava a la taula, davant de la pissarra. Amb energia inacabable escrivia nombres i fòrmules i dibuixava figures geomètriques i tot allò calia copiar-ho pulcrament a la llibreta de 'apuntes de matemáticas' que ella revisaria i si no et posava un 'bien' o un 'muy bien' passaves amb un simple 'visto' (vto).
Aquell darrer curs ens col·locava més i més eqüacions i més i més aquells eixos d'abcisas i ordenadas (i deia que la 'y' era la que anava ordanada de arriba a abajo, perquè ho recordéssim).
La gran sort era que no posava gaires problemes als exàmens, que el sol mot 'problema', almenys per a mi, ja ho era i em quedava força clavada. Mai he estat de ciències.
Aquella dona va ser la que em va donar una compresa quan em va venir la menstruació a classe i em va travessar la bata. Era l'edat i moltes ja la tenien. Com jo, que no ho havia dit i em vaig trobar que de cop ho va saber tothom.
Vam acabar la bàsica i l'excursió de fi de curs va a ser a Andalusia. Ella ens acompanyava i no recordo quina senyoreta més (sí que recordo que totes eren sorianes).
Alguna cosa va passar aquells dies. El conductor de l'autocar, un home de pell bruna, xerramec i rialler, apart de dir que sí que 'el señor conductor es muy guapo', parlava molt amb la monja i ella semblava gaudir-ne. A cada sortida radial l'home no parava de posar boleros, que li agradaven molt. Les nenes els vam acabar aprenent i cantant.
Quan va començar el nou curs la germana Concepció no era a l'escola. I corria la brama que s'havia liat amb el de l'autocar i que vivien junts. Tot un escàndol.
Per què? Perquè 'contigo aprendí a ver el otro lado de la luna, que existen nuevas y mejores emociones, a hacer mayores mis contadas alegrías...'
Entrava a la classe i s'instal·lava a la taula, davant de la pissarra. Amb energia inacabable escrivia nombres i fòrmules i dibuixava figures geomètriques i tot allò calia copiar-ho pulcrament a la llibreta de 'apuntes de matemáticas' que ella revisaria i si no et posava un 'bien' o un 'muy bien' passaves amb un simple 'visto' (vto).
Aquell darrer curs ens col·locava més i més eqüacions i més i més aquells eixos d'abcisas i ordenadas (i deia que la 'y' era la que anava ordanada de arriba a abajo, perquè ho recordéssim).
La gran sort era que no posava gaires problemes als exàmens, que el sol mot 'problema', almenys per a mi, ja ho era i em quedava força clavada. Mai he estat de ciències.
Aquella dona va ser la que em va donar una compresa quan em va venir la menstruació a classe i em va travessar la bata. Era l'edat i moltes ja la tenien. Com jo, que no ho havia dit i em vaig trobar que de cop ho va saber tothom.
Vam acabar la bàsica i l'excursió de fi de curs va a ser a Andalusia. Ella ens acompanyava i no recordo quina senyoreta més (sí que recordo que totes eren sorianes).
Alguna cosa va passar aquells dies. El conductor de l'autocar, un home de pell bruna, xerramec i rialler, apart de dir que sí que 'el señor conductor es muy guapo', parlava molt amb la monja i ella semblava gaudir-ne. A cada sortida radial l'home no parava de posar boleros, que li agradaven molt. Les nenes els vam acabar aprenent i cantant.
Quan va començar el nou curs la germana Concepció no era a l'escola. I corria la brama que s'havia liat amb el de l'autocar i que vivien junts. Tot un escàndol.
Per què? Perquè 'contigo aprendí a ver el otro lado de la luna, que existen nuevas y mejores emociones, a hacer mayores mis contadas alegrías...'
Comentaris
-
M'alegro molt per tu i la monja![Ofensiu]Annalls | 20-11-2013
De que fos bona persona, i no com la que la Superiora que era la que ens donava bufetades remenades amb les mates, quasi diria que més del primer que de les segones, i pregunta va , bufetada ve... com si així les neurones pugessin funcionar millor... la mala pu...
I que sí el conductor li va anar bé, be que va fer. Molta gent amb vocació religiosa son casats i amb família. No hi té res a veure
Nena 36 lectures . 1 comentari... quin poc reconeixement. Soc aquí de fa un any, hi trobo que de l'estiu envers ara, ha canviat , o jo escric pitjor!!!
Anna
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435802 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com