La genètica total i superba

Els gens del cul d'aquella noia m'exciten els gens de la polla. Els gens del meu cervell s'escalfen i els gens de l'aire entre ella i jo genetitzen el carrer d'un aire de gens congelats, grisos, opacs,... la foscor genetòria sumeix la ciutat en un simbòlic apocalíptic gen únic i sexual. La noia remou gens foscos i em mostra el seu cul. Els meus ous remenen protogenespermatozous que acceleren el procés genètic de la meva epigenelibido.

Corro mentre se m'accelera el cor d'una manera asfixiant, diria que el dimoni l'ha convocat. I se'm para el cor justament a l'engrapar els pits d'aquella noia, que, després, satisfeta en veure el meu líquid a l'entrecuix dels seus pantalons i també en veure'n una mica per l'asfalt on s'ha succeït la millor manera de morir per mi, s'asseu a la vorera, apareix un sol lila i la lluna és un elefant de xocolata, mentre el carmesí rodeja la noia per tot arreu.

Doncs bé, jo sóc aquell carmesí.