La gavina voladora

Un relat de: Xavier Valeri Coromí
Les figures esveltes i allargades es retallaven sobre el blau d’aquell dia de finals de juny. No sé perquè em vaig fixar en el seu aleteig. Vaig pensar que en un dia tan bonic haurien hagut d’estar damunt del mar. Vaig sentir una mà sobre l’espatlla i em vaig oblidar del paisatge. Era un dia important per a mi perquè havia de presentar un llibre en un acte a l’aire lliure. M’ho havia preparat i m’ho sabia de memòria però l’acte imposava i estava inquiet. Va començar a arribar la gent i a asseure’s. Feia calor i entre una cosa i l’altra vaig començar a suar. Sentia que el cor em bategava de pressa.

Em vaig asseure al banc dels oradors. Llavors, dues noies van començar a cantar. Això em va calmar una mica. El duet va acabar i van començar les presentacions. Per fi em va tocar a mi. Em vaig aixecar i em vaig acostar al cimbori. De normal tartamudejo i ho vaig fer una mica però em vaig anar controlant. Ja llençat em vaig sentir segur i admirat.

Llavors vaig sentir un cop al bell mig del cap i per la fressa que va fer m’ho vaig pensar però no m’ho podia creure. Però sí que podia ser i era. Una cosa blanca i llefiscosa em baixava pel front. Al cel algú va cridar: Ueeec! Jo vaig pensar: què faré ara? Vaig haver de posar-me la mà a la butxaca treure el mocador i netejar-me el cap. Vaig continuar com vaig poder. La gent no va fer cas de mi, ni del bombardeig, ni del gaviot perquè no van fer ni dir absolutament res.

Cap gest, cap somrís, encara menys una riallada. Tots pensaven en les seves coses. Jo vaig tornar a mirar el cel blau i immens amb un punt blanc que s’allunyava, Vaig pensar: «Puc arribar a tenir mala sort». Vaig acabar, em vaig asseure i vaig sentir que algú em deia: «molt bé». No ho havia vist? Ja assegut vaig pensar si en veritat m’havia passat i sí una taca a la camisa en donava testimoni fefaent. Fins el gaviot estava contra mi.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: