LA GATA QUE MENJAVA FIDEUS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La vaig conèixer a la consulta de un veterinari. Portava un gatet de color negre molt bonic, jo també portava la meva gata calicó
que tenia mal d’orella.

La dona de mitja edat em va dir que la seva gateta no tenia res d’especial inclús no estava malalta, però que volia consultar quelcom amb la veterinària. Em va mostrar la gateta era negra de pel lluent amb tres taques a la panxeta , de color blanc que semblava portes un bikini , juro que tenien forma de bikini al pit dos triangles blancs i al entrecuix un altre triangle amb forma de calcetes.

La dona agradable em va explicar que la seva gateta la havia trobat un dia abandonada, era tant petitona que li va costar que sobrevisqués. Li donava biberó que va comprar aquí mateix cada tres hores i de mica en mica va anar creixent. La seguia per tota la casa com si fos la seva mare. Mai s’havia penedit de fer-ho era carinyosa feia companyia només tenia una peculiaritat que venia a consultar. La gateta de mida mitjaneta encara volia el seu biberó i sols menjava una cosa, fideus a la cassola.

Si va dir la dona mirant-me amb els seus ulls castanys bondadosos, la llet la vol amb biberó i apart de fideus a la cassola no vol menjar res. Tal com va dir el veterinari així que es va fer grandeta vaig provar amb pinso, amb potets amb salsa li bullia pollastre i li triturava, res de res, sols volia biberó i res més, fins que un dia que havia fet fideus a la cassola, jo no acostumo a fer-ne gaire, visc sola, més aquell dia va venir el nebot i li agraden molt amb costella de porc. El noi se li va acudir donar-li un fideu i el va menjar, ni varem donar més i al•leluia!! en va menjar cinc o sis.

De tot això ja fa un més, he provat amb tota classe de pasta i no, sols menja fideus a la cassola. La costella de porc ni la toca sols menja els fideus. Tu creus que això es normal ? La dona mirava amb preocupació la gateta,que es veia normal i semblava ben alimentada.

En aquell moment ens varen cridar per la meva Mini. Vaig acomiadar-me de la dona. Al sortir ja no hi era. A vegades penso si encara la gateta negra menja fideus a la cassola i biberó, o ja menja de tot. Un cas ben peculiar no? del contrari ja veig a la pobre dona menjant fideus dia si i altre també. Els animals a vegades també tenen les seves diguem ,manies.

Comentaris

  • Pobre gat o pobre dona?[Ofensiu]
    Cristina92 | 23-02-2017 | Valoració: 7

    Ja ja ja molt bona.

  • Un títol de conte[Ofensiu]
    Mena Guiga | 11-01-2017

    I si hi apareixen gats...gates!, per a mi encara més. I més encara si una és calicona.
    Sí, cada 'animal' és únic i té les seves rareses o els seus costums. Mentre anés nodrida bé! I sinó, tot el que hauria rebut de benestar i menjar, visqués quatre, deu o vint anys. Jo sé d'una dona que donava tonyina en llauna al seu felí i s'hi va avesar i res més no volia. A la llarga allò li dugué complicacions (a la salut del gat).

    Mena

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 11-01-2017 | Valoració: 10

    Carammm!!! pobre gat !

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

310 Relats

934 Comentaris

133482 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.